La presó de Lula decretada pel jutge Sérgio Moro és un nou acte, de grans proporcions, del cop institucional orquestrat pels mitjans colpistes, l’autoritarisme judicial i per gran part de la dreta més reaccionària del país.

Aquesta aliança nefasta va comptar amb el suport de sectors de les Forces Armades que van arribar a llançar amenaces greus d’intervenció si Lula no anava a presó. Al seu torn tenen en els moviments MBL i Vem pra Rua als agents d’articulació a les xarxes socials i que intenten ser el factor de mobilització als carrers, ja que són les dues plataformes que organitzen les marxes de la dreta.

Aquesta aliança és la que també va habilitar la reaccionària aventura de tirotejar la caravana de Lula la setmana passada. És aquest clima reaccionari, forjat pel cop, el que va donar lloc també al brutal assassinat de Marielle Franco a Rio de Janeiro.

El discurs utilitzat per aquesta aliança, centrat en la lluita contra la corrupció, és el pitjor dels cinismes. Els exemples són múltiples, però qualsevol treballador entén l’arbitrarietat i selectivitat política del partit judicial en veure impune al president colpista Témer, a Aécio Neves (excandidat presidencial per la dreta del PSDB) o Renán Calheiros (president de Senat, del partit de Témer), tots salvats de ser remoguts dels seus càrrecs i anar a presó per la Cort Suprema. El mateix va ocórrer amb altres casos.

De fet, tota l’operació judicial i política està orquestrada per l’imperialisme nord-americà, on es va entrenar el jutge Sérgio Moro, i que té poderosos interessos darrere del cas Lava Jato. Es tracta d’una operació similar a la qual porten endavant en altres països pel món.

Aquesta nova mesura de la presó per a Lula té l’objectiu de donar un salt en els poders que ja acumula el partit judicial i impedir que la població voti a qui vulgui, fins i tot a Lula, si així ho desitja.

Els colpistes volen eliminar a Lula de la carrera presidencial perquè volen eleccions on el resultat pugui afavorir més fàcilment que el president electe a l’octubre sigui un defensor directe dels plans d’atac, més encara del que Témer ja venia fent, i molt més del que el PT podria fer en un proper govern, o com ho va fer durant els governs de Lula i Dilma.

Des del Moviment Revolucionari de Treballadors (MRT) sempre hem sigut crítics del Partit de Treballadors (PT), partit al qual mai cridem a votar ni al que recolzem políticament. Sempre hem denunciat que des del nostre punt de vista va ser el propi PT el que va obrir l’espai per al cop amb la seva política de conciliació de classes, aplicant atacs, assimilant mètodes de la corrupció i paralitzant al moviment de masses, boicotejant la lluita de classes. En aquest sentit, és responsable també de la situació que Brasil viu avui. Una situació de pèrdua de drets econòmics, laborals, polítics i socials. Per això, sempre exigim a la CUT i a la CTB (les dues principals centrals sindicals dirigides pel PT i el PCdoB) que trenquin amb la paràlisi. Però tant Lula, com la direcció del PT i del PCdoB controlen aquestes centrals sense proposar cap perspectiva de lluita efectiva. Així va ser que primer va passar el cop institucional contra Dilma, després van passar cadascun dels atacs del govern colpista i ara Lula és a punt de ser empresonat.

No obstant això, mai deixem de lluitar en la primera línia contra els colpistes i els seus atacs. Per a nosaltres, es tracta d’un principi elemental i segueix sent una tasca crucial, i encara més urgent.

Cada avanç del colpisme en curs significa una restricció encara major d’aquesta democràcia per a rics que avui arresta a Lula, fins i tot sense proves, i demà amenaça escanyar la lluita dels treballadors i dels moviments socials, per així poder fer passar els seus atacs històrics a les condicions de vida del poble brasiler.

Al mateix temps, estar en la primera línia de manera conseqüent només pot significar un enorme combat contra aquelles direccions oficials del moviment de masses, doncs sempre bloquegen les perspectives de lluita de classes i aposten a les negociacions palatines, com ho van fer fins ara. Fins a últim moment van apostar a les negociacions i van sembrar il·lusions en la justícia, i així és com arribem a aquesta situació límit que Lula acabi pres en les properes hores.

Prou de treva i conciliació! Paralitzem el país per impedir la detenció de Lula i derrotar els plans dels colpistes

Aquest 6 d’abril ha de ser el començament de la reversió urgent d’aquesta paràlisi. Cal acabar amb els "arranjaments" i les negociacions enfront de l’arbitrarietat judicial que acaba garantint la continuïtat del cop. Necessitem una resposta de la classe treballadora i de la joventut per parar i incendiar el país i impedir els plans de Moro, de la corporació mediàtica O Globo, de la Cort Suprema (STF), i de la cúpula de l’Exèrcit. No permetem que avancin ni un mil·límetre més en la continuïtat d’aquest cop, avancem nosaltres per revertir cadascun dels atacs que venen portant endavant, des de la reforma laboral, la congelació del pressupost en salut i educació, i les privatitzacions.

És urgent que s’organitzi una resistència de masses des de cada lloc de treball i estudi per incendiar el país i no permetre la detenció de Lula. Fins i tot després de l’ordre de presó, el PT i Lula encara donen senyals de conciliació, que podria lliurar-se, i d’expectativa en la justícia, a pesar que van cridar a algunes accions. Malgrat ser tardanes, cada acció combativa ha de ser recolzada activament, i han de ser tan sol el començament d’un procés de radicalització més profunda, que necessàriament ha de comptar amb l’entrada en escena dels poderosos batallons de la classe treballadora que dirigeixen la CUT i la CTB.

No és el moment d’una vigília pacífica a Sant Bernardo, com si fos un acte de comiat. Molt menys és el moment d’anunciar, com ho fa la CUT, l’organització d’una ’rebuda’ a Lula en Curitiba.

Això seria el punt culminant de la seva política conciliadora, i és una mostra més que el que necessitem és prendre a les nostres mans la lluita democràtica perquè Lula no sigui empresonat i sortir als carrers massivament, malgrat la vacil·lació i paràlisi d’aquestes direccions.

Posarem tota la nostra energia perquè es desenvolupin grans accions de la classe obrera, participant activament en cadascuna de les accions que expressin aquesta resistència activa a l’avanç del cop i contra la presó de Lula. Si la CUT i les organitzacions de masses canvien la seva orientació a Sant Bernardo del Campo per impedir la detenció, estarem a disposició per donar aquest combat.

Al mateix temps que participarem amb totes les nostres forces dels actes que siguin combatius, no recolzarem la línia petista de cridar actes sota el lema "Lula és innocent" (com va fer el Front Brasil Popular a Sant Pablo) o que exaltin la figura de Lula i del PT. Actes així són part descarada de l’estratègia merament electoral del PT, i no serveixen de fet per a la mobilització que el país necessita contra l’avanç autoritari en curs. És el moment d’accions comunes entre totes les organitzacions obreres i populars al voltant d’objectius clars de combat contra la presó de Lula, en defensa del dret del poble a decidir a qui votar, i contra els colpistes i els seus atacs. Només així podrem crear una força capaç de respondre a l’altura de l’ofensiva colpista.

És necessari que les centrals sindicals, especialment la major del país, la CUT, elaborin un pla cap a una paralització nacional, començant pels batallons centrals de la CUT, com els metal·lúrgics, petroliers, bancaris i professors. Organitzem assemblees en cada lloc de treball perquè els treballadors puguin ser subjectes actius en l’impediment de la presó per a Lula i que amb aquesta força puguem avançar a derrocar cada atac implementat pels colpistes, imposant una Assemblea Constituent Lliure i Sobirana que revoqui cada atac de Témer i dels governs anteriors i permeti debatre cada problema social, polític i econòmic del país. Des del MRT lluitem per una Assemblea Constituent en la perspectiva d’erigir un govern obrer de ruptura amb el capitalisme basat en els organismes de democràcia directa de les masses.