El poble de Valldemossa ha celebrat el referèndum aquest diumenge. En total 123 parroquians han votat per a triar si preferien monarquia o una república. Això és una mica més del 10% dels votants en les municipals passades. Ha guanyat molt majoritàriament l’opció republicana amb el 78% els vots.
Davant l’atenta mirada de la premsa, ara hem acabat el recompte i els resultats són:
Monarquia 25
República 97
En Blanc 1
Han votat 123 persones!! 58 dones i 65 homes. De 16 a 25 anys: 2 vots//de 26 a 40: 10 vots//de 41 a 60: 65 vots//de 61 o més: 46 vots pic.twitter.com/y5wwgFBoqy— la Valldemossa que Volem. 🎗 (@valldemossa_vqv) 31 de marzo de 2019
La Junta Electoral de Palma va prohibir la realització del referèndum per considerar-lo “publicitat i propaganda electoral”. Després de la reclamació feta per la plataforma La Valdemossa que volem, la JE va acabar rectificant amb l’argument que la convocatòria havia estat feta abans que es conegui la data de les eleccions generals i perquè aquesta Plataforma sol es presenta en les Municipals. L’acció de les Juntes electorals està censurant l’acció del poble.
La Junta Electoral va prohibir el referèndum que finalment es celebra avui a Valldemossa i el d’Artà. Les entitats impulsores d’aquest últim han presentat un recurs https://t.co/IPZoNkCG0K
— 324.cat (@324cat) 31 de marzo de 2019
Els pròxims referèndums seran el 6 i 7 d’abril en els municipis d’Artà, Alaró, Esporles, Llubí, Palma, Pollença, Porreres, Santa Margalida, Sencelles i Sineu. Els organitzadors dels referèndums van criticar al Centre de Recerques Sociològiques (CIS) per haver deixat de preguntar l’opinió sobre la Monarquia.
La iniciativa mallorquina ha partit de diverses entitats cíviques: Alternativa per Artà, Assemblea Popular de Porreres, Ateneu Popular d’Esporles, L’Ateneu de Pollença, La Valldemossa que Volem, S’Ateneu de Santa Margalida i Va unir d’Independents d’Artà.. Les entitats també fan una crida als 53 municipis mallorquins per a sumar-se a la iniciativa.
El 27 de Febrer passat va prendre la iniciativa la Universitat de les Illes Balears (UIB). Gairebé 1500 estudiants van votar en un referèndum amb les opcions de Monarquia o República sent el 91% dels vots els van optar per República. El rebuig a una institució medieval com la monarquia s’estén entre la joventut de tot l’estat.
Aquests referèndums s’emmarquen dins d’un ampli procés en el qual van votar desenes de milers universitaris en 30 universitats de tot l’Estat. I, també en altres referèndums de barris i municipis que s’han realitzat a Madrid en els últims mesos. La joventut qüestiona una institució que ningú ha triat. Felip VI en el seu discurs de nadal es “va recordar” dels joves, encara que no hi ha mesures concretes que solucionin l’atur i la precarietat juvenil.
La Monarquia està en qüestió a causa del discurs repressiu de Felipe VI el 3O de 2017 contra el referèndum català, als 8 milions que salin dels Pressupostos de l’Estat per a mantenir a aquesta gentussa (més les comissions que es porten per ajudar els empresaris) i la vida fastuosa de Juan Carlos i companyia. Una institució que està al servei de les grans empreses de l’Ibex 35 buscant contractes milionaris amb salaris de fam.
Els referèndums en les universitats i els pobles, al costat del moviment democràtic català i, sobretot, al costat del massiu moviment de dones expressat el 8M, demostren que està emergint un enorme malestar entre amplis sectors populars. Un reclam de llibertat, que qüestiona una Constitució que no va ser votada per la gran majoria, però que sí que és soferta.
També es qüestiona la "Prefectura de l’estat", la Monarquia, per no haver estat votada en cap moment. Va ser nomenada per Franco, confirmada a la seva mort i integrada en una Constitució amb la qual se’ns ha fet xantatge en aquell moment i encara es continua de la mateixa manera 40 anys després.
No a la Monarquia, sigui juancarlista o felipista. No a la Constitució del 78. Per Corts constituents basades en les lluita de classes i de carrers, basada en els treballadors i els pobles per a acabar amb el règim opressiu i començar a resoldre els greus problemes socials.
