El secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, durant la presentació del programa electoral de Catalunya En Comú-Podem (CatComú-Podem). EFE
Les declaracions de Pablo Iglesias no sorprenen. Són conegudes, en efecte, les ambigüitats de Podemos enfront de la independència dels catalans amb declaracions del tipus: “no hi ha cap base de dret per a la declaració d’independència.”
Si per principi i en abstracte aquest partit ha declarat el seu suport de paraula a aquesta causa, en la substància ha proposat essencialment una solució concertada amb el govern de Madrid i només legitimada si és aprovada pel Govern central. En la substància Podemos s’ha alineat contra la possible real independència de Catalunya.
A les protestes d’una part de l’organització, la direcció agrupada al voltant d’Iglesias ha amenaçat amb expulsions i allunyaments del partit, convidant als partidaris de la independència a sortir.
El cas de Podemos és rellevant també aquí a Itàlia en relació als processos de reagrupament de l’esquerra que s’estiguin produint. Un advertiment per evitar cometre els mateixos errors de l’esquerra en els últims 20 anys.
