Després d’un debat entre els diferents estaments del Règim del 78, els presos polítics independentistes que estan sent jutjats i sofrint una presó preventiva totalment injustificada, a penes si podran donar rodes de premsa en la campanya electoral del 28A. El Ministeri Públic i la líderesa del PP Cayetana es van pronunciar clarament en contra. El primer pel risc d’impulsar manifestacions violentes. I la segona els va comparar amb presos per violacions.

Esquerra Republicana i Junts per Catalunya van designar candidats als seus líders que estan a la presó preventiva com una forma de denunciar la persecució judicial. Per part d’ERC, com és sabut, és el seu secretari general, Oriol Junqueras, qui lidera la llista en la circumscripció de Barcelona. Mentre que per JxCat serà Jordi Sánchez, qui és president de la Crida. Entre altres candidats que es troben en la mateixa situació processal.

Davant la sol·licitud de l’anul·lació de la presó preventiva, la Sala presidida pel Jutge Llarena va tornar a denegar la llibertat adduint el risc inexistent de fugida. Per tant, la campanya electoral per a ERC i JxC està condicionada per la persecució judicial i constreta tan sols a rodes de premsa retransmeses des de les presons en males condicions com hem pogut veure aquest cap de setmana.

No cal oblidar que els Jordis han complert 18 mesos a la presó preventiva en plena campanya electoral, que l’Oriol Junqueras ja porta més de 500 dies presos enmig d’un judici farsa.

2 llistes amb idees similars

Totes dues formacions sobiranistes es troben en plena competència electoral amb el mateix objectiu polític: ser la força hegemònica i dirigent entre els catalans. Al llarg d’aquests anys de Procés, tots dos partits han forcejat per guanyar l’hegemonia en el moviment popular català. I, aquestes eleccions del 28A no són diferents.

A més de tenir el mateix objectiu d’ocupar la poltrona de comandament, també hi ha importants elements comuns. En primer lloc, que omplint les urnes del 28A amb paperetes d’ERC o JxCat serà més fàcil imposar-li al PSOE un diàleg per a realitzar un referèndum d’autodeterminació.

Et pot interessar: Contra la dreta i el “mal menor” fa falta una cansdidatura anticapitalista i de classe: una crida urgent a la CUP i Anticapitalistes

En primer lloc, que cal investir a Pedro Sánchez sense cap tipus d’acord previ i com a forma d’evitar un possible govern del Trifachito, com havien manifestat prèviament. Oriol Junqueras va plantejar en la seva primera roda de premsa que ERC "no permetrà ni per acció, ni per omissió un Govern de l’extrema dreta". Jordi Sánchez s’havia manifestat en el mateix sentit: “No exigim un referèndum per a investir Sánchez abans de la investidura, sabem quines són les dificultats".

En segon lloc, que omplint les urnes del 28A amb paperetes d’ERC o JxCat serà més fàcil imposar-li al PSOE un diàleg per a realitzar un referèndum d’autodeterminació. La qual cosa implica una confiança absoluta en els mecanismes d’engany del Règim del 78, del qual han participat sempre. Així com que és possible convèncer al partit del 155 i que es planteja governar amb Ciutadans, de convocar conjuntament un referèndum d’autodeterminació.

En tercer lloc, que els ha caigut del discurs el “la voluntat d’efectivizar el mandat del 1O”. I, per descomptat, explicar què ha passat amb les fallides declaracions d’independència del 10 i el 27O. A penes si hi ha referències generals a la independència i a la república. Aquest “oblit” porta més d’1 any i mig i res sembla que ho porti a la memòria.

Amb acords tan profunds no és d’estranyar que governin junts a Catalunya, encara que si fossin honestos, també haurien de participar d’una llista conjunta i confluir en una mateixa força com van fer episòdicament en Junts pel Si. La baralla d’aparells val més que els “acords” polítics discursius.

Jordi Sánchez i l’esperit el 1O

En la roda de premsa concedida a l’Agència EFE, Jordi Sánchez va posar l’accent que després de la investidura a Pedro Sánchez "ja tindrem temps de parlar de quin referèndum, de la concreció i la data.” i es mostrava confiat d’unes hipotètiques negociacions amb el Cap de govern espanyol. No obstant això, les respostes immediates de la cúpula socialista i del PSC dificulten si més no pensar en aquest diàleg.

El dirigent de La Crida va negar donar un “xec en blanc” a Pedro Sánchez amb la investidura i, al mateix temps, va estendre la mà a ERC, els Comuns i el PSC perquè s’acabi el "bloqueig" del procés polític. Junts per Catalunya continua amb l’abandó del 1O i l’estratègia d’aconseguir un referèndum pactat amb el “socialisme”, representant del Règim del 78 i el 155. Del 1O, tan sols els queda l’esperit als dirigents de La Crida.

Junqueras: votar a Esquerra perquè no hi hagi dreta en el Govern

Insistint en la idea d’evitar un govern de dretes, Junqueras deixava clar que "Òbviament preferim investir una altra opció que no investir un Govern d’extrema dreta". Per al president d’Esquerra és clar que el PSOE només es mourà si ERC és molt forta. "El que demanem és que ERC sigui el més forta possible per a impedir que els socialistes converteixin en ministres al senyor Rivera o a la senyora Arrimadas” postil·lava a continuació.

Igual que Jordi Sánchez, Oriol Junqueras nega donar “un xec en blanc que es converteixi en una línia vermella per a nosaltres”. No obstant això, com ja se sap tant el PSOE, com l’Establishment estan més aviat inclinats a un acord PSOE-Ciutadans. Acord que de cap manera inclou un referèndum pactat. De totes maneres, Pedro Sánchez no necessita inclinar-se més a la dreta per a rebutjar el referèndum: va donar suport a el 155 de Rajoy.

És necessària una esquerra de classe i anticapitalista

Si bé hi ha diferències entre un Govern Trifachito amb un discurs dretà i un Govern liderat pel PSOE amb l’objectiu de preservar el Règim del 78, aquestes no són substancials per als treballadors i els pobles de tot l’Estat. Ja que totes dues alternatives són favorable als grans empresaris de l’Ibex 35 i profundament antiobreros i per descomptat que de cap manera promouran una solució democràtica a l’encaix territorial.

Et pot interessar: Ni la dreta ni el mal menor tenen res que oferir-nos: construïm una esquerra de classe i anticapitalista

Com denunciàvem en l’última declaració del CRT: “El suport a la “menys dolenta” de les dues, com defensen Podemos, Esquerra Unida i les formacions de centreequerra independentista, representa optar per la subordinació a una de les ales del mateix Règim que ens reprimeix, blinda els privilegis dels capitalistes i ens condemna a un futur de creixent precarietat i misèria a la majoria.”

Per això és necessari impulsar una esquerra de la classe treballadora, anticapitalista i que assenyali com a nord acabar amb el Règim opressiu i explotador del 78. Una esquerra que es proposi expropiar als expropiadors per a acabar amb la precarietat, l’atur i els salaris miserables. Una esquerra que plantegi la lluita per una democràcia generosa impulsada per la lluita dels treballadors i els pobles per a crear Assemblees constituents lliures i sobiranes torçant el braç dels capitalistes, el Règim i la Monarquia.