CATALUNYA

DEBAT

Catalunya, el 10N i la incomoditat d’Anticapitalistas

Anticapitalistas acaba de fer públic, a cinc dies de les eleccions, la seva crida a un “vot crític” a Unidas Podemos el 10N. La tardança a expressar la seva posició, així com les declaracions contradictòries d'alguns dels seus referents, expressen la incomoditat de continuar sent part d'un partit cada vegada més integrat al règim polític espanyol.

Diego Lotito

Madrid | @diegolotito

dijous 7 de novembre| edició del dia

Pabo Iglesias i Teresa Rodríguez. Foto d’arxiu

La persistència de la qüestió nacional catalana i la infame sentència del procés, que ha desencadenat un nou aixecament a Catalunya reprimit per la brutal actuació de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra, ha travessat la campanya electoral cap al 10N.

Totes les forces polítiques han pres posició. El bloc monàrquic del 155 ho ha fet reafirmant la seva ofensiva reaccionària contra les llibertats democràtiques i el dret d’autodeterminació del poble català. En aquest cas, comandat per Pedro Sánchez. Des del PSOE, passant pel PP i Ciutadans, fins a la ultradreta de Vox, les receptes es distribueixen en un arc que va des de la recuperació del delicte de referèndum il·legal -com va sostenir Pedro Sánchez en el debat electoral-, fins a la suspensió de l’autonomia catalana i la il·legalització dels partits independentistes.

La posició de l’esquerra neo-reformista davant la repressió a Catalunya, no obstant, ha estat qualsevol cosa menys “d’esquerra”. Les declaracions de dirigents de Podemos, Izquierda Unida i Más País cridant a acceptar la sentència del judici al Procés, saludant la coordinació de l’actuació policial i de la justícia, o condemnant a la joventut catalana com va fer Alberto Garzón, han generat una profunda indignació.

Et pot interessar: L’esquerra espanyola cruix davant la repressió a Catalunya: assumir la sentència o enfrontar-la als carrers?

En aquest marc Anticapitalistas, que continua sent un corrent intern de Podemos, ha sostingut una posició correcta al costat del poble català, contra la repressió i en defensa del dret a decidir. A Madrid especialment, han participat activament de la plataforma Madrileñ@s pel Dret a Decidir, que ha jugat un important paper al costat d’altres col·lectius -com la Coordinadora 25S, Referèndum UAM, l’ANC Madrid o la nostra organització, la CRT-, a organitzar contra corrent la solidaritat amb Catalunya.

En el seu comunicat publicat aquest dimarts, Anticapitalistas considera que “el gran moviment democràtic català no ha estat derrotat malgrat els durs cops propiciats per l’Estat” i que, des del seu punt de vista, “una de les tasques de l’esquerra és continuar defensant el dret a decidir del poble català, tant dins com fora de Catalunya”. I consideren que “és necessària una aliança entre les classes treballadores de l’Estat perquè els pobles puguin decidir lliurement i perquè qualsevol procés emancipador signifiqui també una transformació profunda de les relacions socials d’explotació i opressió”. En virtut d’això, continuaran “donant suport a aquestes justes demandes i forjant aliances tant dins com fora de Catalunya en aquesta direcció” sosté el comunicat.

En aquest mateix sentit s’han pronunciat públicament alguns dels seus referents, com Jaime Pastor o Brais Fernández, expressant dures crítiques a la posició d’Unidas Podemos davant la repressió a Catalunya.

Però malgrat aquest posicionament, en Anticapitalistas reina la incomoditat. En primer lloc, per continuar sent part d’un projecte com Podemos, que a aquesta altura està jugant un paper d’oberta sustentació d’un règim repressiu i que en la qüestió catalana ha mantingut una falsa equidistància que en essència li cedeix al patriotisme espanyolista. En segon lloc, perquè la seva actitud política cap a la formació habitada, de la qual continuen sent part i a la qual criden a votar “críticament” aquest 10N, és diversa o fins i tot contradictòria en diferents parts de l’Estat.

Madrid i Andalusia: entre dues aigües

El comunicat d’Anticapitalistas és crític amb Unidas Podemos. Li qüestiona haver permès al PSOE “recuperar terreny social i electoral malgrat totes les seves misèries: la seva proposta consisteix a compartir responsabilitats de govern sota el comandament d’una força neoliberal, abandonant tota perspectiva anti-sistèmica i constituent”. També li retreu governar amb el PSOE en sis comunitats autònomes perquè això “anul·la la necessària labor d’oposició i alternativa que hauria de jugar en els territoris”, la qual cosa consideren “un gir estratègic totalment erroni”.

Per a nosaltres el “gir estratègic” d’Unidas Podemos no és un fenomen recent. Abans bé, el seu procés de socialdemocratitación i integració al règim espanyol es troba, si no en el seu propi ADN, almenys clarament en el seu deriva immediatament posterior a les eleccions de 2015 i les seves primeres “proves en el poder” en els anomenats Ajuntaments “del canvi”.

Et pot interessar: Podem: de la il·lusió al desencantament, balanç d’un quinquenni

El que és un fet indiscutible és que en l’últim període aquesta integració ha fet un salt qualitatiu. L’actitud enfront de la repressió de l’Estat central a Catalunya no és un problema de declaracions desafortunades: és una ubicació conscient com la “pota esquerra” del règim monàrquic. I si bé el comunicat d’Anticapitalistas es pronuncia clarament contra la repressió a Catalunya, no fa cap esment a la vergonyosa actitud d’Unidas Podemos. Fer-ho seria, per dir-ho d’alguna manera, “nomenar la soga a la casa del penjat”. El problema és que en aquest cas seria la seva pròpia casa, perquè Anticapitalistas es troba literalment “entre dues aigües”.

Mentre a Madrid han optat per no fer cap mena de campanya política cap al 10N, a Andalusia sí que l’han fet… i en plena coordinació amb la cúpula de Podemos. Fa pocs dies Teresa Rodríguez, líder d’Unidas Podemos a Andalusia i una de les principals referents d’Anticapitalistas, va dir durant un acte a Jerez de la Frontera que “Andalusia necessita que Pablo Iglesias sigui el president del Govern d’aquest país” i que el líder de Podemos és “el dipositari de totes les nostres esperances el pròxim 10N”. I ho va dir res menys que en un acte en el qual Iglesias va tornar amb el relat de campanya que ja va utilitzar per al 28A: la reivindicació de la Constitució espanyola, desgranant articles “que no es compleixen” enfront del que defensen “els que es diuen a si mateixos constitucionalistes”.

En quin sentit un líder reformista, burocràtic, defensor de la Constitució del 78 i màxim exponent d’una estratègia “totalment errònia” pot ser “el dipositari de totes les nostres esperances”? Francament, creiem que en cap.

El vot crític a UP i la lògica del “mal menor”

Anticapitalistas sosté que el PSOE ha “abandonat els aspectes més progressistes del seu programa social” -una visió massa concessiva al nostre gust, vista la dinàmica social liberal que el PSOE ha adoptat fa ja algunes dècades- i que això era “una posició predictible en un partit que no és una altra cosa que el gran pilar d’un règim caduc i decadent, incapaç de regenerar-se i de millorar les condicions de vida de les classes treballadores.”

Però malgrat això, a pesar que la clau de la política d’Unidas Podemos és aconseguir un govern amb el PSOE, fins i tot “malgrat les diferències” amb UP i que consideren que “fa falta obrir un nou camí estratègic des de l’esquerra a mig-llarg termini”, Anticapitalistas crida a votar críticament a Unidas Podemos el 10N amb el fonament que el “reforçament de la dreta o del PSOE significaria sens dubte una forta reculada i generaria més dificultats en la construcció d’una força popular anticapitalista”. Ho fa, a més, sense aclarir si la seva posició de votar a favor d’una possible investidura de Pedro Sánchez, com van sostenir en diversos moments després del 28A, segueix en peus o no.

El problema és que aquest tipus d’argumentació és l’eix de la lògica del “mal menor”. És justament l’enfortiment d’Unidas Podemos, una mediació neo-reformista que es proposa governar amb el PSOE i legitimar al reaccionari règim monàrquic parlant des de “l’esquerra” el que fa infinitament més difícil “la construcció d’una força popular anticapitalista”.

Et pot interessar: #10N Votar “amb el nas tapat”? Arguments per a no caure en el parany del “mal menor”

Deia el comunista italià Antonio Gramsci que “el concepte de mal menor és un dels més relatius. Enfrontats a un perill major que el que abans era major, hi ha sempre un mal que és encara menor, encara que sigui major que el que abans era menor. Tot mal major es fa menor en relació amb un altre que és encara major, i així fins a l’infinit. No es tracta, doncs, d’una altra cosa que de la forma que assumeix el procés d’adaptació a un moviment regressiu, l’evolució del qual està dirigida per una força eficient, mentre que la força antitètica està resolta a capitular progressivament, de tant en tant curts, i no de cop, la qual cosa contribuiria, per efecte psicològic condensat, a donar a llum a una força contracorrent actiu o, si aquesta ja existís, a reforçar-la.” [Quaderno, 16 (XXII)].

Si tan predictible era que el PSOE anava a actuar com el que és -un pilar del Règim-, i UP insisteix que l’única sortida és governar amb ells, quin sentit té continuar apostant per el “mal menor”? Per què continuar adaptant-se a un “moviment regressiu”? Per què no plantejar almenys una posició com la que aixeca la CUP, que denuncia sense restriccions a tots dos blocs del règim monàrquic i es nega a afavorir una sortida per dalt a la crisi del règim investint al PSOE?

Quan Anticapitalistas saluda en el seu comunicat la presentació de la candidatura de la CUP a Catalunya i considera que “la seva presència en el Congrés seria un avanç molt positiu per a les forces de l’anticapitalisme”, però no crida a votar-los -a Catalunya, Anticapitalistas vota a En Comú Podem, -on també segueixen integrats-, no fa més que una salutació formal i diplomàtic.

Una nova hipòtesi per a l’esquerra anticapitalista i una proposta

El fracàs de la temptativa neo-reformista encarnada en Unidas Podemos i les seves confluències planteja fa temps la necessitat d’una nova hipòtesi per a l’esquerra que es reivindica revolucionària i anticapitalista. Anticapitalistas és conscient d’això. Per això en el seu comunicat sostenen que “l’anticapitalisme ha d’iniciar un profund procés de reflexió després del 10 de novembre, abordant aquests reptes de fons en un context encara incert. Abordant també de manera honesta les nostres pròpies insuficiències i errors: no n’hi ha prou amb enunciar els eixos de la política revolucionària, fa falta construir una força política i social organitzada a escala estatal capaç de fer-los efectius”.

Encara que tardana, no podem més que coincidir que tal reflexió és urgent. Perquè efectivament, no n’hi ha prou amb enunciar un programa ni objectius revolucionaris. És necessari construir una força material capaç de dur-los a terme. I el que s’ha comprovat és que aquesta tasca no pot fer-se sent part de Podemos -ni tampoc fent seguidisme a les direccions del procés català, com hem debatut públicament amb els companys i companyes de la CUP-. Si ser part de Podemos hagués servit per a construir una força revolucionària superior, llavors s’hagués arribat en moltes millors condicions a l’últim aixecament català.

Et pot interessar: Lucía Nistal: “Aquest 10N a Madrid, votem nul en solidaritat amb el poble català”

Aquesta perspectiva podria haver-se expressat una candidatura a tot l’Estat que es proposés “donar una expressió política de classe i anticapitalista als qui han fet una amarga experiència amb el neo-reformisme o la direcció procesista catalana”. Una candidatura que marqués una clara independència d’Unidas Podemos i el seu programa de reeditar un acord amb el PSOE, com també amb la direcció del procés que vol subordinar el dret a decidir a una negociació amb l’Estat espanyol.

Lamentablement aquesta proposta no va tenir èxit. No obstant això, la presentació de la CUP a les eleccions generals ha estat en la nostra opinió un pas molt auspiciós en aquest sentit. Per això, malgrat les nostres diferències, el CRT aquest 10N crida a un vot crític a la CUP a Catalunya, entre altres raons, perquè és avui l’única candidatura que planteja obertament que no se sumaran a cap suport a la “pota esquerra” del règim, el PSOE.

Et pot interessar: 4 motius per a votar a la CUP, i no al “processisme” o els Comuns

Mentre que, a la resta de l’Estat, mancant una alternativa política d’independència de classe, estem fent una campanya activa pel vot nul en solidaritat amb Catalunya.

Et pot interessar: Eleccions #10N: Un vot solidari amb el poble català en tot l’Estat espanyol

Però la política no acaba el 10N ni molt menys. Continua en un escenari en el qual es combinen un nou cicle de lluites a nivell internacional i les previsions d’una nova crisi econòmica capitalista. Dos components que preanuncien un fort i segur retorn de la lluita de classes, com ja estem veient a Xile, l’Equador, i abans va anticipar França amb les “armilles grogues”. La pregunta estratègica que hem de fer-nos llavors és, com es prepararà l’esquerra revolucionària i rupturista per als pròxims combats? Aquesta és la qüestió fonamental.

Per això ens preguntem i plantegem a les companyes d’Anticapitalistas, per què no obrir la reflexió audaçment, cridant a assemblees o comitès comuns de tots els sectors de l’esquerra rupturista que es proposin superar el fracàs del neo-reformisme? Assemblees o comitès que estiguin oberts a la participació de totes les i els activistes d’esquerra que barallen pel dret democràtic de l’autodeterminació dels pobles, a la joventut catalana i el sector de l’independentisme que ha fet una experiència amb el “processime”, als qui se senten defraudats amb la deriva que han pres Podemos i Izquierda Unida, a les treballadors i treballadors dels sindicats que s’organitzen contra la passivitat de les burocràcies sindicals, a les companyes del moviment de dones que es planten enfront dels intents de cooptació del PSOE, a la joventut que lluita contra el canvi climàtic, a les mares que lluiten contra la repressió, a les i els militants del moviment republicà d’esquerra que no volen continuar sent súbdits d’aquesta monarquia reaccionària. Més enllà de la forma que adopti el debat, aquest és el desafiament i res impedeix avançar cap a això, només la decisió política.

Des del CRT, posarem tots els nostres esforços per a construir una alternativa anticapitalista i de classe que planti cara al Règim i llevant un programa perquè la crisi la paguin els capitalistes.




temes relacionats

#VotaCUP   /    #VotoNuloxCatalunya   /    #SentenciaProces   /    #Eleccions10N   /    CUP   /    Teresa Rodríguez   /    Unidas Podemos   /    Catalunya   /    Política Estat espanyol   /    Unidos Podemos   /    José María González “Kichi”   /    Alberto Garzón   /    Anticapitalistas   /    Pablo Iglesias   /    Izquierda Unida   /    Podemos

Comentaris

Comentar