La convocatòria de vaga en l’ensenyament no universitari impulsada per CGT, USTEC, la COS i ASPEPC ha tingut un efecte catalitzador per a molts altres sectors. Els primers a sumar-se van ser els professors universitaris, amb epicentre en els associats, i el moviment estudiantil amb una convocatòria a l’atur de 48h que comença aquest dimecres. En aquests dies, i per primera vegada en molts anys, també els sectors externalitzats de l’educació -que representen prop del 50% de les i els treballadors dels centres educatius- s’estan adherint des de diferents plataformes i assemblees.
Tot això emmarcat en una conflictivitat creixent en el sector públic, que es reflecteix en l’extensió de la vaga del 29N a sectors de sanitat i el funcionariat públic, i sobretot la vaga de cinc dies dels metges d’atenció primària.
Descrita la situació. Encara tens dubtes que aquest 29N mereix la pena parar i participar en les manifestacions? T’ofereixo 5 raons per evairt-te els dubtes.
1-Mentre la banca ja ha recuperat els guanys, les grans retallades es mantenen per a l’educació i la sanitat
En primer lloc perquè les reivindicacions salarials i de reducció de jornada del professorat són completament legítimes. Que no et venguin el conte que els funcionaris -i cada vegada més ja ni ho són- són uns privilegiats. Els únics privilegiats en tota aquesta pel·lícula han estat els accionistes de la banca i grans grups capitalistes. En ells l’Estat va gastar la la descomunal xifra de 60.000 milions, que no tornaran, solament en el rescat bancari. Avui la banca espanyola ha tornat als nombres verds, amb resultats de 9 zeros. Però a més, com en el cas dels metges que demanen poder atendre 12 minuts a cada pacient, les reivindicacions principals apunten a una millora de l’educació pública: l’augment pressupostari, la baixada de ràtios o l’augment del personal de suport a la docència per a l’atenció de les necessitats educatives especials, entre altres mesures. És hora de recuperar allò perdut, i anar per molt més, fins a aconseguir realment una educació pública, totalment gratuïta, amb els mitjans suficients i sense precarietat laboral. Si ens diuen que no hi ha diners exigirem que busquin treure’ls als guanyadors de la crisi: les grans fortunes, la banca i la patronal.
2-Revertir les retallades... i també les externalitzacions
La convocatòria de vaga ha començat a agitar a un sector tradicionalment poc organitzat i al que ni els sindicats d’ensenyament convocaven a les vagues. Es tracta dels externalitzats. Les i els que netegen, cuinen, eduquen en el menjador i el migdia, als alumnes amb necessitats especials... Aquest exèrcit de vetlladores, monitors, cuineres, netejadores, etc. sense les quals cap escola podria funcionar. Un sector ultraprecaritzat, sotmès a empreses multinacionals o falses fundacions sense ànim de lucre que fan l’agost a l’escola pública i el tercer sector, que està començant a dir prou. Van començar les vetlladores conformant una plataforma al començament del curs, en diferents zones com el Maresme, Tarragona o el Garraf s’han format Coordinadores del Lleure i a Barcelona es va celebrar la primera assemblea de precaris de l’educació que conformarà un bloc propi en la manifestació. La seva principal demanda? A més de moltes d’àmbit salarial o relatives al Conveni del Lleure, que s’està negociant, una molt clara: revertir les externalitzacions. Que totes aquestes parcel·les privatitzades tornin a ser públiques, i elles i ells passin a ser plantilla del Departament. Un moviment que dóna els seus primers passos però que segueix el camí d’un altre fenòmen com les Kellys o les treballadores d’atenció domiciliària en lluita per la municipalización d’aquest servei. Les i els precaris volen acabar amb les externalitzacions, la fórmula més estesa per consolidar la ultraprecarietat laboral en cada vegada més sectors.
3-Perquè els estudiants tornin a qüestionar-ho tot
A les universitats es torna a parlar de temes que portaven anys sense sentir-se. Si bé la demanda dels principals corrents estudiantils és la rebaixa del 30% de les taxes, cada vegada són més els col·lectius i estudiants que reprenen la bandera de la gratuïtat, la que va ser la gran demanda del moviment estudiantil després del 15M. Però a més la lluita obrer-estudiantil, que molts donaven com una relíquia del passat, pren ara plena vigència. El moviment dels associats, els precaris de la universitat, està marxant colze a colze amb els estudiants. Per si no fos poc, tot això es produeix al mateix temps que el debat polític en les facultats es reaviva, i en tot l’Estat comença a sorgir un moviment estudiantil que vol qüestionar a la monarquia i al Règim del 78, que està organitzant referèndum sobre la corona en 26 de les 50 universitats públiques. El mateix 29N es farà el primer en l’Autònoma de Madrid. A la UB i la UPF serà el 4 de desembre i en la UPC de Terrassa un dia després.
4- Escalfant motors per a la vaga del 8 de març
Que l’educació es rebel·li contra les retallades i la precarietat és també tot un recolzament a l’agenda del moviment de dones que convoca una nova vaga feminista de 24h el proper 8M. En primer lloc per ser un sector molt feminitzat i en el qual la bretxa de gènere també existeix. Aquells trams més feminitzats, infantil i primària, són pitjor pagats, o a l’hora del càlcul de la jubilació, el pes de les baixes maternals computa a la baixa sobre les pensions d’elles. Per no parlar que si posem el focus en els sectors externalitzats i precaritzats, la immensa majoria són dones. Però a més, les retallades en educació han contribuït a desmantellar i afeblir serveis essencials per a les dones treballadores, com per exemple les escoles bressol, que mantenen preus pels núvols i places insuficients. Les mestres, professores i resta de treballadores de l’ensenyament segurament juguin novament un paper clau en l’èxit de la vaga feminista del 2019. Sindicats com a CGT-Ensenyament ja ha decidit convocar-la com a mostra del seu suport a la iniciativa de les trobades de dones. Que comenci l’entreno!
5-Una vaga que posa en qüestió el rol pasivitzador de les direccions de CCOO i UGT
Finalment, però no menys important, la gran novetat d’aquesta vaga -o no tant - , és que no estava ni està en l’agenda de les direccions dels grans sindicats. Aquests porten anys practicant una política de pasivització, negant-se a promoure l’organització als centres de treball i molt menys la mobilització. S’han deixat passar retallades històriques i reformes laborals que han liquidat anys de conquestes, i quan han sortit sectors a qüestionar aquesta pau social i el model de precarietat en expansió -com les Kellys o els tècnics de Movistar- directament els han boicotejat. En aquest cas no només no s’han sumat sinó que han anat fent una campanya en contra de la vaga. Criden a una vaga de funcionaris el 12 de desembre. Una maniobra per sembrar confusió que caldria convertir-la en el seu contrari i que la resta de sindicats la fessin seva, sumessin als externalitzats que CCOO i UGT ni organitzen ni defensen, i servís com a continuïtat immediata i inici d’un pla de lluita sostingut per aconseguir les reivindicacions. Encara així molts dels seus afiliats pararan aquest 29N. Quelcom que empalma amb la vaga general del 8M passat o el mateix 3-O, ambdues convocades per l’esquerra sindical i a les quals les direcccions de CCOO i UGT van haver de sumar-se a remolc i a la seva manera, amb aturades de 2 hores el 8M i com a atur cívic junt amb la patronal el 3-O. Aquesta vaga torna a posar en qüestió el paper d’aquesta burocràcia sindical i obre la possibilitat que des d’abaix puguin obrir-se processos d’organització que aconsegueixin superar aquest gran obstacle per lluitar.
