Explicava Marta Sánchez, l’"insigne” cantant i escriptora, que la idea se li va ocórrer en el seu "trist” exili de Miami. És curiós com aquests cantants multimilionaris com Julio Iglesias, Alejandro Sanz, etc, s’omplen la boca de patriotisme mentre no paguen ni un duro a Hisenda.

La lletra parla dels més recurrents tòpics espanyols, el sol, la bandera i per descomptat Déu. El nyap continua dient que no ha de demanar perdó. Ho diu en un país on hi ha centenars de milers de desapareguts enterrats en les cunetes sense que els familiars puguin donar-los un descans digne. Ho diu en un país amb milions d’aturats, en un país amb milers de famílies desnonades de les seves cases en favor dels negocis de bancs i immobiliàries. Ho diu en un país on milers de famílies segueixen esperant una miserable ajuda de dependència perquè els seus familiars tinguin un final el més digne possible. On milions subsisteixen amb 600 euros al mes mentre els polítics corruptes s’emporten milions a paradisos fiscals.

La reacció a la lletra va ser d’orgull patri. Ràpidament Rajoy i Rivera en Twitter van sortir orgullosos dient que la lletra representava a la majoria. Uns altres parlen que Marta Sánchez la canti en la final de la Copa del Rei per callar als catalans i a altres nacionalitats, sent per tant la banda sonora de l’ofensiva reaccionària que vol imposar-nos el decrèpit Règim.

Això revela el contingut de l’enorme campanya en favor de posar-li lletra a l’himne espanyol. Posada al servei del nacionalisme espanyolista de pandereta que solament està pensat per perpetuar les desigualtats socials i l’opressió cap a les nacionalitats oprimides de la península. Existeixen molts altres cantants i lletres que expressen de forma molt més autèntica al conjunt de les classes populars de l’Estat espanyol, com Kiko Veneno i la seva cançó “Volando voy”. Tant de bo volin molt lluny aquests patriotes dels diners.