Gènere i sexualitats

VIOLÈNCIA MASCLISTA

Mil dones assassinades per violència masclista a l’Estat espanyol

El balanç segons xifres oficials dóna compte de mil dones assassinades des de l'any 2003 i vint-i-sis en el que va de l'any 2019. Per a altres plataformes del moviment feminista les xifres es dupliquen.

Pan y Rosas Estado español

Estado español | @PanyRosasEE

dimarts 25 de juny| edició del dia

Mónica Borrás, assassinada a cops per la seva exparella a Terrassa el 7 d’agost de 2018 però el seu cadàver va ser trobat enterrat al jardí de la casa que compartia amb el seu feminicida el 19 de juny de 2019. Un feminicidi més que se suma als 1.001 des de l’1 de gener de 2003, any en què es comença a donar compte en números oficials a l’Estat espanyol.

Així ho informa l’informe de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, actualitzat al 21 de juny de 2019. Quinze menors s’han quedat orfes a causa de la violència masclista i un nen va ser assassinat pel seu pare en una cova de Tenerife. L’any va començar amb l’assassinat de Rebeca Alexandra Cadete, el 3 de gener presumptament per part de la seva parella a Laredo (Cantàbria).

Segons l’informe, les comunitats que encapçalen les majors xifres d’assassinats per violència masclista són Canàries i Andalusia amb cinc dones assassinades durant el 2019. Li segueixen Madrid i Comunitat Valenciana, amb quatre assassinats. El marge d’edat està entre 41 i 50 anys d’edat, sent 10 la quantitat de les víctimes. I entre 21 i 30 anys, s’han cobrat 5 víctimes. Del total de víctimes tres d’elles havien denunciat a l’agressor i dinou convivien amb l’agressor. I en dos dels casos s’havien aplicat mesures de protecció.

No obstant això, per a la plataforma independent Feminicidio.net, que a diferència de les xifres oficials considera assassinat masclista als ocasionats per fora de les parelles, en la seva Llistat de feminicidis i altres assassinats de dones comesos per homes a Espanya en 2019 actualitzat figuren un total de 45 casos de feminicidis.

La resposta del moviment de dones enfront de la violència masclista és contundent, com ha estat en casos de violència sexual com el del Ramat.

És necessari desenvolupar l’autoorganització i organització del moviment de dones al costat de la joventut, les persones immigrants i la classe treballadora, que pugui plantejar sortides davant el flagel de la violència de gènere com: comissions de dones autoorganitzades en tots els llocs de treball i estudi, per a decidir mesures i protocols contra l’assetjament i les agressions. Plans integrals contra la violència de gènere que reconeguin tot tipus de violències (violència sexual, violència física o psicològica, violència institucional, assetjament en el treball, etc.), sense imposar cap mena d’intervenció judicial ni policial, i facilitar cases d’acolliment per a dones i nens controlades per les pròpies dones i professionals. A les escoles són imprescindibles assignatures d’educació sexual en tots els nivells educatius, deixant de finançar l’educació religiosa. Les dones que pateixen violència de gènere en les seves llars necessiten accedir a habitatges socials, la qual cosa pot aconseguir-se començant per expropiar les milers d’habitatges buits que avui estan en possessió dels bancs. Per a les immigrants, que es troben en una situació de major vulnerabilitat i pateixen la violència institucional, fa falta atorgar papers per a totes i derogar la Llei d’estrangeria, que imposa situacions de violència de forma permanent. En els treballs, cal lluitar per acabar amb l’extrema precarietat i llargues jornades laborals a la qual estan sotmeses treballadores i treballadors, que impedeixen la conciliació amb la vida familiar i social i genera situacions de violència dins i fora de l’àmbit laboral.




Comentaris

Comentar