Les unitats d’antiavalots de la Guàrdia Urbana, les UPAs, que Barcelona en Comú va prometre en campanya electoral dissoldre segueixen gaudint de bona salut. En aquests gairebé tres anys de mandat les hem vist en la primera línia de la persecució als manters o més recentment desallotjant la Residència d’Estudiants Autgestionada.
Aquest passat dijous els UPAs van tornar actuar, en aquest cas en un operatiu que deixa en evidència el discurs d’Ada Colau. Aquests antiavalots van ser els encarregats de desallotjar a les 22 persones, diverses d’elles menors, que ocupaven una finca d’habitatge municipal del barri del Raval.
ARA MATEIX Guardia Urbana desallotjant edifici municipal on viuen families del barri. Ordre de @galapita #ResEnComú pic.twitter.com/MwMtVmKX3w
— #LaREAnoCAU (@la_REA_) 15 de febrero de 2018
Enmig de la polèmica pels narcopisos del Raval, els ocupants han hagut de defensar-se assegurant que són veïns i que l’única cosa que buscaven és un sostre ja que no es poden pagar un lloguer. Es tracta de famílies en situació de vulnerabilitat que no poden “esperar” els ritmes de l’Ajuntament per resoldre la falta d’habitatge públic de lloguer social.
Des de l’Ajuntament s’ha argumentat que els pisos de la finca van a ser destinats com a habitatge social. Es tracta d’11 apartaments que portaven 3 anys buits i acabaven de ser rehabilitats. No obstant això, i a diferència del que ha estat una demanda elemental de la PAH i els moviments per l’habitatge, a les famílies desallotjades no se’ls ha ofert cap “alternativa habitacional”. Han quedat directament al carrer.
És d’un cinisme vergonyós que es llençi de l’edifici a famílies que no es poden pagar un lloguer amb l’argument que es destinés aquests pisos a habitatges socials. És que aquestes 22 persones que s’han vist obligades a ocupar un habitatge per tenir un sostre no necessiten un habitatge social? Davant la falta d’una resposta de l’Ajuntament, de la Generalitat i de l’Estat han hagut d’optar per l’ocupació.
A més, el desallotjament de mans de les UPAs ha estat denunciat per diverses entitats del barri. Des de la Residència d’Estudiants Autogestionada s’ha denunciat que els antiavalots de la Guàrdia Urbana han tirat gas dins de l’edifici, fins i tot amb la presència d’un nadó a dins.
C/Sant Ramón1, edifici d propietat municipal buit durant 3 anys. Ara la UPAS de la guardia urbana desallotjant families de dins. #ResEnComú
— #LaREAnoCAU (@la_REA_) 15 de febrero de 2018
Colau, que es deu l’alcaldia en gran part al seu passat com a activista i portaveu de la PAH, amb la seva negativa a enfrontar-se als poders econòmics de la ciutat -amb els quals cada vegada està més imbricada, només cal veure la seva ultradefensa del MWC- no ha resolt els problemes d’accés a l’habitatge a Barcelona.
La negativa a prendre mesures contra els pisos buits de la banca, com les sancions o fins i tot expropiacions que portava BeC al seu programa electoral, fa que ni el drama dels desnonaments ni el de la falta d’habitatge s’estigui solucionant. Lluny d’això, durant els dos últims anys el preu del lloguer a Barcelona ha augmentat per sobre del 25%.
S’han limitat a argumentar que amb les competències de l’Ajuntament i la legalitat actual “no es pot”. En comptes d’utilitzar la seva posició institucional al servei de la mobilització popular, per exemple encoratjant l’ocupació dels milers d’habitatges dedicats a l’especulació, de buscar com ultrapassar els marcs legals que protegeixen els interessos dels capitalistes, Colau defensa que des de les institucions no es pot practicar la desobediència que practicava des de l’activisme.
El que no havia dit encara, i que és conseqüència d’aquesta lògica de gestionar el capitalisme, és que l’arribada del “canvi” a les institucions era per seguir deixant a famílies al carrer.
