Arriba l’ “1 d’Abril, dia en què milers de famílies afectades per la crisi del coronavirus es veuran obligades a pagar lloguers inassumibles. El Govern ha ignorat les nostres demandes de suspensió del pagament del lloguer. És més: prioritza que totes les rendes immobiliàries es continuïn cobrant a preu d’or, com si l’economia no s’hagués paralitzat, i pretén que milers de persones s’endeutin per a pagar-les. Enfront d’això, ens veiem en l’obligació de convocar a una vaga de lloguers a totes les persones afectades pel coronavirus. Els qui no cobrem, no paguem. Si l’economia productiva para, l’economia rendista també”.

Així de contundent comença el Manifest per a una vaga de lloguers aquest dimecres 1 d’abril, que han publicat des del dilluns 29 de març impulsat per més de 200 organitzacions entre les PAHs i sindicats de llogateres, al costat de moltes altres organitzacions i sindicats.

Els lloguers van pujar formant una bombolla gegant que ha portat a pràcticament “treballar per a pagar el lloguer”, ja que una de cada quatre persones viu de lloguer i el cost pot arribar a representar més de la meitat del sou o un sou sencer. En cinc anys han pujat un 50% els preus de mitjana en tot l’Estat espanyol, en canvi la renda mitjana per persona entre 2014 i 2018 tan sols ha pujat un 8,9%. Això també ha provocat l’expulsió de la classe treballadora de les grans metròpolis cap a la perifèria, perquè pagar un pis en lloguer en ciutats com Barcelona o Madrid, és ja impossible.

Estem en un escenari de crisi social profunda. A tres setmanes de l’extensió del coronavirus a l’Estat espanyol, es calcula que s’han dut a terme més d’un milió d’acomiadaments després de la declaració de l’Estat d’emergència. Més un milió i mig més d’ERTOs: dos milions i mig de treballadors i treballadores sense treball, cobrant el 70% dels seus salaris. Això sense tenir en compte la gran quantitat amb contractes precaris, o sense contracte com les treballadores de la llar, la majoria també acomiadades sense comptar amb prestacions.

Les mesures del govern que continuen salvant a la banca i endeutant al poble treballador

I les mesures “socials” del govern? Aïllament i pobresa. Mentre exigeixen “esforç col·lectiu” sota el discurs governamental del “queda’t a casa” que de forma encoberta culpabilitza i responsabilitza de la crisi social i sanitària a les persones, com si tota la solució a aquesta catàstrofe comencés i acabés exclusivament en l’actitud individual de les persones confinades.

Però no. Moltes són les organitzacions, que a través de les xarxes socials o en els centres de treball es comencen a organitzar i a trenquen amb aquest ideal individualista. Caixes de resistència de les treballadores de la llar i de cures, el sindicat de manters fabrica bates i màscares, treballadors i treballadores de diferents fàbriques i serveis han paralitzat l’activitat laboral en reclam de mesures de seguretat sanitària i molts exemples més. Ara s’estan organitzant davant el greu problema dels lloguers.

“Si milers de persones no paguem sota la cobertura de la vaga i d’un mateix moviment, ningú podrà fer res contra nosaltres. En canvi, si afrontem la situació de manera individual, acabarem més pobres, amb més deutes, i més vulnerables. Per això més que mai és necessària la solidaritat de totes. El Govern no ha fet res per a emparar a totes les persones que no poden pagar. Nosaltres ens organitzem, anem a la vaga i presentem una caixa de resistència que necessitarà de la solidaritat de tota la societat”, diuen en el Manifest de convocatòria de la “vaga de lloguers".

No és nova l’organització contra els desnonaments, la bombolla immobiliària que estripa a les famílies del poble treballador amb lloguers caríssims, les estafes bancàries i milers de pisos buits en mans dels bancs, milers més de famílies sense dret a un sostre. Des de fa anys que contra això lluiten les PAHs, sindicats d’inquilins al costat d’altres organitzacions sindicals.

Sense anar més lluny, a Barcelona, al novembre de 2019 va tenir lloc un Congrés de l’Habitatge en el qual van participar més de mil persones. Allí s’havien aprovat reivindicacions com ara: acabar amb els desnonaments, la regulació dels preus dels lloguers en funció de la renda i l’expropiació de pisos de bancs, fons voltors i grans posseïdors.

Avui aquestes mateixes organitzacions a tot l’Estat, al costat de més de 200 organitzacions, fan una crida a una “vaga de lloguers” aquest 1 d’abril per la suspensió dels lloguers i les hipoteques durant el període de confinament. En el seu Manifest expliquen que “En molts casos, els impagaments són inevitables i es donaran l’1 d’abril independentment del que fem: en una setmana hem rebut milers de missatges que ho corroboren. Amb la vaga, donem l’única resposta possible a totes aquestes persones: una resposta col·lectiva, que els diu que ja no estan soles i que les convida a unir-se a una lluita per a evitar que ningú hagi de fer front a un deute o a un desnonament".

Aquest dimarts el govern, en boca de Pablo Iglesias com a vicepresident de Drets Socials i Agenda 2030, ha promès mesures sobre aquest tema que s’allunyen de la solució d’aquesta dramàtica realitat i també de les reivindicacions que es plantegen des de la crida a la vaga de lloguers.

No ha plantejat suspensió dels lloguers, sinó microcrèdits als inquilins i quitacions de deute de fins al 50% als inquilins en habitatges només de grans propietaris. També inclou una paralització dels desnonaments, però només durant sis mesos, en el període d’estat d’alarma.

Proposa distingir entre grans i petits propietaris en l’aplicació d’aquestes mesures, quan el 80% dels posseïdors d’habitatge són particulars i només el 20% són empreses. I proposa ajudes directes en alguns supòsits, sense encara especificar ni com ni quan, al costat de promeses buides com “Si es produeix la situació en què hi ha inquilins que finalment no poden pagar [els crèdits], l’Estat no els deixarà tirats”.

Molt lluny de tocar els interessos de la banca que té en propietat milers i milers de pisos, ni tan sols suspendre els lloguers, sinó que la proposta està centrada en “préstecs” per a continuar pagant els lloguers és a dir, més deutes amb la banca a futur per al poble treballador. I molt lluny de mesures que atemptin contra l’especulació, la intervenció de tots els habitatges en mans de fons voltors, dels bancs i de tota pràctica rendista paràsita.

Et pot interessar: Des del Govern encara no hi ha mesures sobre el pagament dels lloguers… Suspensió ja!

La crida a la “vaga de lloguers” convida a sumar-s’hi a totes aquelles persones que estan veient com els seus ingressos cauen o entren en una situació de precarietat, però encara així són obligades a pagar lloguers a preus desorbitats”.

És necessari exigir la suspensió dels lloguers per als qui hagin estat acomiadats o que depenien de contractacions per hores o obra i servei, així com les persones afectades per ERTOs. També la suspensió dels pagaments de lloguer per als petits comerços que van haver de tancar per la pandèmia, però han de llogar un local i no poden afrontar el pagament.

I a més de la suspensió del pagament, és necessari el control dels preus del lloguer, segons els nivells de renda generals, tal com plantegen les organitzacions pel dret als habitatges o sindicats de llogateres.

Et pot interessar: Cinc mesures urgents, que no pren el govern, per a enfrontar la catàstrofe