Efectivament, només agafant l’índex, ja es posa en evidència que en primera instància es qüestiona el “feminisme neoliberal” d’aquelles dones -i en concret es parla d’Ana Botín, la propietària del Banco de Santander- que fent-se passar per feministes tenen un extraordinari poder econòmic i polític. Perquè, efectivament, “la clase obrera tiene rostro de mujer” i és evident que des de les “kellys” fins a les obreres tèxtils es pateix una doble explotació com a dones i com a treballadores.

Si aquest és, fonamentalment, el nucli central del llibre, val a dir que les autores presenten tots els aspectes que, avui per avui, estan presents en la nostra societat. Des de la “creuada anti-gènere de l’extrema dreta”, fins a tots aquells fenòmens que des d’una o altra perspectiva afecten al col·lectiu feminista. Així, per exemple, hi ha un capítol dedicat a les dones immigrants, que en aquest cas pateixen una triple explotació, de classe, de gènere i de raça.

Parlen també, com no podia ser altrament, de la violència que dia sí dia també pateixen les dones de tots els països i societats. Un altra capítol el dediquen a un aspecte que dins del feminisme no s’ha arribat a un acord, com és el tema de la prostitució. Es parla també de l’alliberament sexual, etc., etc., per cloure la problemàtica amb l’aspecte que assenyalàvem al començament: el penúltim capítol porta el títol de “Sin las trabajadoras, no hay revolución” i el darrer “Por el pan y por las rosas”, on parlen dels debats per un feminisme anticapitalista, de l’actualitat que pot tenir una dona com Rosa Luxemburg, del debat entre marxisme i feminisme per concloure que, efectivament, dins del capitalisme difícilment les dones -les dones treballadores- podran assolir el seu alliberament total.

Com es pot veure, es tracta, doncs, d’un llibre que abraça qüestions que inevitablement generen dins i fora del feminisme debats i polèmiques. I les autores plantegen totes aquestes qüestions d’una manera clara i contundent, sense amagar allò que pensen ni posar en dubte les seves pròpies conviccionss, perquè com diuen “el movimiento de mujeres puede estar anunciando una recuperación más general de la lucha de clases contra el capitalismo patriarcal y racista. Esta es la hipótesis de este libro, y también nuestra esperanza”.

Un llibre, certament, que val la pena llegir-lo.

Publicat a: https://pelaipages.blogspot.com/2020/03/patriarcado-y-capitalismo-feminismo.html