La sentència del Tribunal Suprem als líders sobiranist és un punt d’inflexió en l’ofensiva judicial i policial contra el moviment independentista català. És també una vulneració aberrant de les llibertats democràtiques. El Règim monàrquic del 78 cerca liquidar definitivament les aspiracions democràtiques de milions de persones i envia un missatge a tots aquells que s’atreveixin a mobilitzar-se als carrers per a expressar el seu descontentament.
El cop institucional a Catalunya iniciat amb l’aplicació de l’article 155 per part del Govern del PP, amb el suport del PSOE, Ciudadanos i el suport de la Monarquia com a principal garant de la unitat territorial, agafa una nova dimensió. Després d’un judici polític que des del seu inici es va demostrar com una farsa, les sentències aplicades als exconsellers, l’ex presidenta del Parlament de Catalunya i els líders de ANC i Òmnium busquen ser exemplaritzants.
La sentència estableix que la declaració d’independència va ser “simbòlica i ineficaç” i els jutges sostenen que el referèndum va ser "un aixecament tumultuari encoratjat per a convertir en paper mullat unes decisions judicials del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya". És a dir, que una vegada que reconeixen que no va haver-hi cap violència i es va tractar d’una mobilització massiva, condemnen un acte que consideren que va ser “simbòlic” sense majors conseqüències, amb penes de fins a 13 anys de presó. Avui molts es pregunten, no només a Catalunya sinó a tot l’Estat espanyol, què pot esperar-nos als treballadors que ocupin fàbriques, als estudiants que tallin autopistes, a les dones que surtin als carrers contra les violències masclistes o als veïns que impedeixin desnonaments d’ara endavant, una vegada que es normalitzi aquesta aplicació de la “doctrina penal de l’enemic” a un moviment democràtic com el català.
Des de la celebració del Referèndum d’autodeterminació de l’1-O i, més encara, després del discurs de l’“A por ellos” de Felipe VI el 3 d’octubre del 2017, l’ofensiva repressiva del Règim del 78 s’ha estés en tots els àmbits de la societat catalana. Colpejant amb més duresa a l’esquerra independentista com s’ha vist durant l’“operació judes” i la detenció d’activistes dels CDR. Un Estat que criminalitza mitjançant la Llei mordassa o la Llei antiterrorista de manera intencionada a la joventut catalana i basca, com hem vist també amb el cas Altsasu.
El Govern en funcions de Pedro Sánchez s’ha posat al capdavant d’aquesta croada repressiva contra el moviment independentista després de declaracions en les quals “advertia” que “no li tremolarà el pols” si en les pròximes setmanes s’ha d’aplicar un nou 155 a Catalunya. Unes hores després de coneixèr-se la sentència ha comparegut davant la premsa assegurant que aquest “ha sigut un procés judicial que s’ha desenvolupat amb plenes garanties i absoluta transparència”. Mentides. Això ha estat qüestionat per nombrosos juristes que sostenen que s’ha vulnerat el dret a la defensa, s’ha construït una causa funcional a la condemna que es volia resoldre, i que les motivacions són polítiques.
Et pot interessar: Una gran farsa judicial a la recerca d’una sentència exemplar
El govern de Sánchez vol aprofitar aquesta sentència infame per a reafirmar-se com el partit d’Estat i pilar del règim que sempre ha estat, intentant buscar també suport a la seva investidura des de la dreta de l’arc polític.
Per part seva, el líder de Podemos, Pablo Iglesias, publicava aquest matí un missatge cridant a “assumir” i “acatar” la llei i aquesta infame sentència, que condemna no només als presos polítics, no només al poble català i el seu dret a decidir, sinó que és un atac a les llibertats democràtiques de tots els treballadors i els pobles de l’Estat espanyol. Per això és inaudit que una organització com Podemos empari, avali i cridi a “assumir” semblant atac. Encara que no sorprèn a ningú, ja que és la destinació d’una formació que s’ha integrat plenament al règim monàrquic com la seva "pota esquerra". Durant les negociacions amb el PSOE per a un govern de coalició, Podemos assegurava ja fa alguns mesos que acceptaria l’aplicació d’un nou 155 a Catalunya “acceptant la posició de lideratge del PSOE” en temes d’Estat.
Impulsem assemblees anti-repressives als centres d’estudi i treball. Construïm un gran moviment de solidaritat a tot l’Estat
Enfront de la sentència del Tribunal Suprem i l’actual ofensiva de criminalització i repressió a Catalunya, resulta imprescindible potenciar la mobilització social del moviment independentista de manera independent als partits sobiranistes i el seu full de ruta encaminat a la tornada a l’autonomisme.
La plataforma Tsunamic Democratic, així com la Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, al costat de nombroses organitzacions socials i polítiques, han convocat accions i marxes que han començat a Catalunya aquest mateix dilluns. Els estudiants han paralitzat les classes i s’han mobilitzat massivament. Per part seva, els sindicats d’esquerra IAC i la Intersindical CSC han convocat una jornada de vaga general per al divendres 18 d’octubre i els CDR criden també a la mobilització. Desenes de milers de persones ja s’estan mobilitzant. Per a estendre el moviment, serà necessari dotar-lo d’una organització democràtica des de les bases, perquè siguin els treballadors, estudiants i tot el poble català els que puguin decidir les accions a seguir i el rumb polític.
Alhora, a la resta de l’Estat espanyol, estan convocades concentracions en diferents ciutats, començant aquest mateix dilluns. Des del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores, al costat de les agrupacions juvenils que impulsem, ens sumem decididament a totes aquestes iniciatives. Però creiem que, davant l’actual situació, es torna urgent aixecar un pla de lluita que tingui continuïtat més enllà d’aquesta setmana, i que s’encamini cap a una mobilització permanent com a resposta a l’ofensiva del Règim contra el poble català, posant dempeus un gran moviment democràtic a tot l’Estat per a exigir l’amnistia immediata per als presos polítics.
Això és quelcom totalment allunyat de les pretensions de les direccions sobiranistes que, temoroses al fet que es puguin desbordar els carrers com va passar el 3O, confien en la intervenció de l’ANC, Òmnium i Tsunami Democràtic com a manera de canalitzar les protestes massives, així com dels partits del Règim, que busquen canalitzar tot ràpidament cap a les eleccions del 10N.
Davant això, és necessari que l’esquerra independentista i l’esquerra sindical es posin al capdavant d’exigir als sindicats majoritaris la convocatòria d’una vaga general i impulsar assemblees i aturades a tots els centres de treball i a les aules dels centres educatius que desbordin Catalunya durant la jornada del 18 i els dies posteriors. Quelcom al que vénen oposant-se des del principi tant UGT com CCOO.
Per a respondre de forma organitzada contra la sentència i la repressió és vital ampliar la base social del moviment independentista i que la classe treballadora es posi en el centre de la lluita, com així ho van entendre nombrosos sectors de treballadors el 3 d’octubre després de la repressió de l’1O. Per a això, resulta necessari vincular la lluita democràtica pel dret a decidir amb la lluita per un programa per a resoldre els altres problemes socials com són l’atur, la precarietat, les pensions o serveis públics.
De la mateixa forma, és necessari que aquesta onada repressiva cap al poble català impacti a la resta de l’Estat. La sentència i la criminalització del moviment independentista no és sinó l’avantsala per a un salt autoritari del Règim del 78 contra els drets i llibertats democràtiques en el conjunt de l’Estat.
Amnistia per als presos polítics!
Prou repressió i criminalització!
Per una vaga general a Catalunya!
Per un gran moviment a tot l’Estat contra el Règim del 78 i pel dret a decidir!
