DECLARACIÓ LEFT VOICE

A baix l’agressió de l’imperialisme ianqui contra Iran!

Declaració de Left Voice que forma part de la Red Internacional La Izquierda Diario que impulsa la FT-CI.

dimarts 7 de gener| edició del dia

A continuació reproduïm en català la declaració de Left Voice que forma part de la Red Internacional La Izquierda Diario que impulsa la FT-CI.

El recent assassinat del general més poderós d’Iran en territori iraquià per part dels Estats Units posa a la regió a la vora d’una altra brutal guerra. Es tracta d’una acció escandalosa que demostra el caràcter profundament imperialista i criminal de l’’“America First” de Donald Trump.

El 3 de gener, un atac amb avions teledirigits estatunidencs sobre l’Iraq va assassinar al general iranià Qasem Soleimani. L’administració de Donald Trump va sobrevolar il·legalment en territori iraquià per a executar extrajudicialment a un alt comandament d’un altre Estat. El president dels Estats Units va reivindicar públicament l’assassinat en el seu compte de Twitter amb la imatge de la bandera estatunidenca. Un gest que demostra el despotisme i la impunitat imperial.

Encara que Trump ha anat més lluny que ningú amb aquest assassinat, el mètode d’execucions selectives i extrajudicials amb avions no tripulats va ser inaugurat per Barack Obama de la mà de Joe Biden. No en va l’ex president Obama es va guanyar el sobrenom de "El senyor dels drons".

L’assassinat de Soleimani va ser per descomptat aplaudit per l’ultradretà Benjamin Netanyahu, que està enmig de la campanya electoral i pretén utilitzar la creixent escalada guerrerista contra Iran al seu favor. Tant els Estats Units com Israel compten amb el suport incondicional de la monarquia saudita, que entre molts altres crims està involucrada en el brutal assassinat de l’ex periodista del Washington Post, Jamal Khashoggi.

La mort de Soleimani augmenta les tensions entre Iran i els Estats Units. El 3 de gener, aproximadament 3.000 nous soldats estatunidencs van ser enviats a l’Orient Mitjà. En els últims mesos, el president Trump ja havia preparat el terreny per a una major agressió imperialista a la regió en enviar 14.000 soldats i artilleria pesant als països fronterers amb Iran. Només un dia després de l’atac amb avions no tripulats que va matar a Soleimani, un altre atac aeri estatunidenc contra les Forces de Mobilització Popular va deixar sis persones mortes a l’Iraq, alguns d’ells mèdics. Sense cap signe a la vista de frenar aquesta escalada, la descarada ofensiva del govern de Trump contra Iran ha avivat els temors que una altra guerra devastadora sigui imminent.

Fins ara, el líder suprem d’Iran, l’aiatol·là Alí Jamenei, ha respost prometent una "venjança enèrgica" contra els Estats Units enmig de tres dies de dol nacional. Mentrestant, Jamenei també va nomenar a Esmail Qaani, de línia dura, com el reemplaçament de Qassem Soleimani en el moment del seu assassinat el divendres.

No és d’estranyar que les accions d’empreses de defensa com Lockheed Martin i Northrop Grumman ja hagin augmentat. La indústria petroliera també es beneficia de la jugada tàctica de Trump, donant als capitalistes majors marges de guany en una regió que ha estat cada vegada més difícil de manejar i influenciar per a les companyies estatunidenques.

Què hi ha darrere de l’agressió imperialista contra Iran?

L’atac aeri estatunidenc arriba en un moment en què les relacions entre Iran i els Estats Units s’han tornat cada vegada més tibants. Més recentment, les milícies amb ek suposar suport de l’Iran van irrompre a l’ambaixada estatunidenca a Bagdad al vespra de cap d’Any en resposta a una sèrie prèvia d’atacs amb avions teledirigits contra instal·lacions iranianes a l’Iraq i Síria el 26 de desembre.

Darrere de l’agressió imperialista contra Iran està la pèrdua de l’hegemonia estatunidenca a l’Orient Mitjà. Els Estats Units ha invertit militarment més de 5 bilions de dòlars des de 2001 a la regió i, no obstant això, altres potències mundials comencen a tenir una influència cada vegada major. Això es veu en l’acord bilateral entre Rússia i Turquia per a patrullar la frontera nord de Síria i en l’acord de lliure comerç entre la Xina i Iran que es va veure obstaculitzat per les sancions econòmiques dels Estats Units.

Com a resultat de les sancions econòmiques imposades pels Estats Units, les mesures d’austeritat promogudes pel govern iranià i el caràcter autoritari del règim, Iran ha estat escenari d’intenses mobilitzacions contra el govern en els últims mesos. És evident que l’administració Trump va aprofitar aquest context convulsiu per a escalar el conflicte. Amb Soleimani fora, els intents d’Iran d’estendre la seva influència política, ideològica i militar en tot l’Orient Mitjà podrien veure’s soscavats. La política regional iraniana ja ha estat qüestionada amb les recents protestes a l’Iraq i el Líban - dos països que s’enfronten a una creixent intervenció iraniana.

No obstant això, en lloc d’afeblir o desestabilitzar el govern iranià, és possible que aquests atacs puguin jugar a favor del règim, creant un ampli sentit d’unitat nacional. Mentre que el govern podria tractar de desviar el descontentament popular, el creixent sentiment anti-nord-americà podria ser aprofitat pel poble treballador per a enfrontar a l’imperialisme de la mateixa manera que les masses s’han aixecat per a desafiar les deteriorades condicions econòmiques a través de protestes massives al voltant del món.

Els interessos domèstics de Trump

L’actual agressió imperialista també té contorns electorals. En 2016, Trump va fer campanya amb l’afirmació que la participació dels EUA a l’Orient Mitjà, específicament durant els anys d’Obama, va ser un fracàs total, que li va costar als EUA bilions de dòlars i va afeblir la seva força a la regió. Des que va assumir la presidència, Trump ha tractat de diferenciar-se de l’administració Obama, reduint significativament la presència militar estatunidenca i al mateix temps fent una prioritat l’acabar amb l’Estat Islàmic a través d’atacs amb drons i maniobres militars concentrades.

Una altra prioritat de l’administració Trump ha estat frenar la creixent influència regional d’Iran i detenir el seu programa nuclear, principalment mitjançant l’enduriment de les sancions econòmiques. Un dels actes més significatius de Trump des que va assumir la presidència va ser treure als Estats Units de l’acord nuclear amb Iran, un pilar de la política exterior d’Obama.

Però els recents atacs a Iran marquen un canvi qualitatiu en la política de Trump a Orient Mitjà, que pot portar als Estats Units a la vora de la guerra i que està indubtablement influenciat pel període previ a les eleccions de 2020.

D’una banda, Trump està actuant de manera coherent amb la seva política de presentar-se com a "home fort" protegint els interessos dels Estats Units. La sèrie d’atacs que va conduir a l’assassinat del general Soleimani es va posar en marxa amb l’atac amb coets de la milícia Kataib Hezbollah i després amb el setge de l’ambaixada dels EUA a Bagdad suposadament organitzat per Soleimani. Trump sosté que aquests nous actes dels Estats Units són una reacció a la pròpia agressió d’Iran. En assassinar a Soleimani, diu Trump, els Estats Units va actuar "per a detenir la guerra" i que "no prenem cap mesura per a iniciar la guerra"

No obstant això, més enllà de la defensa de la presència estatunidenca a la regió, l’escalada del conflicte també pot ser vist com un intent de negociar millors condicions tant per a aquesta presència militar com per a la influència dels Estats Units a la regió en termes econòmics. Segons els mitjans imperialistes com el Wall Street Journal, "En matar al comandant iranià, el govern de Trump està apostant que pot afeblir la influència regional d’Iran, possiblement obligant a Teheran a negociar". Tal resultat podria impulsar encara més al Sr. Trump, que s’enfronta a un judici polític i es prepara per a la reelecció". En termes electorals, el conflicte a Iran té el benefici de posar en pràctica la retòrica de "Amèrica primer" de Trump i de distreure de l’escàndol de la impugnació amb el qual està actualment embullat.

Però aquests actes d’agressió van més enllà de pressionar a Iran o d’adoptar una postura dura. Com va admetre el representant Andy Kim, exdirector de l’Iraq en el Consell de Seguretat Nacional del president Obama, encara que l’administració Obama va considerar matar al general Soleimani, mai ho va fer per preocupació per la reacció violenta d’Iran. Aquest acte d’agressió podria impulsar als Estats Units a una guerra que podria complicar la reelecció de Trump.

Imperialisme bipartidista

Tot i que els grans mitjans de comunicació adverteixen contra una guerra amb Iran, tots estan d’acord a legitimar l’assassinat de Soleimani. L’assassinat de Soleimani va ser una agressió imperialista, i res bo pot venir per a les masses iranianes de la intervenció estatunidenca. El Partit Republicà, per descomptat, en el context de l’any electoral, va sortir a donar suport a Trump, i el Partit Demòcrata està vessant llàgrimes de cocodril perquè Trump va actuar per sobre del Congrés.

Joe Biden, un dels favorits en les primàries demòcrates, va denunciar l’atac però va ser un dels principals defensors de la guerra contra l’Iraq. Elizabeth Warren, la segona favorita en les primàries demòcrates, va advertir del perill de la guerra però va votar a favor de les sancions contra Iran i va votar dues vegades pel pressupost de guerra de l’administració Trump. El bipartidisme imperialista coincideix en allò essencial de la política imperialista a l’Orient Mitjà, des de l’aliança amb l’estat genocida d’Israel i la ultra reaccionària i repressiva monarquia Saudita, fins a l’ofensiva contra Iran, encara que hi hagi diferències en els mètodes i el ritme que pren el conflicte.

Els membres de l’anomenada “insurrecció demòcrata” dirigida per Bernie Sanders i Alexandria Ocasio-Cortez van denunciar la intervenció a Iran, es van oposar a una possible guerra i Sanders està impulsant un projecte de llei en el Congrés per a evitar la guerra. No obstant això, Sanders va estar lluny de denunciar l’agressió de Trump com a imperialista i va posar tot l’èmfasi a afirmar que en aquest moment la guerra amb Iran no és una prioritat amb un clar objectiu electoral. El senador de Vermont va declarar el divendres que "en un moment en què tenim 500.000 estatunidencs sense llar avui, incloent 30.000 veterans, en un moment en què uns 87 milions de persones no estan assegurades o tenen segur insuficient i 30.000 moren cada any perquè no van al metge quan deurien, i en un moment en què ens enfrontem a la urgent necessitat de reconstruir la nostra enfonsada infraestructura, de construir els habitatges que necessitem desesperadament i d’abordar la crisi existencial del canvi climàtic, nosaltres, com a nació, hem d’establir correctament les nostres prioritats". Com de costum, el "socialisme" de Sanders acaba a les fronteres de la nació nord-americana i no té res a veure amb la defensa dels oprimits per l’imperialisme a tot el món.

Fora imperialistes de l’Orient Mitjà!

Els treballadors, els socialistes, els joves i tots els explotats i oprimits al voltant del món, però especialment als Estats Units, han d’unir-se per a condemnar inequívocament l’agressió imperialista dels Estats Units contra Iran i exigir la retirada total de totes les forces estatunidenques de la regió. La condemna a l’imperialisme, no obstant, no implica cap suport polític al reaccionari règim iranià, que no ha dubtat a atacar i reprimir als explotats i oprimits a Iran i els països veïns, incloent la recent repressió dels manifestants a l’Iraq.

Com va demostrar l’exemple de la invasió estatunidenca a l’Iraq en 2003, les classes treballadores i populars no tenen res a guanyar amv l’imperialisme. Per contra, la mort i el desastre deslligat a l’Iraq, sense esmentar la pèrdua de vides i recursos des del començament de la guerra de l’Afganistan, no ha fet més que exacerbar el sofriment dels treballadors i les masses.

Mentre que les conseqüències de la guerra són particularment prominents per a la classe obrera d’una nació oprimida, la classe obrera dels països imperialistes també és afectada per la guerra imperialista. És un error equiparar els interessos imperialistes amb els de la classe obrera estatunidenca, i els mitjans de comunicació liberals perpetuen aquesta idea mentre toquen els tambors de la guerra. Com va dir el revolucionari Friedrich Engels "una nació no pot ser lliure i al mateix temps continuar oprimint a altres nacions".

En realitat, és la burgesia composta per la indústria armamentista, els inversors de les companyies petrolieres i altres conspiradors del complex industrial militar els qui es beneficien quan s’aproven pressupostos militars de milers de milions de dòlars mentre que la classe treballadora és privada d’accés a l’educació, la cura de la salut, l’habitatge i el menjar a favor d’una despesa militar brutal.

Està en l’interès de la classe obrera i l’esquerra internacional detenir l’agressió imperialista contra Iran. A nivell mundial, en els mesos recents, les masses han realitzat grans demostracions de força, passant pel Líban, l’Iraq, Iran, França i Xile. Aquesta força ha de tornar-se contra l’enemic comú que és l’imperialisme.

L’esquerra socialista dels Estats Units ha d’estar a primera línia contra la guerra imperialista i construir un moviment als carrers i llocs de treball per a detenir-la, independent del Partit Demòcrata, que és tan imperialista com el Partit Republicà.

Els socialistes estatunidencs estem del costat de les masses oprimides d’Iran i l’Orient Mitjà i lluitem per la retirada de les tropes estatunidenques de la regió, volem que els Estats Units sigui expulsat de l’Orient Mitjà. Lluitem perquè la classe obrera i els oprimits prenguin les regnes d’aquesta lluita. Defensarem als treballadors i la derrota del militarisme estatunidenc no només a l’Iraq i Iran, sinó a tot arreu.




temes relacionats

Estados Unidos   /    Donald Trump   /    Iran

Comentaris

Comentar