Aquesta confirmació oficial de la ministra de Defensa, Margarita Robles, arriba en una resposta parlamentària al diputat d’En Comú Podem Félix Alonso. La resposta ministerial afirma que: “A la Base Aèria de Saragossa s’ha autoritzat, amb caràcter temporal, el desplegament de tres avions cisterna de proveïment en vol KC135, sense que aquest trasllat respongui a necessitats de cap missió o operació en concret.”

El que no diu el Ministeri és que això suposa la presència permanent de més 100 militars nord-americans, allotjats des d’abril en un hotel de la capital aragonesa.

Tampoc indica que aquests avions cisterna estan sent utilitzats per proveir en vol als caça bombarders nord-americans que despleguen incursions militars a Síria. En concret, dos d’ells van participar en els bombardejos que EE.UU, Rússia i Regne Unit van realitzar el passat 13 d’abril sobre territori sirià, com a represàlia pel suposat ús d’armes químiques contra la població civil per les forces del President Bachar El Rostiu.

Bases a canvi d’ajuda econòmica i reconeixement internacional

La presència militar nord-americana a l’Estat espanyol no és ni molt menys recent. Ens hem de remuntar als llunyans i grisos anys 50 del segle passat per parlar de la mateixa.

El 23 de setembre de 1953 es van signar els anomenats Pactes de Madrid entre Estats Units i Espanya, que llavors vivia sota la Dictadura feixista de Franco. Segons els mateixos s’instal·larien en territori espanyol quatre bases militars nord-americanes.

A canvi el país, que llavors estava sumit encara en la dura i famolenca postguerra, rebria una imprescindible ajuda econòmica. A més, la dictadura, gràcies al context de lluita contra el Bloc Soviètic de la Guerra Freda, aconseguia la fi de l’aïllament internacional i el reconeixement públic dels EE.UU i la pràctica totalitat dels països del Bloc Occidental. Això es va escenificar al 1959, amb la visita a Madrid del President estadounidens Dwight Eisenhower i posteriorment al 1970 la de Richard Nixon.

Aquests acords van permetre a l’exèrcit nord-americà instal·lar quatre grans bases militars: tres aèries (Base Aèria de Morón a Sevilla, Base Aèria de Saragossa, Base Aèria de Torrejón d’Ardoz a Madrid) i una naval (Base Naval de Rota a Cadis), així com altres instal·lacions menors com els esquadrons de vigilància aèria. En elles es van instal·lar prop de 7.000 militars nord-americans amb les seves famílies.

Aquestes bases, gràcies a la seva excel·lent posició estratègica, van ser molt utilitzades durant els nombrosos conflictes militars en les quals va participar EE.UU, destacant de tots ells la Guerra de Vietnam.

També van provocar un dels majors desastres ecològics de la història de l’Estat espanyol, quan al gener de 1966, un avió cisterna KC-130 (molt semblant als quals citàvem abans) i un bombarder B-52 van col·lisionar en vol, provocant la caiguda de quatre bombes termonuclears (amb major capacitat destructiva que les d’Hiroshima i Nagasaki). Aquestes van caure sobre la localitat de Palomares (Almeria), provocant que 50.000 metres cúbics de terra es contaminés amb mig quilo de plutoni.

L’exèrcit nord-americà continua utilitzant les bases

Oficialment, la base de Saragossa va deixar de ser d’utilització conjunta per a EUA a mitjans del 1992, un any després que el seu ús en la primera guerra de l’Iraq provoqués protestes i mobilitzacions a Saragossa.

No obstant això això ha quedat en “paper mullat”, ja que ha seguit sent utilitzada amb assiduïtat per l’exèrcit nord-americà, per a nombroses guerres com la de Kosovo, Afganistan o l’Iraq. Fins i tot per a trasllats dels presoners de guerra a la presó de Guantánamo (Cuba) o a presons secretes estadpunidenses en diversos països on van ser sotmesos a nombroses tortures.

Si el cas de Saragossa és greu encara ho és més el de la resta de bases. Les de Morón i Rota està previst que segueixin sent utilitzades pels EE.UU oficialment fins al 2024. En la de Torrejón d’Ardoz van estar-hi fins al 1997. De fet a l’octubre del 2015, el govern de Rajoy, va pactar amb Obama, convertir la base de Morón en base permanent de la força nord-americana a Europa per a intervencions a Àfrica.

Fi a qualsevol participació en qualsevol agressió imperialista

Com veiem malgrat les bones paraules del Govern de Sánchez que diu apostar per la pau, mentre manté les bases i els contractes d’armes amb Aràbia Saudita, de la “Aliança de Civilitzacions” de Zapatero, etc., l’Estat espanyol segueix sent un dels països que més ferventment participa en agressions i guerres imperialistes.

És igual que governi el PP o el PSOE, o que les bases militars siguin utilitzades per EE.UU o per l’exèrcit espanyol integrat en la OTAN, ja que la finalitat és la mateixa. És massacrar a la població civil, ja sigui la de l’Iraq, Afganistan, Síria, Líban, Yemen, etc. en guerres imperialistes que solament busquen el benefici econòmic dels interessos de la patronal i la burgesia que aquests governs representen.

Com a marxistes ens oposem a qualsevol agressió o guerra imperialista. L’única guerra a la qual aspirem és la “lluita de classes” per enderrocar aquest sistema i a la classe social que ho sustenta. El nostre lema és clar. “Ni guerra entre pobles, ni pau entre classes”.