Política Estat espanyol

MONARQUIA O REPÚBLICA

14 d’abril: contra la Monarquia i per l’obertura de processos constituents per a “decidir-ho tot”

Aquest pròxim diumenge 14 d'abril es convoquen en moltes ciutats de l'Estat espanyol manifestacions republicanes, coincidint amb l'aniversari de la proclamació de la Segona República en 1931 i l'inici de la revolució espanyola.

dijous 11 d’abril| edició del dia

Cada any milers de persones es mobilitzen a les principals ciutats de l’Estat per a commemorar l’inici de la gran gesta de la revolució espanyola. Un acte que qüestiona un dels pilars fonamentals del règim polític actual: la monarquia.

La joventut al capdavant en la lluita contra la monarquia

Però aquest any no és un més. Des de novembre de 2018, estudiants autoorganitzats han dut a terme consultes en els seus centres per a expressar el descontentament de les noves generacions amb la corona, per a portar a la universitat un debat present en la societat, amb l’objectiu d’exigir, al costat de les consultes barrials i el moviment democràtic català, el nostre dret a decidir.

D’aquesta manera, milers de joves han expressat mitjançant el seu vot la necessitat de lluitar per la república, al mateix temps que es lluita per l’obertura de processos constituents lliures i sobirans per a “decidir-ho tot”, començant pel contingut d’aquesta república. Una gran demostració democràtica enfront d’un Règim que només sap de repressió i cops de porra, com s’ha vist a Catalunya, i de descarregar la crisi capitalista sobre les espatlles de la majoria social treballadora, les dones i la joventut.

Les desenes de milers de vots en més de 30 universitats públiques (al costat de les diverses consultes realitzades en barris de Madrid i altres ciutats) han demostrat que la joventut ja no s’“empassa” el conte del monarca per la gràcia de Franco.

Una evidència que sectors cada vegada més amplis de la població comparteixen la necessitat de lluitar per un referèndum en tot l’Estat per a decidir democràticament si volem o no a aquesta monarquia corrupta i vinculada amb els interessos empresarials i financers de l’Estat. Una família real blindada sota la seva condició de “inviolable” i amiga de les monarquies criminals i reaccionàries, com la d’Aràbia Saudita, i enemiga de la llibertat d’expressió i dels drets democràtics quan qüestionen els seus interessos (no oblidem la persecució a periodistes i rapers o al poble català i el seu dret a decidir).

Una monarquia vinculada directament amb el règim franquista, nomenada a dit pel dictador i imposada durant la Transició en el “pack” de la Constitució del 78, per després tancar-la amb cadenat. Des de llavors la monarquia ha jugat un paper fonamental com institució conservadora destinada a mantenir l’statu quo social i polític, defensora de la legalitat i la Constitució sempre en defensa dels interessos empresarials i les elits socials. Al mateix temps que el PSOE i el PP s’alternaven en el poder del Govern, conformant-se tota una “casta” judicial i política lligada als interessos dels grans capitalistes. Sobren els motius per a acabar amb ella.

Processos constituents, lluita de classes i república obrera

A 40 anys de la Constitució de 1978 i arrossegant encara les conseqüències d’una crisi econòmica, ens trobem en una situació en la qual aquest Règim només ens ofereix precarietat, desocupació i repressió.

Davant aquesta situació no podem continuar empassant-nos una monarquia i un règim imposat, hem de qüestionar tot i lluitar per decidir tot. Hem de lluitar per l’obertura de processos constituents lliures i sobirans en els quals pugui expressar-se veritablement la sobirania popular, sense restriccions ni “moderadors”, com l’actual Parlament, el Senat, l’Audiència Nacional i el seu Tribunal Constitucional i, sobretot, la monarquia.

“Decidir-ho tot” significa en primer lloc que puguem votar lliurement la fi de la monarquia i que els pobles decideixin si volen formar part d’un mateix Estat o autodeterminar-se com a repúbliques independents. Però al mateix temps que es pugui decidir sobre l’impagament del deute, l’estatització sota gestió dels treballadors i control popular de la banca i les grans empreses estratègiques, d’energia i transport. Eliminar tots els privilegis de la casta política i judicial i imposar una assemblea única -un òrgan executiu i legislatiu el mateix temps-, basat en diputats elegits per vot universal i, de la mateixa manera que els jutges, revocables pels seus electors, amb el salari d’un treballador qualificat.

Volem poder decidir que s’anul·lin totes les lleis antipopulars, reaccionàries i lliberticides votades pels governs capitalistes; que es decreti definitivament la separació efectiva de l’Església de l’Estat; debatre i satisfer les demandes del moviment de dones; que es posi fi als CIEs, les lleis d’estrangeria i el racisme institucional; imposar als capitalistes el repartiment de les hores de treball sense disminució salarial per a acabar amb l’atur i la precarietat.

Una perspectiva així serà combatuda pel Règim monàrquic espanyol. Així ho vam veure amb la brutal repressió al referèndum a Catalunya, un procés que ni tan sols es proposava qüestionar el capitalisme sinó només exercir el dret democràtic a decidir.

Per això, com també ens va ensenyar la “tardor catalana”, l’obertura de processos constituents només pot aconseguir-se mitjançant la mobilització obrera i popular independent de les direccions burgeses i petit burgeses. Una via a la qual forces polítiques com Podemos i Esquerra Unida s’oposen, mentre criden a governar en comú amb el PSOE, un dels principals pilars del Règim.

De desenvolupar-se un procés d’aquest tipus, moltes de les mesures com les abans plantejades, que avui són considerades “utòpiques” en els marcs de la democràcia capitalista, es tornarien àmpliament populars, mentre cada vegada més sectors de la classe treballadora i el poble es farien conscients que el seu poder real per a transformar la realitat no està en el vot cada dos o quatre anys, sinó en la seva pròpia autoorganització.

Una experiència que permetrà avançar en la comprensió de la necessitat de lluitar per una república dels treballadors i treballadores que trenqui amb el capitalisme, expropiar a la burgesia i socialitzar els mitjans de producció sota control democràtic de la classe obrera, que és la perspectiva estratègica per la qual lluitem els socialistes revolucionaris.

Et pot interessar: De referèndums, assemblees constituents i democràcia obrera: la lluita per “decidir-ho tot”




Comentaris

Comentar