Política Estat espanyol

PRIVILEGIS ESGLÉSIA CATÒLICA

Què faria el nou govern del PSOE i UP amb les immatriculacions de l’Església?

L'església catòlica compta amb entre 30.000 i 40.000 propietats inmatriculades en els últims 20 anys de les quals la Mesquita Catedral de Còrdova és el monument més conegut.

Federico Grom

Barcelona | @fedegrom

dissabte 30 de novembre| edició del dia

El ministeri de justícia del govern en funcions de Pedro Sánchez, apel·la en els tribunals una resolució del Consell de Transparència emesa al setembre a favor de divulgar la llista dels immobles inscrits per l’església.

Inmatricular és un terme administratiu per a designar l’acció de registrar un bé per primera vegada. Fins fa només 4 anys l’Església catòlica podia inscriure immobles sense haver de demostrar posseir la propietat d’aquests.

Això va ser així, primer gràcies a un reglament franquista del 1946 que permetia als Bisbes actuar com a funcionaris públics registrant immobles sols amb la seva signatura i la posterior reforma de la llei hipotecària de José María Aznar al 1998, que va incloure als “centres de culte” exclosos tècnicament -encara que no en la pràctica- de la norma franquista.

La Catedral de Còrdova, per exemple, va ser registrada per només 30 euros sota el paraigua de la reforma d’Aznar. Un monument que segons una comissió d’experts, de la qual l’avui vicepresidenta del Govern en funcions Carmen Calvo en va ser part, fins fa 12 anys era de propietat pública.

Allò curiós i paradoxal, és que la confecció d’aquesta llista d’immobles, s’aprova a proposta del PSOE a l’abril del 2017, mentre estava a l’oposició, al govern de PP amb M. Rajoy. La mateixa llista de propietats que avui els futurs socis de govern d’Unides Podemos, intenten que no es faci pública.

El PSOE d’avui, molt a prop de formar govern pledeja contra el PSOE d’ahir a l’oposició….digne d’estudi, si no fossin les seves propostes de transparència una pobra posada en escena electoral per un partit que ha estat pilar d’aquest règim i garant dels privilegis de l’església.

Però la gran pregunta és, se sotmetrà també a aquesta “raó d’Estat” Unides Podemos, com va prometre i està complint de forma còmplice en la defensa de la unitat d’Espanya contra les aspiracions democràtiques del poble català? Lamentablement, la dinàmica indica que sí.

La publicació d’aquesta llista donaria peu al fet que molts ajuntaments i particulars afectats per immatriculacions irregulars, puguin recórrer la titularitat dels immobles que haurien de ser públics.

L’Església, per boca del portaveu de la Conferència Episcopal, ha dit que defensaran el que consideren els seus drets “l’Església no ha fet altra cosa que complir la legalitat vigent” i sentència que “Tenim una confiança infinita en la justícia espanyola".

Església i Estat, assumpte separat

L’Estat espanyol té una “aconfessionalitat” de pandereta. Per part seva, la reaccionària Església Catòlica continua mantenint la seva històrica i estreta relació amb l’Estat i el Règim del ’78, després d’haver estat un pilar clau del Règim franquista. Mai, -fent honor al càntic del moviment de dones de l’Argentina Església i Estat, assumpte separat! en la seva lluita pel dret a l’avortament-, un govern fins avui ha qüestionat els privilegis de la casta eclesiàstica.

Bona fe d’això donen els privilegis fiscals i les ajudes econòmiques concedides a costa de l’erari públic i el patrimoni nacional, l’espoli del qual per part d’aquesta institució ha estat consentit pels governs del PP i del PSOE mentre que any rere any es renovava el Concordat amb la Santa Seu del 1979. Concordat negociat en secret i que va substituir al del 1953 acordat amb la dictadura, de la qual l’església catòlica va ser una gran col·laboradora. Així com també ho van ser d’altres règims feixistes com el d’Hitler i Mussolini.

L’exempció de tributació pels ingressos propis de l’activitat religiosa o la reducció del tipus de l’Impost de Societats al 10%, l’exempció de l’Impost sobre Béns immobles (I.B.I) per a totes les propietats sota la seva titularitat, de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys, de l’impost de successions així com el de transmissions patrimonials són alguns dels seus privilegis fiscals que s’esforcen a presentar com “una inversió social molt rendible” segons el Sotssecretari per Assumptes Econòmics de la Conferència Episcopal Espanyola.

El concordat del 1979, en continuïtat amb el del 1953, consolida la presència de l’Església en institucions públiques com en col·legis, hospitals, universitats, l’exèrcit, així com la seva ingerència en temes relacionats amb polítiques socials, drets civils, la recerca, i un llarg etc.

La veritable solució, és l’efectiva separació de l’Església i l’Estat, incloent la fi de tot finançament públic i els privilegis fiscals que li són concedits, així com la devolució de tot el patrimoni espoliat per l’Església durant segles.

Començant per les immatriculacions del patrimoni públic realitzades per l’església des del 1946 sota la llei franquista i l’anul·lació dels acords amb el vaticà.

La separació efectiva entre l’església i l’Estat implica expulsar a aquesta del sistema educatiu del qual mantenien un control absolut durant el franquisme i que en l’actualitat encara mantenen sobre la majoria de centres del sistema educatiu privat i concertat (privat sostingut amb fons públics).

Aquesta institució, l’Església catòlica, al costat de la monarquia borbònica, són dues institucions reaccionàries i medievals a les quals, ja no un anticapitalista, sinó tot “demòcrata” conseqüent s’hauria d’oposar.




temes relacionats

Govern de coalició PSOE-UP    /    Església Catòlica   /    Política Estat espanyol   /    PSOE

Comentaris

Comentar