Política Estat espanyol

MISSATGE DE FELIP VI

La corona, virus de la corrupció

Discurs sense sorpreses del Rei que se suma a la crida d'unitat nacional per fer front a la crisi del coronavirus. Un intent de cortina de fum enfront de l'últim cas de corrupció de la família reial.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

dijous 19 de març| edició del dia

Mai un missatge de Felip VI havia estat tan allunyat de la realitat. Enmig d’una crisi sanitària, econòmica i social sense precedents, el monarca, assetjat pel penúltim cas de corrupció xifrat en 65 milions d’euros i des del seu palau, llança un missatge d’esperança a centenars de milers de persones que s’han quedat a l’atur, que estan obligades a continuar treballant sense les mínimes condicions sanitàries o que han perdut a familiars pel col·lapse sanitari d’un sistema de salut atacat per les retallades de l’última dècada.

Aquesta ha estat la grotesca situació que s’ha donat en els 7 minuts que ha durat el discurs de Felip VI. Un discurs que no ha comptat amb cap sorpresa i que s’ha centrat en repetir i validar el missatge d’unitat nacional que des del govern de coalició, oposició, patronal i direccions sindicals de CCOO i UGT,s’està repetint des que esclatés la crisi del coronavirus.

Aquest missatge a més es produïa en un moment on la casa reial suma el penúltim escàndol d’una llista interminable.

Recordem que aquest últim cas de corrupció se centra en la recerca d’una donació procedent de l’Aràbia Saudita amb destinació als comptes del rei emèrit Juan Carlos.

Un fet que també esquitxa a l’actual monarca, Felip VI, com a beneficiari de les fundacions Zagatka i Lucum, aquesta última investigada per la Fiscalia Anticorrupció per rebre suposadament 100 milions de dòlars de l’Aràbia Saudita.

Enfront d’aquesta situació Sarsuela va actuar retirant l’assignació oficial al rei emèrit (194.232 euros a l’any) i anunciat la retirada per part de Felip VI de qualsevol herència econòmica que li correspongués del seu pare.

En el missatge televisiu, Felip VI ha tingut paraules per a aquells que han perdut familiars producte del virus. En segon lloc s’ha referit als treballadors públics que des de l’inici de la crisi estan sent la primera línia de combat contra la infecció.

En aquest punt part de veritat i cenyit a la realitat ha tingut el discurs del borbó. S’ha referit a aquests professionals que “no paren de fer hores sense descans” per a combatre el virus, i és cert. Però no ho fan només per vocació, ho fan perquè no hi ha més personal ni material mèdic que acceleri les proves.

I no n’hi ha per la brutal retallada que la sanitat pública va sofrir en els últims anys. Unes retallades que ronden la xifra de 18 mil milions d’euros. Aquest és el passat que arrosseguem i que avui fa que la nostra sanitat estigui col·lapsada, els nostres sanitaris -i personal de neteja i administratiu d’hospitals- estigui treballant 24 hores sense descans i infectant-se per no comptar amb el material de protecció adequat.

El tercer punt del seu breu discurs s’ha centrat en les clàssiques arengues a la “nació” i al “poble”, assegurant una victòria sobre el virus i un futur de recuperació d’ocupacions i de bonança econòmica. Aquest és l’objectiu del govern de coalició amb les seves mesures, centrades en descarregar tot el cost de la crisi sobre l’esquena dels treballadors i treballadores, ja sigui via facilitant els acomiadaments i/o ERTEs, o buidant la guardiola de l’Estat.

Per a les empreses, injeccions econòmiques i moratòria de pagaments. De fet, dels 200 mil milions d’euros que el govern de Sánchez ha aprovat, 117 mil milions surten de les arques públiques. D’aquests, 100 mil milions aniran directament a aquestes ajudes a les empreses i només 17 mil milions són per a destinar en despesa directa cap a “sectors vulnerables”, és a dir per a subsidis de desocupació, o ajudes assistencials.

L’objectiu de l’Executiu és deixar la posterior “recuperació” a la bondat de les empreses i que aquestes tornin a contractar i a produir com ho feien abans del pas del coronavirus.

Tota una utopia veient l’experiència de la recent crisi del 2008. Si creuéssim el percentatge de creixement de beneficis empresarials amb el poder adquisitiu dels treballadors tindríem el clàssic gràfic en “tisora”.

Mentre els treballadors i treballadores d’aquest país han perdut en els últims 10 anys una mitjana del 8% del poder adquisitiu, segons les últimes dades de l’INE, els beneficis empresarials han crescut un 13% en l’últim lustre. Segons dades de l’Agència Tributària, només entre 2016 i 2017 l’augment interanual va ser del 9,2%.

Davant aquesta situació, la que vivim milions i no la que es viu a Sarsuela, si volem revertir-la es necessiten altres accions. En primer lloc l’expropiació de tots els seus béns i devolució de tots els diners que ha rebut de l’Estat des de fa 40 anys, a més de tot allò que ha guanyat en corrupteles, començant pels últims 65 milions.

I en segon lloc l’abdicació de Felip VI i la seva descendència. Que el poble treballador no hagi de fer-se càrrec mai més d’una família parasitària que s’omple les butxaques amb el nostre esforç i a base de corrupteles.




temes relacionats

Coronavirus   /    Corrupció   /    Borbons   /    Rei Felip VI   /    Política Estat espanyol   /    Arabia Saudita

Comentaris

Comentar