El debat d’investidura andalús, converteix al PP en cap del govern autonòmic. Juan Manuel Moreno Bonilla, es converteix així en el setè president andalús des de la transició i el primer no socialista, només un dia després que desenes de milers de persones es mobilitzessin en tot l’Estat contra la constitució d’aquest govern.

Dimarts passat es va celebrar la primera sessió d’investidura, en la qual Moreno des del PP va defensar el seu programa polític. En aquesta segona sessió, els portaveus dels grups polítics van poder fonamentar els seus vots.

"Som un partit d’extrem sentit comú" que ve a "representar a espanyols i andalusos que estan fins als nassos del llenguatge exclusiu" i els "principis que s’’han tirat per la borda per la dictadura ideològica de l’esquerra totalitària". Així va obrir el segon debat d’investidura Francisco Serrano, el representant de Vox.

Serrano ha sostingut al llarg del debat, que no desisteixen dels seus intents de “derogar les lleis d’ideologia de gènere” i l’expulsió d’immigrants, així com la derogació de la llei de memòria històrica, en un discurs on va fer ús de tots els clixés de la dreta espanyola més rància com la bandera, l’himne, la cultura, les tradicions religioses, la tauromàquia i la caça.

Des d’Adelante Andalucia, han votat negativament a la formació del govern, denunciant-lo com un tripartit entre Abascal, Rivera i Casat que serà un govern “Franquícia, dels rics, de les finances, de les constructores, dels terratinents. Perquè estan entregatsa les extrema dreta. I perquè no són canvis, sinó reacció".

El PSOE amb els seus 33 parlamentaris, al costat d’Adelante Andalucia amb els seus 17, han votat negativament pel govern presidit pel PP. Des del PSOE, amb una Susana Díaz que s’estrenava en l’oposició, li van recordar a Moreno que “Només gràcies als vots de l’extrema dreta de Vox, aconsegueix vostè la legitimitat per a governar. Aquest govern es formarà perquè Vox vol”.

Per la seva part el líder de Ciutadans Juan Marín ha aprofitat la seva intervenció per a assenyalar que "A Ciutadans li vincula un document de 90 punts que hem signat amb vostès. De la resta, seran vostè i la força política amb la qual signi els responsables" en un intent de separar-se de la ultradreta de Vox i de l’acord de 37 punts als quals aquesta formació i el PP han arribat perquè es pogués investir a Moreno. Un pacte que inclou bona part de les exigències de la formació d’Abascal.

Et pot interessar: Tendències als extrems: tres claus i una hipòtesi estratègica sobre la dinàmica política espanyola

Moreno va ser elegit president en obtenir en primera votació majoria absoluta amb 59 diputats a favor i 50 en contra, gràcies als suports de Ciutadans i Vox, amb els quals el PP ha arribat a acords per a encapçalar el Govern.

Moreno prendrà possessió del seu càrrec el divendres en un acte que s’espera la presència tan de Pablo casat, com de qui li precedeix el càrrec, Mariano Rajoy. Moreno donarà a conèixer la composició del seu Govern el dilluns mateix segons va anunciar.

No obstant això, el primer acte de la seva investidura “per la gràcia de Vox”, ja l’han an fet desenes de milers de dones i homes que dilluns passat s’han manifestat en més d’un centenar de ciutats contra la formació d’aquest govern i contra el programa de Vox que atenta contra les dones i les persones LGTBI.

Et pot interessar: Massives protestes de dones en tot l’Estat contra el pacte de dretes a Andalusia

És necessari enfrontar a la dreta i l’extrema dreta en ascens als carrers. Res podem esperar de l’esquerra que mira al PSOE. El mateix PSOE dels CIEs i les concertines, de les devolucions en calent. El PSOE que manté acords amb l’església i la finança amb diners públics, el que va defensar als bancs i els poderosos en els anys més durs de la crisi. Els mateixos que van permetre desenes de tancaments i desenes de milers d’acomiadaments.

Et pot interessar: Eleccions andaluses: el creixement de l’extrema dreta i com combatre-la

En aquest camí, la classe treballadora, al costat de la joventut i el moviment de dones hauran de construir la seva pròpia alternativa política. Una que defensi veritablement i en conseqüència els seus interessos, és a dir una esquerra anticapitalista i de classe.