El govern ha anunciat una restricció temporal dels acomiadaments que es produeixin per causa de força major, per motius econòmics, tècnics, organitzatius i de producció relacionats amb el coronavirus. Per a aquests casos promouen els ERTEs, un mecanisme exprés que es va acordar amb els sindicats.
Mitjançant aquests ERTOs d’emergència, les empreses es podran acollir a la suspensió dels treballadors, que passaran a cobrar el 70% del salari, retribuït per l’Estat. Les empreses no perden res, els treballadors veuen reduir-se els seus ingressos, i el compte la paga l’Estat amb diners públics. Tota una ganga per als empresaris.
A més, el decret, al no ser retroactiu, no aplica per al milió d’acomiadats que segons els sindicats ja va haver-hi el mes de març. I, finalment, el decret no impedeix els acomiadaments per qualsevol altre motiu, alguna cosa que fàcilment les empreses poden al·legar per a acomiadar treballadors, com ho han fet sempre.
Es calcula que des que va començar aquesta crisi ja s’han sol·licitat 1,5 milions de ERTOs de treballadors. La quantitat d’acomiadaments no és clara, però fonts sindicals assenyalaven que, entre acomiadaments directes i cessament de contractes, podien arribar a sumar un altre milió. És a dir, que estem parlant de 2,5 milions que es troben en atur o en un atur temporal, amb la incertesa de no saber què passarà amb aquesta ocupació una vegada que acabi oficialment la crisi del coronavirus.
La prohibició temporal dels acomiadaments per motiu de coronavirus era un reclam que havien posat sobre la taula els grans sindicats com a CCOO i UGT en la negociació amb el govern. Sindicats que davant l’acomiadament de més d’un milió de treballadores l’única cosa que ofereixen com a sortida és “el mal menor” de negociar suspensions temporals amb pèrdua salarial (ERTOs), però que són incapaces de plantejar la necessitat d’una resposta obrera mitjançant vagues i accions, per a impedir que una altra vegada la classe treballadora sigui la que acabi pagant aquesta crisi.
El decret del govern estableix la prohibició d’acomiadaments a partir de que aquest sigui aprovat, però què passarà amb aquest milió d’acomiadaments que ja es van produir en les últimes setmanes? I què passarà el dia després que se de per superada la crisi sanitària? Ja és un fet que l’activitat econòmica mundial ha entrat en recessió, i les patronals intentaran descarregar aquesta crisi sobre la classe obrera, transformant molts d’aquests ERTOs en EROs, adduint que la crisi no els deixa una altra opció més que reduir plantilles.
Les burocràcies sindicals promouen l’acceptació del “mal menor”; ara diuen que cal acceptar ERTOs, perquè no hi hagi acomiadaments, després diran que cal acceptar EROs massius, perquè no tanqui l’empresa. I així, tal com van fer en 2008, però en una nova magnitud, intentaran que siguin els treballadors els únics que es retallen i ajusten, mentre ells continuen rebent ajudes i rescats de l’Estat.
Davant aquesta disjuntiva, de res serveixen les mesures cosmètiques que està prenent el govern, és necessari oposar un programa de sortida obrera a la crisi que qüestioni els guanys dels capitalistes.
Et pot interessar: Cinc mesures urgents, que no pren el govern, per a enfrontar la catàstrofe
