L’expresident de la Generalitat, exiliat a Brussel·les, ha afirmat en una entrevista per a Rac1 que, si el Parlament Europeu valguda la seva elecció per a ser eurodiputat, s’activaria el seu “dret a la immunitat”, que estaria garantit en tot el territori de la UE, inclòs l’Estat espanyol. Aquesta immunitat s’activaria, de ser electe, quan el Govern espanyol comuniqui els resultats de les eleccions.

D’aquesta manera si Puigdemont finalment es presenta com a cap de la llista de JxCat a les europees, segons l’expresident de Catalunya no hi hauria cap impediment per a poder prendre possessió de l’acta d’eurodiputat davant la Junta Electoral, ja que no necessàriament cal estar físicament.

Si finalment el Parlament Europeu li dona la seva acta com a eurodiputat, aquesta suposaria que Puigdemont podria decidir entre assumir la seva acta europea o la del Parlament de Catalunya. "Si el Parlament Europeu valguda la meva elecció com a diputat i activa la meva immunitat, en aquell període jo hauré de decidir quina acta trio", ha dit en declaracions a Rac1.

D’aquesta manera es mou una nova fitxa en el difícil tauler polític pel qual travessa un règim espanyol en crisi, enmig del judici en el Tribunal Suprem contra els líders del procés català i a poc més d’un mes de les eleccions generals que remodelaran novament el parlament espanyol davant la incertesa sobre la formació d’un nou govern.

Puigdemont no ha volgut pronunciar-se sobre si donaria suport de nou una investidura de Pedro Sánchez i s’ha limitat a assenyalar que volen “desbloquejar la democràcia i a bloquejar el 155” i no realitzar cap "mercadeig” amb el PSOE.
Dissabte que ve 16 de març tindrà lloc a Madrid una manifestació pel dret a decidir i per la llibertat dels presos polítics que previsiblement mostrarà un important suport al poble català enfront d’envit reaccionari dels partits com *VOX, PP, Ciutadans o fins i tot el PSOE.

El moviment democràtic català es troba avui en un “impasse”. Tant Puigdemont i el PDeCAT, com a ERC, i el conjunt dels líders polítics de la burgesia i la petit burgesia independentistes catalanes, anhelen que sorgeixi una via de diàleg i reconciliació amb l’Estat espanyol que els permeti buscar una sortida pactada a la qüestió nacional catalana. Una tàctica històrica que es presenta cada vegada més lluny de la realitat, en tant el conjunt dels partits del Règim espanyol, amb la corona al capdavant, mantenen una posició unificada sobre la política cap a Catalunya: repressió, presos polítics i negació del dret d’autodeterminació. Un escenari en el qual les profundes aspiracions democràtiques del poble català, lluny d’haver desaparegut, s’afermen encara més.