Aquest 28 de juny, Dia per l’Alliberament LGTBI, Pan y Rosas al costat dels nostres companys i companyes de l’agrupació juvenil Contracorrent tornarem a mobilitzar-nos contra la LGTBIfobia i per l’alliberament de la sexualitat. Ho farem al costat de milers de lesbianes, gais, bisexuals i trans gairebé mig segle després de l’esclat de les revoltes de Stonewall *nn, quan desenes es van rebel·lar contra la violència de la policia homofóbica neoyorkina. Avui les reivindicacions que van inspirar aquella llarga jornada de protestes segueixen mantenint la seva rabiosa actualitat.

Precisament aquest any, aquest dia està travessat per l’enorme lluita que ha donat el moviment feminista i de dones a tot el món contra les diferents formes de violència masclista i patriarcal. Un veritable exemple van ser les històriques mobilitzacions que van tenir lloc el 8 de març, acompanyant la vaga internacional de dones.

Més recentment la votació del dret a l’avortament a Argentina, que malgrat totes les maniobres, es va aprovar en un Congrés envoltat de milers de persones. O les grans mobilitzacions de protesta contra la justícia capitalista i patriarcal que es va evidenciar en el cas La Manada provocant la indignació de milions de persones a tot el món.

Moltes i molts de nosaltres formem part de les mobilitzacions que van protagonitzar les dones a tot el món, i ho vam fer perquè sabem que la violència que patim té les mateixes arrels i per tant el nostre objectiu és compartit.

Perquè malgrat totes les demandes democràtiques conquistades gràcies a la lluita del moviment LGTBI en els últims anys, com el matrimoni igualitari, la inclusió de les operacions de confirmació de gènere en la Seguretat Social o les diverses lleis contra l’homolesbotransfobia, el col·lectiu LGTBI segueix sofrint cada dia múltiples violències i discriminacions.

Només a l’Estat espanyol, segons el Ministeri d’Interior, en 2016 les agressions per la identitat o orientació sexual van ser gairebé la meitat dels 1.324 delictes d’odi comesos aquest any. Mentrestant la LGTBIfobia no deixa de créixer any rere any enfront de la mirada còmplice i indiferent tant dels principals partits polítics del Règim, com dels cossos policials, jutges i fiscals.

Per això mateix, en les jornades d’aquest 30 de juny tornarem a sortir als carrers, perquè el nostre objectiu és tornar a posar en peus un gran moviment LGTBI anticapitalista i antipatriarcal, que reprengui la lluita per l’emancipació de la sexualitat i enfronti qualsevol forma de violència masclista i LGTBIfóbica.

Per la separació efectiva de l’Església i l’Estat! Ja n’hi ha prou de privilegis a l’Església! Aquest any tornarem a exigir la fi del finançament estatal a col·legis religiosos. Rebutgem la intromissió de l’Església catòlica en els nostres cossos, en la nostra sexualitat i les nostres identitats i defensem el dret a una veritable educació sexe-afectiva laica i no heteronormativa en tots els col·legis, instituts i universitats.

Contra la violència masclista i LGTBIfóbica! Defensem la formació de comissions independents als centres d’estudi i treball per combatre tota forma de violència contra les dones i persones LGTBI, per enfrontar el bullying i qualsevol forma de discriminació, però també la violència capitalista que pesa doblement sobre gais, lesbianes, bisexuales i especialment transexuales, com la precarietat i l’exclusió laboral.

Contra la mercantilització de les nostres identitats! També ens mobilitzarem contra la * mercantilització de les identitats no heteronormatives, contra l’intent per part de grans marques i partits polítics de convertir la lluita del moviment LGTBI en un nínxol de mercat del que treure enormes beneficis.

Per això mateix, sortirem al carrer, per denunciar el "capitalisme rosa" que oculta l’esperit de protesta d’aquest dia i exclou a la majoria de les persones que formen part d’aquest moviment, que no són als quals es dirigeix aquest capitalisme rosa.

Precisament perquè nostra és l’alliberament de la sexualitat a tot el món, ens oposem a qualsevol forma de pinkwashing. Ja n’hi ha prou de que els discursos discursos a favor dels drets LGBTI serveixin per emmascarar les polítiques reaccionàries que apliquen els estats capitalistes i imperialistes a tot el món.

Un cas paradigmàtic és el d’Israel, presentat com a exemple a seguir en qüestió de drets i llibertats LGTBI, justificant o menyspreant la massacre continuada cap al poble palestí, fins al punt de convidar a Netta Arzilai, la esxoldat israeliana rebuda per Netanyahu, a actuar a l’Orgull a Madrid.

Per tots aquests motius tornarem a sortir als carrers, per tornar a encendre l’espurna que va prendre Stonewall, contra el capitalisme, el patriarcat i totes les opressions que encara avui pesen sobre les nostres esquenes, convençuts i convençudes que és necessari posar en peus un ampli moviment LGTBI independent de les institucions de l’Estat, els governs del Règim del 78 i l’Església.

Un moviment en aliança amb els sectors més oprimits i explotats reprengui i multipliqui el llegat que ens va deixar el moviment LGTBI més combatiu, rebel i furiosament anticapitalista i antipatriarcal per conquistar tots drets que queden avui pendents, enfrontar qualsevol forma de discriminació però també d’explotació i tornar a posar al centre la baralla pel total alliberament de la sexualitat.