Fa ja més d’una setmana que el Tribunal Suprem condemnava als líders sobiranistes presos a penes de entre 9 i 13 anys de presó. Des d’aquest moment les massives mobilitzacions no han parat de succeir-se dia rere dia a Catalunya.

La repressió policial de Mossos i Policia Nacional cap a la joventut desencantada amb la revolució dels somriures està sent tan brutal que l’actual revolta catalana s’ha convertit en una lluita permanent per la defensa dels drets i les llibertats democràtiques. Els cops de porra, les bales de goma, els atropellaments amb furgons policials i les detencions a dojo deixen un saldo actual de 31 presos polítics més, que cal sumar als set membres dels CDR detinguts el 23S i els nou líders independentistes.

La repressió està sent tan brutal que des de fa dies en ciutats com Madrid, Donosti i moltes més en tot l’Estat espanyol s’han sumat amb mobilitzacions de solidaritat. A Madrid, les manifestacions van ser també durament reprimides per la Policia Nacional i es van efectuar nombroses detencions de joves. Fins i tot a Hong Kong hi ha hagut accions i manifestacions en solidaritat amb el poble català.

O s’està amb els oprimits, o s’està amb els opressors

A Catalunya, les mobilitzacions i protestes no cessaran i aquest dissabte l’ANC i Òmnium convoquen, al costat de desenes d’entitats civils i sindicats, a una gran manifestació unitària a Barcelona. Una manifestació que si bé, en un primer moment comptava amb l’adhesió dels dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO, avui dia continua sent una incògnita la seva participació.

Des d’UGT, s’han limitat a publicitar un vídeo en el qual el dirigent de la central sindical a Catalunya, Camil Ros, anuncia que participarà de la manifestació a títol individual. No obstant això, fins al moment, res de cridar a les bases per a massificar i potenciar el moviment contra la sentència i contra la repressió cap a la joventut. I des de CCOO, pitjor encara, mutis per la cara. Una posició que reedita la seva negativa de fa una setmana, a sumar-se a la vaga general del 18 d’octubre, que va afeblir la convocatòria però no va poder evitar un massiu seguiment de l’aturada en sectors com el transport, el sector públic o la indústria de l’interior.

Tampoc els Comuns, amb l’alcaldessa Ada Colau al capdavant, s’han pronunciat fermament contra la l’ofensiva de retallades dels drets i llibertats democràtiques a Catalunya, ni han cridat a participar de la mobilització unitària d’aquest dissabte. Respecten així la línia traçada pel seu candidat a la presidència del govern central, Pablo Iglesias, que ha cridat a acatar-la des del primer dia i s’ha distingit per defensar la labor dels diferents cossos policials.

Des de la CUP Capgirem Barcelona qüestionaven aquesta setmana la gestió i equidistància de Barcelona en Comú a l’Ajuntament per no denunciar de manera contundent la repressió policial. És més, l’exregidora cupaire, Maria Rovira, denunciava que l’Ajuntament de Barcelona en Comú també ve estant al capdavant de la repressió ja que "en els últims dies la policia municipal també ha efectuat detencions de manifestants que simplement corrien i també hi ha agents que han agredit amb les porres reglamentàries”.

Davant això, resulta necessari exigir als Comuns que es posicionin urgentment contra la croada generalitzada cap als drets i llibertats democràtiques que suposa la sentència per sedició als líders independentistes i s’oposin fermament a la repressió contra la joventut d’aquests dies.

Alhora, cal exigir als grans sindicats, CCOO i UGT, que siguin part de posar dempeus un gran moviment, convoquin actes de protestes als centres de treball en perspectiva d’anar a una nova vaga general i se sumin a les mobilitzacions que es realitzin. O s’està amb els que lluiten per l’autodeterminació del poble català i els altres drets democràtics, o s’està amb els que disparen bales de goma i buiden ulls.

Cal exigir a CCOO i UGT que convoquin assemblees democràtiques als centres de treball per un pla de lluita cap a una nova jornada de vaga

Com dèiem abans, no és cap novetat que les direccions sindicals de CCOO i UGT donin l’esquena al moviment pel dret a l’autodeterminació del poble català. Durant la vaga general a Catalunya del 3 d’octubre de 2017, els sindicats majoritaris només es van aventurar a convocar com "aturada de país" al costat del Govern i la patronal catalana. Un lockout patronal per a contribuir al que el moviment de masses no es descontrolés als carrers.

De la mateixa manera, durant la jornada històrica de vaga general del passat divendres 18 convocada pels sindicats independentistes, IAC i Intersindical-CSC, si bé el nivell d’acatament va ser més alt que durant la vaga del 3 d’octubre, tant CCOO com UGT es van negar a convocar-la.

Tant CCOO com UGT de Catalunya van valorar en sengles comunicats la seva disconformitat amb la sentència del Suprem als líders sobiranistes. No obstant això, amb un moviment als carrers més combatiu que en 2017, amb mètodes de lluita de la classe treballadora i fins al moment encapçalat per la joventut, les dues centrals a Catalunya s’han plegat a les direccions estatals per una "resposta dialogada".

Malgrat això, el divendres passat, diferents sectors significatius de la classe treballadora van demostrar que volen ser part d’aquesta lluita amb els seus propis mètodes. El port va estar tancat tot el dia pels estibadors, es van cancel·lar més de 60 vols, el metro va funcionar a la meitat, el sector públic va quedar semi-paralitzat -especialment l’educació- i la indústria de l’interior. Així mateix, els talls de carretera van impedir que MercaBarna o la mateixa SEAT poguessin operar.

El moviment democràtic català, desencantat amb la direcció procesista d’ERC i JxCat ha reprès la lluita amb mètodes d’auto-organització i amb els joves i estudiants al capdavant. Però com veiem, també està començant a despertar simpaties i protagonisme per part de la classe treballadora, com es va veure el divendres passat.

És per això que es fa necessari potenciar tota aquesta energia amb la qual es va actuar durant la vaga general del 18. L’esquerra sindical que va fer possible aquesta gran jornada, té davant seu la urgència de preparar una nova vaga general. La CGT també hauria de convocar i assumir que lluitar contra la croada de retallades als drets i llibertats cap al poble català ha d’implicar mesures contundents des dels centres de treball.

Alhora cal exigir a les direccions de CCOO i UGT que se sumin i no deixin passar aquest atac als drets democràtics sense precedents i que impulsin de manera immediata assemblees als centres de treball per a organitzar i discutir un pla de lluita cap a la vaga general.

És urgent desenvolupar assemblees a tots els centres d’estudi, de treball i barris, que triïn representants i es coordinin a nivell local, comarcal i de tota Catalunya, i que es convoqui una gran assemblea general en la qual poder discutir democràticament els següents passos i objectius del moviment contra la repressió, per la defensa de les llibertats democràtiques i reprendre el dret a l’autodeterminació del poble català.