Política Estat espanyol

OPINIÓ

La Corona pot ser corrupta, però continua sent intocable

El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional la proposta de recerca a la monarquia del Parlament català, negant una vegada més la possibilitat d'investigar la corrupció de la Casa Reial.

dissabte 5 d’octubre| edició del dia

Manifestació a Madrid el passat 29 de setembre en solidaritat amb els detinguts del moviment independentista català i contra la repressió de l’Estat. Foto: ANEU

Al març d’aquest any el Parlament va aprovar una resolució amb els vots de JxCat, ERC, els Comuns i la CUP -òbviament rebutjada per Cs, PSC i PP-, per a “investigar les activitats delictives o irregulars de persones vinculades a la Família Reial, incloses les destinades a forçar el trasllat del domicili social de bancs, grans empreses i multinacionals fora de Catalunya després del 1-O".

La resolució, proposta després de l’escàndol per la sortida a la llum dels enregistraments de Corinna, afirmant que l’emèrit tenia comptes a Suïssa o que va cobrar comissions per l’adjudicació de l’Ocell a la Meca, entre altres perles, tenia també com a objectiu investigar aquests comptes irregulars de Joan Carles I a Suïssa i altres paradisos fiscals, per al que pretenia cridar a comparèixer a Villarejo o la pròpia Corinna.

La resposta del PSC, PP i Ciutadans, a més de votar en contra, va ser instar al Govern de Pedro Sánchez a portar-la al Tribunal Constitucional, del que tampoc feia falta convèncer al propi PSOE, que efectivament va presentar el recurs a penes uns dies després d’aprovar-se la resolució.

Set mesos després, durant els quals la resolució quedava bloquejada, el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional la proposta, negant una de nou la possibilitat d’investigar la corrupció que una vegada i una altra surt de Palau.

Una vegada més, amb la inviolabilitat del cap de l’Estat hem topat. De nou, la Constitució hereva del franquisme, consagrada en un temps, un espai i una relació de forces específica i passada, apareix com a immutable; com una veritat eterna que ha de regir les nostres vides per sempre, il·legalitzant el més mínim qüestionament a la seva institucionalitat, protegint a la Corona imposada pel franquisme a qualsevol preu. Quant temps els morts continuaran governant sobre els vius?

A pesar que l’Article 1r de la Constitució afirmi que “La sobirania nacional resideix al poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat”, aquests poders de l’Estat són oposats als interessos de la majoria de la població. I encara que el seu Article 23 dicti que “Els ciutadans tenen el dret a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants”, la realitat és que qualsevol iniciativa de participació popular i democràtica, fins i tot qualsevol expressió crítica que es proposi qüestionar la “institucionalitat” vigent com podria ser la recerca proposada, és considerada un acte il·legal, o fins i tot sediciós o de “rebel·lió”. I si no que els preguntin als detinguts del 23S o a les i els presos polítics catalans que porten dos llargs anys a la presó preventiva per l’acte “subversiu” d’haver posat urnes.

La negació de la possibilitat d’investigar a la família Reial malgrat els manifests indicis de corrupció, de la mateixa manera que la brutal repressió al moviment independentista català per voler decidir sobre l’autodeterminació, posa en evidència el rerefons d’aquesta democràcia per a rics.

La democràcia liberal no és sinó el “millor embolcall de la dictadura del capital”, va escriure Lenin. És a dir, la manera en què la burgesia presenta la seva dominació de classe d’una forma més acceptable per a les masses treballadores i populars. Però en moments de “crisi orgànica” com els actuals, els vels democràtics comencen a caure’s. I així veiem més clarament les costures de la “democràcia borbònica”. Al qüestionament a la monarquia i la persistència del moviment democràtic del poble català, el Règim del 78 respon amb prohibició, 155, criminalització, persecució i muntatges policials.

Ja és hora que posem en peus una esquerra que impugni al poder judicial que impedeix la recerca de la Família Reial, que és el mateix que condemna a activistes, periodistes i tuitaires, però deixa indemne al nét de Franco després d’atropellar i encanonar a guàrdies civils. Ja és hora que construïm una esquerra que no serveixi de crossa per al mateix govern del PSOE que protegeix a la Corona, aplica el 155 i recorre el processament dels guàrdies civils implicats en el crim de Tarajal que va provocar la mort de 14 migrants. Una esquerra anticapitalista, que denunciï aquest Règim i la seva monarquia, que lluiti sense fissures contra la repressió i que baralli pel dret a decidir i la independència de classe.




temes relacionats

Política Estat espanyol   /    Referèndum república o monarquia   /    Monarquia   /    Juan Carlos I (rey emérito)   /    Pedro Sánchez   /    Poder Judicial   /    Rey Felipe VI   /    Règim del ‘78   /    PSOE

Comentaris

Comentar