Món obrer Estat espanyol

MOVIMENT OBRER

Falsos autònoms, condicions laborals del segle XIX

La situació dels anomenats “falsos autònoms” continua en un llimb legal i sota un model caracteritzat per la super precarietat i sobre-explotació laboral.

Juan Carlos Arias

Madrid | @as_juancarlos

dimecres 26 de febrer| edició del dia

El Govern de coalició de PSOE i Unides Podemos pretén negociar un nou Estatut dels Treballadors. Mentrestant, la burocràcia sindical continua afeblint i neutralitzant les lluites obreres. Què podem fer per a lluitar contra aquesta amenaça real als nostres drets laborals més elementals i que ens poden portar fins el mes profund del segle XIX?

Els denominats “falsos autònoms” són treballadors en frau de llei que, encara que desenvolupen una activitat plenament laboral, i per tant sotmesos a disciplina jeràrquica i funcional de l’empresa que els contracta, no obstant això, manquen de contracte laboral. Això ocorre perquè a l’empresari capitalista li resulta molt més rendible realitzar aquest tipus de contracte mercantil, enfront d’un contracte laboral, encara que suposi reduir als treballadors a un règim de semiesclavitud. I per alls treballadors resulta un “empassa-la” que no els queda un altre remei que acceptar, en molts casos. Perquè a aquests treballadors no se’ls aplica cap dret laboral, ni els més elementals (jornades de treball preestablertes, salaris segons conveni, seguretat social pagada per l’empresari, indemnitzacions per acomiadament, vacances pagades, etc.).

Aquesta modalitat contractual, aplicada als treballadors d’una manera cada vegada més extensiva, fins fa molt poc temps es considerava absolutament il·legal en qualsevol tribunal laboral en l’Estat espanyol.

Sentències contradictòries

Ara, no obstant això, aquests treballadors, es troben en uns llimbs legals atès que els tribunals espanyols han vingut emetent sentències contradictòries.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), per exemple, el passat 23 de gener va publicar una sentència a la qual ha reconegut la relació laboral, com defensaven els treballadors, que mantenien més de 500 repartidors amb l’empresa Deliveroo, després de més de dos anys des de la denúncia d’aquesta situació. Entre ells hi havia treballadors que havien sofert accidents laborals, mentre exercien les seves funcions, sense que hagin tingut cap reconeixement legal i econòmic d’aquesta situació per part de l’empresa.

Per a Deliveroo mai van ser empleats, només autònoms. Pel que es van quedar sense assegurança per la malaltia o l’accident sofert i, a més, sense treball perquè van ser acomiadats. I malgrat haver guanyat la sentència judicial, segueixen avui dia sense cobrar ni un sol euro del que els correspon, atès que l’empresa no ha executat la sentència, que ha recorregut al Tribunal Suprem. Tampoc es poden beneficiar de cap dret com a aturats, perquè no tenen reconeguda encara aquesta situació. Es troben en uns llimbs absoluts sense cap dret.

Això demostra que l’acció judicial és insuficient i mai pot resoldre plenament la consecució real dels drets laborals, que han d’imposar-se a través de la lluita dels treballadors. Però per a això fa falta sindicats i direccions sindicals combatives. Quelcom al que hem de fer front impulsant les assemblees democràtiques de treballadors, l’autoorganització i independència dels treballadors al marge de les burocràcies sindicals i la lluita per un sindicalisme realment combatiu i alternatiu.

Però aquest cas no és únic, ja que existeixen multitud de denúncies d’aquest tipus en la majoria de les empreses denominades tecnològiques, i en alguns altres sectors més tradicionals. I existeixen també altres sentències que s’han pronunciat en sentit contrari, com a Madrid, per exemple, la sentència emesa pel Jutjat número 17 el dia 11 de gener de 2019, que va declarar que un treballador de GLOVO no era treballador laboral i si un autèntic professional independent. També, per cert, amb un accident laboral pel mig i a més va ser acomiadat.

La situació estaria afectant com a mínim, segons dades de l’any passat, a uns 8.000 falsos autònoms que estan inscrits com a empleats que haurien de ser contractats per compte aliena i no com a autònoms.

El poderós Lobby de l’Empreses Tecnològiques

La veritat és que el canvi sofert a l’orientació dels tribunals, durant l’últim període, és conseqüència de la implantació i desenvolupament de la denominada economia digitalitzada i la pressió exercida per les grans empreses multinacionals tecnològiques, que han anat imposant els seus criteris de superexplotación laboral. Aconseguint així una legislació laboral cada vegada més desregularitzada i menys protectora.

Tot això, s’ha construït, a més, sobre la base d’una enorme desregulació general imposada pel triomf de l’economia neoliberal i la reculada dels drets laborals que es va iniciar en la dècada dels 90, gràcies als Governs neoliberals del PSOE de Felipe González, i posteriorment els del PP d’Aznar. I que són conseqüència, també entre altres coses, de l’actitud còmplice de les burocràcies sindicals de CCOO i UGT en l’Estat espanyol que han desviat i afeblit la lluita de classes amb el seu permanent afany de pactar qualsevol acord, a costa de perjudicar enormement els drets dels treballadors. Culminant amb l’acceptació legal de les ETTs, o els contractes a la carta. I, finalment, després de la crisi de 2008 i les reformes laborals de Zapatero i Rajoy, acceptant passivament els acomiadaments estant de baixa justificada per malaltia, els despengis de conveni o les devaluacions salarials sofertes en plena crisi pels treballadors.

Perquè, encara que les cúpules burocratitzades de CCOO i UGT s’han esquinçat les vestidures, de manera absolutament cínica, respecte als acomiadaments per malaltia laboral, la veritat és que això es trobava ja en el primer Estatut dels Treballadors que ells van signar i que després, és cert, va ser empitjorat. Nomès dues vagues generals bastant reeixides, per a després desinflar tot el moviment generat i no tornar a plantejar cap acció més. I posteriorment, amb el Govern de Sánchez en funcions i el de coalició ara, acceptar de facto la no derogació en cap terme de la reforma laboral de Zapatero i la derogació com a màxim molt parcial de la de Rajoy. El que demostra la seva complicitat amb totes aquestes mesures que estan retrotraient els drets laborals dels treballadors a pràcticament el segle XIX.

Nou Estatut dels Treballadors

La nova ministra de treball del Govern de coalició PSOE-Unides Podemos, Yolanda Díaz (IU), ha assenyalat en el Congrés dels diputats que es va emprendre la clarificació de les fronteres legals entre els treballadors i els autònoms. Però no ho realitzarà ràpidament, via decreto, si no per la via lenta de la negociació amb patronal i sindicats i mitjançant el desenvolupament d’un nou Estatut dels Treballadors. Per a acabar així, segons va assenyalar, amb el frau dels “falsos autònoms”.

Va ser en un acte en el qual va delimitar, a més, el que seran les grans línies polítiques d’actuació en el seu ministeri. Línies d’acció suaus i més aviat inútils en la defensa i recuperació dels drets dels treballadors. Això s’ha expressat, —més enllà de l’autobombo i la manipulació descarada—, amb l’afirmació que el Govern ha impedit legalment l’acomiadament de qualsevol treballador de baixa per malaltia, una cosa falsa atès que l’acomiadament per a aquests treballadors continua sent possible, només improcedent. El que implica un petit cost superior a l’empresari respecte al que era abans, però poc, donat també la rebaixa en les indemnitzacions per acomiadament que sofrim conseqüència de les reformes laborals vigents de Zapatero i Rajoy.

La qüestió dels “falsos autònoms” resulta important per al nou Govern, ja que només en l’etapa de l’anterior ministra del PSOE, Magdalena Valerio, es van detectar 30.000 autònoms en frau de llei amb les inspeccions realitzades.

Encara que la ministra va indicar en aquesta compareixença que el seu criteri és que “un jove amb bicicleta amb un mòbil no és un treballador autònom”, i això podria fer pensar que la ministra es posa en contra de la posició de les grans tecnològiques. No obstant això, no tot resulta tan clar quan ha de ser el resultat d’una negociació amb parts contràries, sense que el Govern hagi parlat d’imposar la seva voluntat i criteri, suposant que sigui aquest i que sigui per a tots els treballadors que són “falsos autònoms”. Perquè aquí caldria incloure també als conductors d’Uber, Cabify o Lyft, per exemple, però també treballadors del taxi, el transport, o tots els sectors que es van incorporant al que es ve denominant la nova economia col·laborativa o de les empreses tecnològiques.

Però aquesta és una guerra, no sols una batalla, i res indica que la nova ministra estigui disposada a encarar-la, més aviat el contrari, perquè busca prioritzar els acords amb les patronals, i això només pot tenir mals resultats per als treballadors.

Per això, per a lluitar devant aquestes condicions laborals de semiesclavitud, així com per a preparar-nos devant possibles atacs als drets elementals, només podem confiar en les nostres pròpies forces com a treballadors. Una lluita unitària i l’autoorganització dels treballadors és clau per a torçar el braç a les patronals i al Govern que només vol “conciliar” entre les parts, modificant la relació de forces en el nostre favor i així lluitar per imposar un programa en defensa i expansió dels drets laborals i socials dels treballadors.




Comentaris

Comentar