Foto: @La_Directa
Un gran operatiu policial format per agents d’antidisturbis de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra han desallotjat durant el matí del dilluns la Residència d’Estudiants Autogestionada (REA), que es troba en el Passatge de Sant Bernat 9, al barri del Raval. L’edifici ja va ser desallotjat el passat 1 de desembre i reokupat posteriorment pel mateix col·lectiu.
Anteriorment l’edifici va ser una escola d’adults i va estar tancat i sense cap tipus d’ús des del 2008 fins l’any 2016, quan un grup d’estudiants de la Universitat de Barcelona van decidir ocupar-lo per a convertir-lo en una residència d’estudiants autogestionada, denunciant d’aquesta manera la precarietat juvenil i la gentrificació urbanística com a part de la Campanya de Simulacres de Democràcia Directa que impulsa la Federació Anarquista de Catalunya.
El desallotjament ha començat a les 8 del matí, quan un gran operatiu policial ha ocupat els carrers dels voltants. En aquest han participat membres dels antidisturbis de la Guàrdia Urbana, un cos policial que el consistori de Barcelona en Comú va prometre dissoldre, amb el suport dels Mossos d’Esquadra. Aproximadament una quinzena de persones es trobaven a l’interior de l’edifici, mentre vàries desenes continuaven concentrades als carrers propers sota la consigna “cap desallotjament sense resposta”.
imatge desplegament de GU absolutament desproporcionat per desallotjar @la_REA_ v/ @CDBRaval pic.twitter.com/wmbJdRe2Ub
— Revista Masala (@masalacv) 8 de enero de 2018
Helicòpter sobrevolant el Raval i l'edifici de @la_REA_ sent tapiat amb planxes metàl.liques, com si fos una sucursal de La Caixa acabada de tancar. Barcelona, 2018 com si fos 2008. #ResEnComú pic.twitter.com/DTebghOLJJ
— simbeniα (@simbenia) 8 de enero de 2018
L’Ajuntament afirma que el desallotjament perquè “la finca és un perill i no es poden realitzar activitats al seu interior”. Però el col·lectiu de la Residència d’Estudiants Autogestionada qüestiona el motiu del consistori i denúncia les vertaderes motivacions polítiques que es troben rere el desallotjament. Tal com expliquen al seu comunicat, des de la REA han refutat un a un mitjançant informes realitzats amb l’ajuda d’arquitectes i advocats la suposada inseguretat de l’edifici que l’Ajuntament va rebutjar.
No hi ha dubte de què en aquest cas, com en tants d’altres, es tracta simplement de perseguir i reprimir al moviment okupa que promou “l’alliberament d’espais”, convertint edificis tancats o sota les arpes dels especuladors immobiliaris en punts de trobada els que s’articulen moviments socials i veïnals, com en aquest cas, l’activisme de barri i el moviment estudiantil.
Per a David Cuadrado, membre del col·lectiu de la REA, “Gala Pin i per tant Barcelona en Comú i l’Ajuntament de conjunt, és responsable directe tant del desallotjament com de la brutalitat policial que s’ha dut a terme, tant en aquest com en l’anterior desallotjament en el qual diversos estudiants van necessitar atenció mèdica afectats pel gas pebre. Alguns d’ells, a més, van acabar amb el cap obert, un braç trencat i una cama trencada”.
Tal com els estudiants assenyalen, el que no se sosté per cap banda és que mentre l’Ajuntament posa com a pretext que l’immoble s’ha d’enderrocar per problemes estructurals de seguretat, al mateix temps la policia es dediqui a rompre amb “cops de maça” una paret mestra per a fer efectiu el desallotjament.
Desallotjament de @la_REA, sense violència institucional no hi ha institució.
Havien de dissoldre els UPAS i han acabat llençant-los contra el poble treballador.
Ni oblit, ni perdó!
pic.twitter.com/27GVvq2ZV3— Thomas Sankara (@tsankaram) 8 de enero de 2018
El cas de la REA és una clara mostra del carreró sense sortida que ha representat el govern de Barcelona en Comú per als que lluiten pel dret a la vivenda, contra la precarietat i la gentrificació urbana.
