Debats esquerra

ESQUERRA

Anticapitalistas i Podemos, una separació amistosa

Anticapitalistas abandona Podemos Andalusia de la manera menys molesta possible per al projecte d'Iglesias ara que és part del govern de la cinquena potència imperialista europea al costat del PSOE.

Santiago Lupe

Barcelona | @SantiagoLupeBCN

dijous 13 de febrer| edició del dia

A última hora d’aquest dimecres s’anunciava la sortida d’Anticapitalistas de Podemos a Andalusia. Ho feien Teresa Rodríguez i Pablo Iglesias en un vídeo en el qual es presentava la decisió com a fruit d’un acord al qual haurien arribat Anticapitalistas amb qui és ja el vicepresident del govern de l’Estat espanyol, perquè la separació no danyés a la formació morada, a la qual Rodríguez ha desitjat sort.

La ja ex-coordinadora general ha començat assenyalant que el projecte polític que van impulsar junts fa ara sis anys “ha canviat el panorama polític d’aquest país” i que continuen “compartint avui dia els motius que ens van portar a la seva fundació”. Reconeix que existeixen “diferències polítiques estratègiques que és important no ocultar, conèixer i tractar amb respecte”, encara que només esmenta en passar la “discrepància del govern de coalició”. Presenta aquestes formes “civilitzades, respectuoses, empàtiques, fins i tot afectuoses”, oposant-les a unes altres que serien “agressives, violentes i patriarcals”.

No obstant això el problema no és (només) el to, sinó que el què es diu anuncia una ubicació enfront del nou govern de lleial oposició i col·laboració. No oblidem que el partit del qual avui surt Anticapitalistas es ni més ni menys que part del govern que ja ha anunciat que no derogarà les reformes laborals, ni la reforma de les pensions, continuarà pagant el deute, negarà el dret d’autodeterminació, mantindrà els CIEs oberts, les missions militars en l’exterior, les bases com la de Rota o continuarà defensant els interessos de les multinacionals imperialistes espanyoles a tot el món. La posició davant aquest nou govern serà no obstant això la d’una “civilitzada, respectuosa, empàtica, fins i tot afectuosa” indiferència.

Rodríguez anuncia que fan un pas enrere, per a deixar que un nou equip dirigeixi Podem a Andalusia, però alhora reitera que la seva aposta continuarà sent desenvolupar Adelante Andalucía – la marca electoral formada fins ara per Podemos i IU – i que es mantingui com un espai “ampli de l’esquerra andalusa”, deixant perquè la porta oberta a continuar comptant amb els qui avui són ja ministres de la seva Majestat.

Conclou assenyalant que espera que sigui la seva organització la que s’estigui equivocant respecte a la qüestió del co-govern i desitjant-li sort a Iglesias i el seu equip. Dóna aire així a la il·lusió, tan treballada des d’Unidas Podemos, que la seva presència en el govern serà la garantia de la resolució dels problemes socials de les majories, i que és el principal esperó per a la desmobilització social.

Iglesias li respon agraint-los fer les coses així, qüestió que era d’esperar. Res podria ara mateix molestar més a Podemos que emergís una veu amb arribada que qüestionés, com es mereix, tant la seva integració en el govern social-liberal encapçalat per Sánchez, com totes les claudicacions programàtiques i acataments dels consensos del 78 dels quals han donat mostra en tot just dos mesos.

Això, i no una lleial i pactada sortida, és el que Anticapitalistas hauria de proposar-se. Que la seva ruptura no sigui una decisió organitzativa per a aixecar un nou projecte polític als mateixos registres programàtics de reforma de allò que sigui possible, acceptació del marc constitucional del 78 i una tàctica diferent respecte al co-govern que limiti la sub-alternització al PSOE i els seus governs al suport parlamentari a aquests.

Aquest ha estat el projecte que han vingut defensant fins ara des de la direcció de Podemos Andalusia, la millor expressió de la qual ha estat el “ajuntament del canvi” de Cadis, en la mateixa línia que els consistoris de Colau a Barcelona, Carmena a Madrid o Santiesteve a Saragossa.

Teresa Rodríguez, fins ara coordinadora general, no optarà doncs a la reelecció a l’assemblea ciutadana del pròxim mes de maig. Ni ella, ni cap membre del seu equip. La decisió se suma a la cadena de sortides en diferents territoris, com Madrid, Catalunya, País Basc o Balears, en els últims mesos.

Anticapitalistes sí que es mantindrà al capdavant del grup parlamentari i la coalició Adelante Andalucía. Convertir aquesta marca, hegemonitzada des de la seva creació per Rodríguez, en una entitat amb plena autonomia política i financera – seguint el model dels Comuns a Catalunya liderats per Ada Colau - ha estat el principal cavall de batalla entre el sector afí a Pablo Iglesias i Anticapitalistas en els últims anys.

La sortida es produeix després de l’entrada de Podemos i IU en el govern de l’Estat en coalició amb el PSOE. Una decisió que des d’Anticapitalistas han considerat un error tàctic, i a la qual li oposaven l’alternativa de fer costat a Sánchez en la investidura i aconseguir un acord programàtic per a donar-li suport parlamentari. Una posició similar a la que sosté el Bloco d’Esquerra de Portugal, organització que integren també el grup germà del de Rodríguez, amb el govern del social-liberal Costa.

Fins al moment aquesta sortida escalonada la realitzen sense cap balanç d’aquest projecte polític, del qual ells van ser part impulsora clau en 2014, i que ha vingut avançant en la integració al règim amb passes de gegant. La renúncia a bona part del seu programa de reformes socials i econòmiques – malgrat la moderació d’aquestes -, la seva renúncia a qüestionar la monarquia, donar l’esquena al moviment democràtic català o la seva conversió en els millors defensors de la Constitució del 78, han estat només alguns d’aquestes fites.

Des del CRT hem plantejat que aquest salt en la integració de Podemos feia urgent que Anticapitalistas trenqués definitivament amb Podemos. Al mateix temps els plantejàvem la necessitat d’obrir un debat i reflexió sobre el balanç d’aquesta experiència política, que ha acabat servint com un dels puntals amb els quals avui, al costat del PSOE, s’intenta apuntalar al règim del 78 i donar una sortida "gatopardista" a la seva crisi orgànica. El rebuig al govern de coalició no és per a nosaltres un problema tàctic, sinó que fa a un problema de principis, el “ministerialisme”, contra el qual marxisme revolucionari té una profunda tradició de combat.

La fallida del projecte neo-reformista que ha representat Podemos i la seva integració en el règim, deuria almenys plantejar la necessitat de repensar quina esquerra és necessari construir. Si es tracta de tornar al Podemos “dels orígens”, en un marc corregut encara més a la dreta i amb aires de restauració, o si és hora de plantejar-se una esquerra radicalment diferent. La ruptura amb Podemos d’Anticapitalistas hauria de ser doncs un punt de partida per a fer aquest balanç pendent i proposar-se, al costat de la resta de l’esquerra anticapitalista de l’Estat i formacions com la CUP, obrir el debat per a posar en peus una esquerra disposada a organitzar l’oposició al govern de coalició, desenvolupar la mobilització social i no la gestió “progre” de l’Estat imperialista espanyol i barallar així per un programa clarament anti-règim i anticapitalista.




temes relacionats

Govern de coalició PSOE-UP    /    Debats esquerra   /    Teresa Rodríguez   /    Unidas Podemos   /    Anticapitalistas   /    Podemos

Comentaris

Comentar