Internacional

Eleccions europees: els grans derrotats, els guanyadors i les sorpreses

Macron derrotat, Salvini i Le Pen celebren, la crisi del Brexit enfonsa a conservadors i laboristes. Els verds donen la sorpresa i els euroescèptics avancen fins al 25% de l'Europarlament.

dilluns 27 de maig| edició del dia

El bloc de conservadors i socialdemòcrates perd la majoria absoluta que va tenir durant anys, i es veuran obligats a negociar amb els liberals i els verds per a aprovar mesures i contenir als euroescèptics. Aquests últims avancen fins a un 25% dels escons, però no aconsegueixen el 33% que buscaven per a poder bloquejar les resolucions claus.

L’extrema dreta guanya a França, Regne Unit, Itàlia i Polònia, com a producte de la persistència de la crisi dels partits tradicionals.

Alguns dels grans derrotats són Macron, els conservadors i laboristes britànics, el Moviment 5 Estrelles i Tsipras a Grècia, que es veu obligat a convocar eleccions avançades per a juny.

També es constata una important reculada dels populistes d’esquerra; Melenchon cau a França i Podemos fa la seva pitjor elecció, perdent a més els governs de les principals ciutats espanyoles.

Els verds donen la sorpresa en països com Alemanya, França i Regne Unit, expressant gran part del vot juvenil, el descontentament per esquerra amb els partits tradicionals i les preocupacions pel medi ambient.

A continuació, repassem els principals resultats per països.

Alemanya

Els partits de la coalició de govern (conservadors i socialdemòcrates) cauen amb força mentre ascendeixen els verds.

La coalició de govern es troba fortament qüestionada. A les passades eleccions europees de 2014 havien sumat un 62,7% dels vots, mentre que ara arriben al 44,3%, amb una caiguda de gairebé 20 punts. El partit de Merkel, la CDU/CSU aconsegueix un 28,9% vots (7,6 punts menys que en les anteriors eleccions), mentre que els socialdemòcrates del SPD queden tercers amb 15,8% (12 punts menys).

Els Verds són els grans triomfadors de l’elecció, passant al segon lloc amb un 20,5%. Han capitalitzat gran part del vot juvenil i la preocupació pel medi ambient que es ve expressant en el moviment “Fridays for Future” contra el canvi climàtic, a més d’aprofitar el desprestigi del SPD entre els joves, després de diversos governs de “Gran coalició” amb els conservadors.

L’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya obté un 10,8% (puja respecte a les últimes eleccions europees, però baixa gairebé dos punts des de les últimes generals).

La retirada d’Angela Merkel com a cap de la CDU i la forta caiguda del suport a la coalició governant plantegen una pressió extra sobre el govern i obren la possibilitat d’un avançament electoral.

França

Le Pen guanya les eleccions i Macron és copejat pel vot castigo

El Partit Reagrupament nacional (ExFront Nacional) de Marine Le Pen aconsegueix el primer lloc a les eleccions europees (23,31%), tal com havia succeït fa cinc anys, encara que amb un percentatge inferior.

El gran derrotat és Macron, que, encara que queda amb poca diferència (22,41%) rep la seva primera derrota a les urnes i acusa el profund desgast, producte d’un gran descontentament social i el fenomen dels “armilles grogues” com un conflicte als carrers que encara que ha perdut magnitud, ha persistit durant els últims mesos.

També a França han estat una sorpresa els verds, quedant en tercer lloc. La dreta tradicional dels Republicans cau estrepitosament fins al 8,4%, aprofundint la crisi dels partits tradicionals que queden pràcticament marginals.

El populisme d’esquerra de Melenchon queda molt per sota de les seves expectatives, obtenint un 6,31%, molt poc per sobre dels socialistes francesos que a penes aconsegueixen mantenir-se en el Parlament Europeu amb un 6,19%.

Regne Unit

El partit del Brexit arrasa a les eleccions, conservadors i laboristes castigats

El nou partit de Nigel Farage, el Partit del Brexit obté un 30,5%, molt per sobre dels conservadors en el govern, que travessen una important crisi amb la renúncia de Theresa May i es precipiten fins al cinquè lloc (9%), darrere dels verds (12%).

El Partit Liberal Demòcrata queda en segon lloc amb un 21,1%, seguit pels Laboristes que obtenen un 15,2%, caient 13 punts respecte a 2014.

Theresa May es manté al capdavant del govern de forma provisional, fins que el Partit conservador resolgui la seva successió, al juny. El missatge de les eleccions europees influirà segurament en aquesta decisió, enfortint a les ales que aposten per un Brexit amb o sense acord.

Itàlia

La Lliga de Salvini s’enforteix, superant als seus socis en la coalició de govern.

La Lliga es consolida com el partit més votat amb un 34,3%, seguit del Partit Democràtic, que es recupera de la seva crisi aconseguint un 22,7%. Per darrere queda el Moviment 5 Estrelles (17,1%) que forma part de la coalició de govern i havia estat el més votat a les últimes eleccions.

Aquests resultats poden precipitar canvis en la coalició de govern, on La Lliga pretén major poder concorde als seus resultats. Salvini exigeix major influència en el Consell de Ministres i cerca imposar les seves principals mesures, com la baixada d’impostos o l’augment d’autonomia de les regions. Les tensions entre tots dos socis venien creixent abans de les eleccions, encara que tots dos mantenen en comú una política molt dura cap als immigrants.

Estat espanyol

Les eleccions europees, que es van realitzar en forma simultània amb les eleccions municipals i autonòmiques i a un mes de les eleccions generals, van confirmar la victòria del PSOE (32%), que entra al Parlament Europeu amb força. El PP queda en segon lloc lluny (20%) i la novetat és l’ingrés de l’extrema dreta de VOX amb 3 escons (menys del que s’esperava fa un mes enrere). L’esquerra reformista d’Unidas Podemos perd escons, en una tendència similar a la que s’ha viscut a les eleccions espanyoles, on la formació ha perdut gairebé tots els “Ajuntaments del canvi” (Barcelona, Madrid, Saragossa, A Coruña) i ha retrocedit de conjunt.

El més destacat de les eleccions europees és que ingressaran a l’Europarlament els líders independentistes catalans Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que es troben respectivament en l’exili i a la presó.

Grècia

La victòria dels conservadors de Nova Democràcia (ND), ha portat al primer ministre, Alexis Tsipras, a convocar eleccions avançades per al mes de juny.

Polònia

Els nacionalistes conservadors de Llei i Justícia (PiS) obtenen el 46% dels vots, en una votació amb una participació històrica. Els dirigents del PiS són part del bloc de països de Visegrado, euroescèptics i oposats a Brussel·les en qüestions d’immigració i fronteres.

El partit nacionalista va tenir com a lema de campanya “Polònia és el cor d’Europa”, i buscarà revalidar el seu govern en les pròximes eleccions generals de la tardor.

A nivell europeu, més enllà de les diferències d’un país a un altre, s’expressa una mateixa tendència. En un context crisi dels partits tradicionals, de relatiu enfortiment del populisme de dreta i d’extrema dreta (encara que amb estancament en diversos països), el neo-reformisme i "populisme d’esquerra" (Syriza, Podemos, França Insumisa) no representa un "fre" davant l’ofensiva de la dreta ni una alternativa favorble per als treballadors, les dones i la joventut.

La lluita per una Europa socialista dels treballadors i els pobles, és l’única perspectiva realista davant la crisi actual del capitalisme.




temes relacionats

Alemanya   /    Esquerra europea   /    Estat espanyol   /    Itàlia   /    Regne Unit   /    França   /    Unió Europea   /    Brexit   /    Grècia   /    Internacional

Comentaris

Comentar