Món obrer Estat espanyol

LAS KELLYS

Olivia Hotels acomiada a Las Kellys: “La seva riquesa és l’explotació de les treballadores”

Las Kellys vénen sofrint acomiadaments i assetjament laboral per part de Olivia Hotels Balmes, per mentre les portes dels seus hotels són escenari de concentracions. Són acomiadades per ‘baixa mèdica’, o per treballadores organitzades, per migrants, per lluitadores....

Cynthia Lub

Barcelona | @LubCynthia

diumenge 12 de gener| edició del dia

Les portes del luxós Olivia Hotel Balmes de Barcelona és escenari de concentracions contra els acomiadaments de les cambreres de pis. Perquè el que no s’imaginava el seu amo, l’empresari Manuel Valderrama, és que sota els uniformes de neteja, moltes ja tenien la samarreta verda que representa a Las Kellys. Els motius que dóna l’hotel són irrisoris, “no hi ha treball”, “no et necessitem”, “l’hostaleria és així”. Però com diuen Las Kellys, “L’hotel està picat perquè ens hem organitzat a l’hotel amb el nostre sindicat per a exigir que es respectin els nostres drets”.

La primera concentració va ser aquest dijous, d’urgència, després que acomiadessin a la Fàtima per haver estat de baixa mèdica. Per cert, una baixa provocada per un accident laboral quan estava netejant una habitació i es va enganxar amb un llençol, va caure i es va fracturar.

“Vivim en perill en aquest treball, per exemple quan hem de netejar balcons o finestres que donen al carrer i ens exposem a les altures”, explica Roxi. “Sí, o quan aspirem lleixiu, que està prohibida a més, o tots els tòxics que contenen els productes de neteja”, explica Miriam.

La segona concentració va ser el dissabte pel matí, quan van acomiadar a una altra treballadora, a Mayrenge. Elles no estan soles, les acompanyen a més d’altres col·lectius en lluita contra la precarietat i la derogació de les reformes laborals, treballadores del mateix hotel que també van ser acomiadades anteriorment com la Juliana, “Em van acomiadar quan vaig reclamar les meves vacances, em tocaven catorze dies i em volien donar només cinc, em van respondre que ‘això no es reclama en l’hostaleria, maca’. Me’ls van donar igual però en tornar em van acomiadar. Però jo em vaig barallar pels meus drets i sempre he estat responsable amb el treball. Em van acomiadar per lluitar pels meus drets”, ens explica.

La Maria també ha estat acomiadada després d’haver treballat sis anys, coneix la política de les empreses des que es va fundar l’hotel, l’any 2013: “Des que es va inaugurar Olivia Balmes hem passat per diverses empreses externes cada any, la que més, va durar dos anys. Cada any ens feien un contracte d’obra i servei, ens subrogaven tot el temps. Però això a les que comencem al principi, ara els contractes són temporals i si canvien d’empresa ja no els reconeixen l’antiguitat. Jo treballava amb contractes de 40 hores per 900 euros al mes, però al final ens pagaven segons la quantitat d’habitacions fetes. Ara tenen 16 habitacions per dia, abans eren 14. Però si no arribes, perquè és que és impossible, te les apunten per a fer un altre dia, i fins i tot t’exigeixen que vagis a netejar-les en els teus dies de festa, o directament et paguen les habitacions que vas fer, és a dir menys. Això sí, si fas més, no te les paguen”.

“A més moltes noies no van arribar a tenir a les seves mans un contracte de treball, per desconeixement, per no saber l’idioma ja que moltíssimes treballadores som immigrants, i tantes empreses amb tants canvis de contracte, moltes es confonien i l’hotel s’aprofitava d’això”, explica Mayrenge.

Grup Olivia Hotels, el negoci rendible legitimat per polítics i institucions

Manuel Valderrama és l’amo del seu reeixit negoci. Es va iniciar com a empresari amb empreses de construcció en 1979 i va continuar creant una cadena en 1988 amb cèntrics hotels de luxe a Barcelona i Mallorca, mentre acollia el luxós Cava & Hotel Mastinell. A més, el 10% de les participacions d’Olivia Hotels pertany al grup Fondese -del qual una de les seves conselleres és Gisela Valderrama, filla de l’empresari-, del qual el fundador és Juan María Camp Rof, amo de CiutatHotels, amb hotels a Barcelona, Mollet del Vallès i Granollers. Tota la seva família, des de la seva dona fins als seus fills, regenten els negocis que a més d’hostaleria es dediquen al vi. Un gran imperi familiar en el qual per exemple, des de l’any 2017, la seva filla Gisela es converteix en CEO d’Olivia Hotels quan la cadena va tancar la seva voluminosa caixa amb més de 34 milions d’euros, segons el Registre Mercantil de Barcelona.

Les seves riqueses vénen del seu “esperit emprenedor”? tal com es pretenen justificar els capitalistes des de la seva meritocràcia per a tapar el seu “esperit explotador” i en molts casos, les seves corrupteles. Valderrama comptava amb un dels 35 allotjaments turístics anul·lats per la moratòria de llicències en 2015 i pel Peuat en 2017, que impedeix construir nous establiments en el centre de Barcelona. Aquest any va sol·licitar la recuperació del famós projecte de construcció d’un hotel de luxe enfront del Palau de la Música. Famós, sí, per l’escàndol de corrupció en el qual l’empresari suposadament també va estar tacat, sent jutjat per haver pagat comissions 900.000 euros a Fèlix Millet. L’empresari va negar els suborns i va ser absolt. Llavors la política d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona estava en mans del PSC.

A l’agost del 2019, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acceptar un recurs presentat per l’empresari i va declarar la nul·litat total del pla especial d’allotjaments turístics (Peuat). Ara té les mans lliures per a construir el que vulgui.

Mentrestant Las Kellys van decidir develar què hi ha darrere de tots els milions que omplen les butxaques d’aquest empresari, “L’hotel contractava a l’empresa que més barata li surt, les empreses abarateixen els seus costos amb nosaltres. Cada vegada cobren menys les noies. La seva riquesa és l’explotació de centenars de treballadores”, continua la María.

En la concentració, mentre les altres cridaven “Per un euro cinquanta, que pagui l’hoteler”, fèiem comptes i l’equació ens donava que, mentre cada habitació al client li costa la més barata 100 euros i la majoria arriba a 200 euros, elles cobren entre 800 i 900 euros, però treballant en jornades de 10 hores, dues gratis per què?. Elles ens ho expliquen, “Mai sortim a l’hora. Aquí hi ha 128 habitacions i érem 14 treballadores per a netejar tot, ara som cinc! Són 308 habitacions al mes. La governanta te les va apuntant i si veu que a finals de mes no has complert, et treu les festes, perquè arribem a aquest total d’habitacions. Llavors en comptes de treballar cinc dies a la setmana, treballem set, sense cobrar aquests dies que en teoria ells consideren que nosaltres els devem, per no haver arribat a completar el ràtio total d’habitacions”, explica la Fátima.

“Tenim més dolors, més lesions, no tenim temps per a menjar i treballem amb fam, perquè no arribem, ens emmalaltim més i moltes hem d’agafar la baixa de forma obligada, perquè estem super esgotades. Ells van comptant les baixes, i quan arriba el moment de menys treball et diuen ‘al carrer’, i s’acaba el contracte”, denuncia la Juliana.

“Sí, avui no he menjat perquè de les setze habitacions només n’he pogut netejar dotze. I les malalties no són reconegudes com a malalties laborals. Això és una esclavitud, ens treuen les festes”, explica Mayrenge, qui va cridar d’urgència a la concentració d’aquest dissabte al matí. Les xarxes de Las Kellys de Barcelona anunciaven: “L’Hotel Olivia Balmes no deixa entrar a treballar a la nostra companya sindicada. Convoquem a tothom a venir a donar-nos suport. Si ens toquen a una ens toquen a totes”.

I aquí estaven a les 9 del matí, amb megàfon en mà, incansables per a continuar la seva lluita malgrat els dolors de cos, contra els acomiadaments, contra les externalitzacions legitimades per les reformes laborals. Reformes que, segons sembla no estan en qüestió ni pel nou govern “progressista” que només es proposa limitar-les i no eliminar la subcontractació.




temes relacionats

Dones en lluita   /    Món obrer Estat espanyol   /    Las Kellys   /    Catalunya

Comentaris

Comentar