Política Estat espanyol

DISCURS DEL REI

El Rei reitera: la Constitució del 78 i la unitat d’Espanya estan escrites en pedra

Felip VI recorda que el marc constitucional i la unitat territorial no són objecte de cap modificació. Tots els partits constitucionalistes fan seves les paraules. Podemos se suma a la “tradició” de reivindicar les paraules del Rei.

Santiago Lupe

Barcelona | @SantiagoLupeBCN

dimecres 25 de desembre de 2019| edició del dia

El discurs de Felip VI d’aquest 2019 es va gravar per primera vegada només 24 hores abans de la seva emissió. La situació de crisi política persistent que viu el Règim del 78 ho fa tot més volàtil. Enmig de les negociacions entre el PSOE i ERC perquè tiri endavant el govern Sánchez-Iglesias, amb la Judicatura marcant agenda amb la inhabilitació de Torra i el previsible incompliment de la sentència del TJUE sobre Junqueras, tot pot passar. De fet, l’anunciada decisió de l’Advocacia de l’Estat sobre Junqueras per al dilluns, es va posposar per a no sumar interferències i pot ser que per a tenir en compte l’opinió del “discurs més personal” del rei.

En aquest marc d’incertesa la Corona va voler fer gala de la seva naturalesa més profunda, allò perenne. Aquesta reaccionària institució representa tot allò inamovible, allò que no pot ser modificat més enllà dels vaivens de la política i de qualsevol voluntat popular. Felip VI va entrar durant la nit de Nadal a les cases de milions de famílies per a reiterar que tot escenari pròxim no se sortirà del guió. Tota negociació o sortida als problemes, reptes i preocupacions -amb aquesta paraula va definir a Catalunya- hauran de quedar encotillades dins de la Constitució del 78 i el manteniment de la unitat territorial d’Espanya. Es refereix a allò de tant franquista de atado y bien atado que va dir el seu avi polític, el general Franco.

Avui moltes plomes del periodisme “progre” han volgut enaltir un to més suau que en ocasions anteriors. Felip VI ha passat de parlar de “deslleialtat inadmissible” per a referir-se a l’independentisme català, a “integrar les diferències”. És cert que aquest any no ha sigut el mateix discurs de l’a por ellos del Nadal de 2017. Com també és cert que la magnanimitat borbònica solo s’aplica quan es té ja als “deslleials” “captius i desarmats” i als seus dirigents en plena escalada de claudicació. El discurs del Rei d’aquest any és ja el tercer amb presos i preses polítiques independentistes -mentre el seu cunyat Urdangarín sopava en família- i, més enllà de tons i campechanadas borbòniques, sembla que encara en queden molts més per davant.

El govern en funcions va sortir a saludar-lo i assumir les seves paraules “que sintonitza amb el que defensa el Govern”. Sobre la defensa de la cotilla constitucional el va considerar “una reflexió dirigida als joves, sobre les regles que ens hem donat tots i que hem de complir tots”. El seu possible vicepresident Pablo Iglesias, fent gala de les seves noves responsabilitats, va ometre qualsevol crítica al monarca i va considerar que la seva intervenció va tenir “claus interessants i encerts que reconèixer”. Per a qui considera que la institució que representa no està en crisi i que Leonor parlant en “perfecte català” és ja tota una concessió al poble català, Felip VI va reconèixer que “es va equivocar assumint la tesi de la dreta sobre Catalunya” i que “abandona el discurs del 3 d’octubre i parla de convivència i respecte a la diversitat”. Tot un capot, un altre, a la Corona per a blanquejar el seu rol en l’escalada repressiva vigent contra l’independentisme i els drets democràtics.

Iglesias de fet sembla voler rivalitzar a veure qui fa la millor reverència a Sa Majestat. Els seus elogis són només comparables als de les tres dretes, encara que aquestes ho facin amb la interpretació oposada. Tant PP, Cs com Vox, al costat de la premsa conservadora, han interpretat les paraules del Rei més ajustades a la lletra i el currículum del monarca. Això és, com un límit contundent a les possibles temptacions del PSOE per a aconseguir algun tipus de governabilitat recolzant-se en ERC. Sánchez i Iglesias no deixaran doncs de ser els carcellers i repressors del moviment democràtic català. La defensa de l’Estat, la Constitució i la unitat d’Espanya ja tenen una recepta, la va dictar el mateix Felip VI el 3 d’octubre de 2017, i es podrà canviar el to, conformar taules de diàleg i altres gestos, però allò essencial d’aquell missatge continuarà vigent.

Per contra els qui més han sortit a criticar les paraules del Borbó han estat els dirigents independentistes. El més contundent i provocador ha estat Rufián, que referint-se a les seves essències l’ha qualificat com un míting de Vox. El president de la Generalitat Quim Torra i el del Parlament Roger Torrent han coincidit en que alló més preocupant no és Catalunya, sinó la sistemàtica violació de drets democràtics que es perpetren a l’Estat espanyol. Una declaracions que, no obstant, passen per alt que el que s’ha dit pel Rei coincideix amb el full de ruta del govern al qual ERC vol donar la seva abstenció.

Aquest ha sigut el gra del discurs. La palla va condir molts més minuts, però el seu interès és el que és. A hores d’ara la preocupació d’un senyor que rep més de 8 milions d’euros anuals per les desigualtats socials, de l’ambaixador de les multinacionals espanyoles que generen el 70% de les emissions pel canvi climàtic, de l’amic de la monarquia saudita pels drets de les dones o de qui està en el càrrec per la gràcia de Franco i no ha estat ni serà mai votat pels valors democràtics, només poden ser ateses pels tertulians i periodistes de la Cort que tant abunden en els "independents" mitjans espanyols.

A les xarxes el discurs nadalenc de Sarsuela va ser respost amb hastags com #NochebuenaSinRey o a Catalunya #ApagaElRei. Lucía Nistal, portaveu de la plataforma ReferendumUAM i militant del CRT, va penjar un contra-missatge denunciant aquesta reaccionària institució i als vells i nous polítics cortesans. El qüestionament a la Corona continua creixent i el seu compromís cada vegada més públic i notori amb els intents de donar un tancament reaccionari a la crisi del Règim del 78 el continuaran ampliant.

Manar a aquesta reaccionària institució al Museu d’Història, acabar amb la repressió i persecució política i un règim al servei de l’IBEX35 i els grans capitalistes continuarà sent part dels propòsits d’any nou. Quelcom que solament podrem aconseguir deslfermant una gran mobilització social amb la classe treballadora al capdavant, que es prepari per a enfrontar al nou govern “progressista” que serà tan monàrquic i ajustador com ens té acostumats el PSOE, que lluiti per processos constituents lliures i sobirans a Catalunya i la resta de l’Estat i obri el camí a poder constituir repúbliques de treballadors.




temes relacionats

Govern de coalició PSOE-UP    /    Repressió Catalunya   /    Unidas Podemos   /    Rei Felip VI   /    Política Estat espanyol   /    Repressió   /    Presos polítics   /    Règim del ’78   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Vox   /    PSOE   /    Catalunya

Comentaris

Comentar