Política Estat espanyol

ELECCIONS 10N

CRT | Per què fem una crida a votar a la CUP el 10N

A un mes del 10N, tots els actors del règim pressionen per un govern estable que tanqui per dalt la “crisi orgànica”. La CUP es presenta amb un discurs contra el “mal menor”. Necessitem construir una esquerra anticapitalista i d'independència de classe en tot l'Estat.

divendres 11 d’octubre| edició del dia

A un mes de la repetició electoral del 10N, tots els actors del règim polític pressionen per un govern estable i d’“ordre”, que pugui tancar la "crisi orgànica" del règim nascut de la Transició en un sentit conservador i, al mateix temps, respondre a la recessió econòmica que s’anuncia per al 2020 descarregant novament la crisi sobre el poble treballador.

En aquest marc, des del CRT fem una crida a votar a la CUP el pròxim 10N, que presenta una candidatura oposada a la lògica del “mal menor” desplegada tant pels partits del neo-reformisme com pels partits del procesisme català -ERC i JxCAT- en el seu sostingut retorn a l’autonomisme. El seu objectiu és bloquejar i impugnar l’intent de tancament reaccionari per dalt de la crisi del règim. Per a això planteja tres eixos programàtics: la defensa del dret d’autodeterminació, l’amnistia i els drets socials.

Davant l’absència d’una candidatura d’independència de classe a la resta de l’Estat, el Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT) fem una crida al vot en blanc o nul de manera general. A Catalunya el nostre vot a la CUP és crític. No ocultem les diferències que mantenim i de les quals la principal continua sent que és necessari portar fins al final les lliçons que va deixar la tardor de 2017: traçar una línia d’independència de classe amb els partits de la burgesia i petita burgesia catalana, per a desplegar un programa anticapitalista i revolucionari que permeti unificar les files de la classe treballadora per a una lluita comuna a Catalunya i la resta de l’Estat.

Els intents de tancar la crisi de Règim i la col·laboració d’Unidas Podemos, Más País i les confluències

L’estabilitat i “sortir del bloqueig” és el mantra de la campanya electoral del 10N. Ho repeteixen des de Ciudadanos i el PP fins al PSOE de Pedro Sánchez, però també Unidas Podemos i Más Madrid. Els grans partits del Règim esperen que el resultat que surti de les urnes permeti establir algun tipus de govern estable i un “retorn a la normalitat”. En aquesta direcció van els moviments de Rivera obrint la mà, Casado rebaixant el to i Sánchez embolicant-se en la bandera com en 2017.

El següent govern serà doncs el que aplicarà l’ajustament pendent que demanden des de la CEOE, el Banc d’Espanya i la Comissió Europea. Serà el que seguirà endavant amb el “full de ruta” dictat pel Rei el 3 d’octubre de 2017 per a acabar amb la qüestió catalana a base de repressió. Serà el que, amb receptes que varien de matís, voldrà donar-li un tancament reaccionari a la crisi del Règim del 78.

A aquest nou marc és al que estan adaptant la seva agenda -més enllà de les diferències en el discurs- tant ERC com JxCAT, embarcats en una tornada a l’autonomisme i aplicant nous atacs neoliberals com el que representa la Llei Aragonés del Govern que privatitza serveis públics essencials.

Els partits del neo-reformisme -tant UP com Más País- no oposen cap alternativa a aquest curs. Al contrari, venen lluitant perquè els deixin ser part de la versió “progre” d’aquest tancament per dalt. Unidas Podemos ha demostrat que estan disposats a acceptar el gruix del programa del PSOE en totes les matèries. Sobre Catalunya és la cessió més oberta, han deixat clar que si els accepten com a socis seran lleials amb la política del bloc monàrquic. Ara desempolsen propostes com el control dels lloguers o la derogació de la reforma laboral. Però són les mateixes que van lliurar sense pal·liatius per a aconseguir seients en el Consejo de Ministros.

El discurs que amb el PSOE es pot aconseguir un “govern progressista” només ha servit per a blanquejar a un dels pilars del bipartidisme i, més greu encara, obstaculitzar la preparació de la resistència a les polítiques antio-breres i anti-populars que sens dubte aplicarà un hipotètic nou Executiu “socialista”. L’altre gran discurs de que cal donar-li suport com a “mal menor”, bé sigui des de la investidura com diu Anticapitalistas o des d’un pacte programàtic com ha proposat IU, té les mateixes conseqüències.

L’esquerra que cal posar dempeus en tot l’Estat

El vot a la CUP, o les simpaties polítiques que pugui despertar a la resta de l’Estat, poden ser una expressió de sectors que han fet una experiència amb l’anomenada esquerra del “canvi” i la seva política de subordinació al PSOE i integració al Règim. I també dels qui l’han fet amb el procesisme i veuen que la lluita democràtica catalana només podrà ser portada fins al final per una mobilització independent i lligada a la resolució dels grans problemes socials.

Això fa més imperiosa la necessitat que la CUP acabi de trencar amb tota il·lusió d’aliança amb els vells partits procesistes i busqui la confluència amb la resta de l’esquerra anticapitalista de l’Estat sobre la base d’un programa d’independència de classe. De la mateixa manera, Anticapitalistas hauria de plantejar-se trencar definitivament amb Podemos i tota política del “mal menor” i subordinació al PSOE. Serien passos molt auspiciosos en la perspectiva de començar a constituir un pol d’independència de classe i anticapitalista.

Els qui integrem el Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT) volem acompanyar als sectors que poden votar o simpatitzar amb la CUP des d’aquesta perspectiva. Ho fem convençuts que en el pròxim període la tasca estratègica és construir una forta esquerra anticapitalista i revolucionària de la classe treballadora, les dones i la joventut, que s’oposi als plans del següent govern i les temptatives d’imposar-nos una Transició 2.0 en clau autoritària i centralitzadora.




temes relacionats

#Eleccions10N   /    CUP   /    Neo-reformisme   /    Política Estat espanyol   /    Règim del ’78   /    Catalunya

Comentaris

Comentar