Iran amb una retòrica bèl·lica sense precedents contra els EUA anunciava el seu atac, esmentant tenir 13 escenaris estratègics. El parlament iranià havia votat una llei que denominava a l’exèrcit nord-americà, al Pentágono, i tot aquell implicat en l’assassinat de Qassem Soleimani com a “terroristes”. Incloent en això últim als països aliats, com Israel, Aràbia Saudita, Unió dels Emirats Àrabs o Kuwait.
Així mateix, en el parlament iraquià s’havia votat l’expulsió de tota ocupació estrangera, fent esment especial a les tropes nord-americanes -ja que no expulsarien als iranians que mantenen una enorme influència en el territori-. D’altra banda, el funeral del general Qassem Soleimani va ser una enorme demostració de forces que va mobilitzar a més d’un milió de persones als carrers de Teheran i altres desenes de ciutats iranianes.
El règim dels Ayatollahs, d’aquesta manera, va generar les condicions polítiques per a portar endavant l’obligada resposta militar a l’execució d’una de les personalitats més importants en la història de la República Islàmica.
URGENTE: Otro vídeo donde se observan misiles lanzados por la Guardia Revolucionaria de Irán sobre Ain Al Asad, Irak.pic.twitter.com/MxQzAxMKrM
— Mundo en Conflicto (@MundoEConflicto) January 7, 2020
L’atac als EUA
El Cos de la Guàrdia Revolucionària d’Iran (IRGC per les seves sigles en anglès) va cridar a l’ofensiva amb el nom “Operació Màrtir Soleimani”. D’aquesta forma, l’acció va consistir en dos atacs coordinats amb desenes de coets que van impactar a les bases militars estatunidenques a l’Iraq. El primer a la província d’Al-Anbar, contra la base aèria Ayn Al Rostiu al nord de Bagdad, que alberga 5000 tropes estatunidenques. L’altra base aconseguida és la d’Erbil, a la regió del kurdistán iraquià, aliats dels Estats Units, una de les més importants al país. En la segona onada, una tercera base va ser aconsegueix a Camp Taji, situada a 27 quilòmetres al nord de Bagdad, l’Iraq, segons una font militar citada per Carla Babb de VOA News.
Fent ús d’un desplegament propagandístic l’IRCG en un comunicat que cita la cadena estatal ISNA, van dir que "aquest matí, valents combatents de la Força Aèria del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica van llançar la reeixida Operació Màrtir Soleimani, amb el codi ’Oh Zahra’ en disparar desenes de míssils terra-terra sobre la base de les forces terroristes i invasores dels EUA". L’agència estatal de notícies Faros de Iran va qualificar els informes de míssils balístics iranians com “una forta venjança” en una publicació traduïda en les xarxes socials.
La Guardia Revolucionaria de Irán ha confirmado la autoría del ataque a la base aérea iraquí https://t.co/qZngTLCrwo
— RT en Español (@ActualidadRT) January 7, 2020
Si comparem el mal causat per l’atac dels Estats Units al país persa que va perdre a la seva principal figura militar convertit en heroi nacional, la resposta iraniana sembla no estar a l’altura, més tenint en compte que diversos líders han plantejant "deslligar un infern" sobre l’exèrcit nord-americà.
El llançament de míssils es va enfocar en bases de forces d’ocupació a l’Iraq, però segons els primers informes no va morir cap soldat estatunidenc. D’aquesta manera pot dir-se que no busquen una escalada major, sinó donar una resposta necessària davant a l’atac dels Estats Units.
Encara no s’informen la quantitat de baixes, però diversos mitjans esmenten al voltant de 30 morts iraquians. Aquest atac no pot considerar-se encara una guerra total, però sí una escalada militar. els EUA va enviar sis F-35 des de les seves bases als Emirats Àrabs.
El president Donald Trump va estar reunit aquesta nit a la Casa Blanca amb el secretari d’Estat, Mike Pompeo, el vicepresident, Mike Pence, i alts funcionaris militars. S’esperava que el President parlés en finalitzar els atacs, però després que es va confirmar que no va haver-hi estatunidencs morts en els bombardejos, des de la Casa Blanca van anunciar que no hi hauria declaració.
Segons el New York Times, "al llarg del dia, els informes de les agències d’intel·ligència estatunidenques que s’acostava un atac imminent d’Iran, i alts funcionaris van dir que estaven preparant-se per a alguna mena d’atac contra bases estatunidenques a l’Iraq o en altres llocs de Mitjà Orient".
URGENTE: Se difunden las primeras imágenes del momento en que Irán lanzo 13 misiles contra Ain Al Asad, Irak. pic.twitter.com/CnxlVMXxwl
— Mundo en Conflicto (@MundoEConflicto) January 7, 2020
La Guàrdia Revolucionària d’Iran va asseverar que els aliats dels Estats Units a la regió seran atacats si emprenen alguna acció agressiva des del seu territori, advertint particularment a Kuwait, Bahrain, Aràbia Saudita, Jordània i Israel.
Per part seva, Trump va anunciar que els EUA té 52 llocs iranians en la mira, "alguns de molt alt nivell i molt importants per a Iran i la cultura iraniana" i va prometre que "seran colpejats molt ràpid i molt dur" si interessos o ciutadans estatunidencs són atacats per Teheran.
Fins al moment l’escalada no porta a una guerra total entre tots dos Estats. Després dels bombardejos, un comunicat iranià va anunciar que deixarà d’atacar si no hi ha represàlies dels Estats Units. En aquest sentit va la declaració del Ministre d’Afers exteriors, "no busquem l’escalada o la guerra, sinó que ens defensarem de qualsevol agressió".
Iran took & concluded proportionate measures in self-defense under Article 51 of UN Charter targeting base from which cowardly armed attack against our citizens & senior officials were launched.
We do not seek escalation or war, but will defend ourselves against any aggression.
— Javad Zarif (@JZarif) January 8, 2020
Això deixa oberta la porta a un possible “punt mort” per a facilitar algun tipus de contacte de negociació entre tots dos països, tenint en compte com a principal factor que no va haver-hi baixes nord-americanes. De donar-se, confirmaria que l’acció iraniana va buscar mostrar capacitat de resposta. Però no queda descartada la possibilitat d’una escalada major, especialment per l’imprevisible de la política de Trump.
All is well! Missiles launched from Iran at two military bases located in Iraq. Assessment of casualties & damages taking place now. So far, so good! We have the most powerful and well equipped military anywhere in the world, by far! I will be making a statement tomorrow morning.
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) January 8, 2020
Independentment dels motius que hagin portat a Trump a iniciar aquesta escalada d’agressions contra Iran, la veritat és que en la política mundial es viuen moments d’incertesa. Una nova mostra dels majors antagonismes que travessen les relacions interestatals, en moments en què en diversos països vénen ocorrent mobilitzacions i rebel·lions populars.
A tot el món, urgeix el repudi a les agressions que ha iniciat Estats Units i el desenvolupament de la mobilització com han començat a sorgir en el si del propi país nord-americà, amb marxes enfront de la Casa Blanca i simultàniament en setanta ciutats, minoritàries ara com ara, però simptomàtiques que Trump té també el front intern convulsionat.
