Les dades arriben a través del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura (MNP), ja que el Ministeri d’Interior la cartera del qual ostenta Fernando Grande-Marlaska oculta la quantitat d’avions amb deportacions i quantes persones viatgen en ells des del 2010. En aquests vols se solen deportar entre 100 i 120 persones en cadascun (en alguns casos menors d’edat) contra la seva voluntat, portant-los, en aquests casos, a Mali (en conflicte armat des del 2012), Mauritània i el Senegal, països en els quals en molts casos mai han estat.
Encara que es practiquin aquest tipus de deportacions, és una part petita de la política racista de l’Estat Espanyol, que inclou les devolucions en calent a la frontera o els Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs) autèntiques presons per a immigrants. Encara així, gran part de les polítiques racistes de l’Europa Fortalesa es duen a terme a través d’acords amb les forces repressives de països com el Marroc o Turquia, els quals fan bona part del “treball brut” al servei de l’imperialisme europeu.
Las deportaciones más sociales de la historia. #SíSePuede/❤️ pic.twitter.com/Wo8scEOKu9
— simbeniα (@simbenia) February 3, 2020
A l’Estat Espanyol les deportacions no són una notícia nova. Recordem que les temporeres de la maduixa de Huelva anaven a ser deportades per la pròpia empresa quan van denunciar els abusos i l’explotació més descarnada que sofreixen les treballadores immigrants, oprimides triplement per les reaccionàries lleis d’estrangeria, que les obliguen a haver d’acceptar les pitjors condicions laborals, no sols per a sobreviure sinó també per a poder obtenir els papers.
Aquestes deportacions són un exemple de tota la violència i racisme estructural que sofreix la població migrant a l’Estat espanyol, així com l’assetjament policial, els contractes en origen, la Llei d’Estrangeria o la criminalització i campanya política racista que impulsen agrupacions polítiques com Vox, però les bases institucionals de les quals estan aprovades per bona part del Règim del 78.
El PSOE ha volgut vendre’s en els seus 10 mesos de govern com una alternativa a les polítiques racistes de països europeus com la Itàlia de Salvini. Poc li va durar la farsa. Abans de les eleccions mantenia retinguts vaixells de rescat en ports com el de Barcelona o el ministre de l’Interior anunciava pressupostos milionaris per a l’obertura de nous CIES.
Però si algú li quedava algun dubte n’hi ha prou amb recordar la seva història recent. El PSOE és el partit creador d’aquestes presons per a immigrants, l’impulsor de la primera llei d’estrangeria i un partit absolutament compromès en la defensa de l’imperialisme espanyol.
D’un partit que ha portat i duu a terme polítiques veritablement racistes i repressores contra els immigrants “sense papers" segons les reaccionàries lleis d’estrangeria, no vindrà la consecució de demandes com el tancament dels CIEs o la fi de les polítiques frontereres que deixen milers de morts a l’any en la mar. Tampoc serà qui freni a l’extrema dreta, sinó més aviat és un dels grans responsables del seu creixement.
“No és un govern progressista, és el govern de la cinquena potència imperialista d’Europa”
Així mateix, si en algun element del programa es demostra palmàriament que Unidas Podemos ha decidit ser part del statu quo és en aquesta matèria. Avui dia estan disposats a ser part del nou govern "progressista" que promet mantenir les grans polítiques de racisme institucional que han estat i són senyals d’identitat del PSOE, com del PP, i el Règim del 78 en el seu conjunt.
Mentrestant, l’imperialisme espanyol com l’europeu són especialistes a provocar guerres i fam en altres països i després desentendre’s i fins i tot aixecar murs contra tots els refugiats, de guerra, polítics o econòmics que fugen de les seves conseqüències.
No és d’estranyar que tots els anys desenes de joves i dones treballadores fugin d’aquesta situació, mentre les grans multinacionals com Repsol, Cepsa, Iberdrola o Gas Natural roben als països semicolonials a pler, alhora que imposen astronòmics preus monopolitzadors a la classe treballadora espanyola.
Hem de continuar lluitant per la derogació de la Llei d’estrangeria, el tancament dels CIEs, la fi de les deportacions expresses i drets igualitaris per a totes les persones que resideixen a l’Estat espanyol. És necessari denunciar el rol imperialista de l’Estat espanyol, causant migracions forçoses, així com el racisme institucional que impregna l’ADN del Règim del 78, des de les deportacions, fins als CIEs, la violència policial racista o els filats.
