Diumenge, enmig de la crisi del coronavirus, vam poder veure fugaçment en la premsa com apareixia la notícia que el rei renunciava a l’herència econòmica del seu pare, Joan Carles I, i que a aquest li eliminaven l’assignació.

Això era perquè - oh, sorpresa! - el dissabte The Telegraph va treure l’escàndol que hi havia una fundació en un paradís fiscal, a Panamà, a nom de Joan Carles I del qual Felip VI i les seves filles són beneficiaris, i que a més comptava amb una donació de 65 milions d’euros de l’Aràbia Saudita, molt probablement per la concessió de l’Ave a la Meca.

Algunes no vam poder evitar pensar que quina casualitat que això surti en aquest moment, veritat?

Mentrestant, al comú dels mortals ens demanen sacrificis. Mentrestant, veiem com la sanitat, que ha sofert retallades durant moltíssims anys, està sent col·lapsada i som moltes les que portem dies a casa amb febre sense dret ni a un test perquè no som diputats ni de la família reial.

Mentrestant, veiem a familiars i majors en risc. Veiem com els desnonaments continuen sent un perill per a moltíssimes famílies. Veiem com mentre militaritzen els carrers, són molts i moltes les que han de continuar anant a treballar sense mesures de seguretat. O veiem com acomiaden a moltes perquè aquí el primer continua sent el benefici dels capitalistes.

Mentrestant, surt la institució de la monarquia a fer aquesta explosió controlada de l’últim de molts escàndols de corrupció. I això sí que no ho podem permetre.

Sabeu què faria jo amb aquests 65 milions d’euros? A la sanitat pública, a les i els treballadors que estan deixant al carrer sense alternativa, al fet que la crisi no la paguem els de sempre.

Però no només aquests 65 milions. Perquè la institució de la monarquia, aquesta que NINGÚ HA TRIAT, que va imposar el franquisme; s’emporta cada any altres 60 milions d’euros dels pressupostos de l’Estat i porta durant dècades, a la nostra costa, pastant una fortuna multimilionària que, permeteu-me que us digui, caldria expropiar per a posar-lo al servei del poble treballador en aquesta crisi. Perquè què és més important, que la Reina Leticia afegeixi una nova joia a la seva col·lecció o que comprem respiradors?

Aquesta monarquia, a més de vetllar pels seus propis interessos, com queda més que demostrat amb la llista de casos de corrupció que acumulen, sempre ha vetllat també pels interessos dels grans capitalistes, de les grans fortunes, dels grans empresaris amb els quals també s’emporten, fan reunions i negocis. Sempre ha estat del costat dels que avui no dubten a acomiadar-nos o a fer-nos treballar sense mesures de seguretat, posant sempre per davant de les nostres vides els seus beneficis.

És hora que nosaltres posem les nostres vides per davant i que no deixem passar ni una més a aquest règim monàrquic per a rics. Durant els últims mesos hem vist com el govern de coalició del PSOE-Unidas Podemos jurava lleialtat a la corona, treia la qüestió de l’agenda, com participava del besamans i aplaudia al rei, com es votava per unanimitat en la mesa del congrés contra la recerca de les corrupteles rei emèrit i, com a molt, vam veure el gest buit d’Unidas Podem -ja a última hora- de demanar una comissió que sabien que no aniria a cap lloc.

Mentre el rei sigui inviolable per la constitució de res serveixen aquests gestos buits. I per descomptat no ens callaran amb la pantomima de treure-li la paga al rei Joan Carles, com si no nedés ja en l’abundància i com si es tractés d’un cas aïllat. Com si el problema fora que el rei emèrit és corrupte, igual que abans ho va ser una infanta, o el marit… i no fos una qüestió endèmica de la família reial al complet.

Tampoc ens despistaran amb això que Felip VI renunciï a una part de l’herència econòmica del seu pare. L’herència que hem d’esborrar del mapa és la de la pròpia corona, que és una herència que ve de Joan Carles I i també del dictador genocida Francisco Franco. Es tracta d’aquesta monarquia i de tot aquest règim monàrquic que, com es veu encara més clarament en aquests moments de crisis, respon als interessos dels rics passant per sobre del poble treballador i de les majories socials.

No ho podem deixar passar, no permetem que passi inadvertit perquè es fa el joc brut d’esclatar en el mig d’aquesta crisi sanitària la bomba. Hem d’exigir el nostre dret a decidir, començant per decidir tirar a aquesta família de paràsits que viu a la nostra costa fins i tot en moments de crisis tan greus com aquest. Hem d’exigir el nostre dret a decidir sobre les nostres vides i el nostre futur, i per això lluitar per processos constituents, lliures i sobirans, on decidir-ho TOT.