La conseqüència immediata és la presentació per part de Seat d’un ERTE (Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació) que afecta a 6.600 treballadors amb el que intenta pal·liar la pèrdua de producció relacionada amb la falta de subministraments.
Si l’ERTE prospera serà l’Administració qui prengui partit i així el treballador deixarà de percebre alguns conceptes salarials. Mentre que si s’aplica l’art. 30 de l’Estatut dels Treballadors, la responsabilitat és completament de l’empresa com a atur tècnic i ha d’assumir els costos totals, entre ells els salaris de la plantilla.
Fonts consultades de CGT opinen que “és un paperot, un teatrillo, pròxim al xantatge del qual ja estan farts”.
Les mateixes fonts també assenyalen que l’objectiu de la presentació de l’ERTE és “infondre temor en la plantilla i manejar els dies festius a la seva conveniència ja que això suposa un nou incompliment del conveni, alguna cosa que UGT i CCOO vénen acceptant”.
Per a aquesta mateixa font el veritable problema resideix en la decisió de tenir una estructura empresarial concreta que es diu “just in time”, sistema que consisteix a tenir el just, -just, justito- i barat -barat, baratito- a aconseguir el màxim de sinergia en cada peça, en cada proveïdor,etc. I clar això està elevant el risc que quan succeeix alguna cosa com el que tenim ara, es bloquegi tot.
Si els responsables d’implementar aquest sistema l’han fotut doncs que s’ho mengin, i paguin el salari de totes les persones que no han pogut treballar, per causes que li són alienes.
