Foto: EFE/ENRIC FONTCUBERTA
La decisió de la Audiencia Nacional d’enviar a presó preventiva sense fiança al vicepresident català, Oriol Junqueras, i altres set consellers, així com les ordres internacionals de detenció dictades contra Carles Puigdemont i els quatre consellers que es troben a Bèlgica, constaten la ferma voluntat del Règim del 78 d’imposar una sortida autoritària a la crisi catalana i contra el gran moviment democràtic català. Vuit presos polítics més que vénen a sumar-se als dos presidents d’ANC i Òmnium que ja porten 16 dies a Soto del Real.
La gran coalició que està darrere d’aquest cop institucional té al Rei i al govern de Rajoy al capdavant, amb el suport del PP, el PSOE, el PSC i Cs, tota la Judicatura que actua al seu dictat, els cossos i forces de seguretat de l’Estat i les institucions i governs europeus.
Aquesta entesa reaccionària empresona a un govern electe pel vot popular com a via per aixafar el moviment independentista mitjançant unes eleccions totalment teledirigides per afavorir una victòria del front constitucionalista i reprimir qualsevol dissidència. Uns comicis imposats amb el 155 que pretén desconèixer la voluntat popular expressada l’1-O, amb la principal direcció del procés sobiranista a la presó o a l’estranger amb ordres de detenció, amb l’amenaça de noves querelles, nous empresonaments -com el que penja sobre la Mesa del Parlament-, possibles il·legalitzacions de partits o entitats, prohibició de vagues o mobilitzacions... i tot sota la tutela de 17.000 mossos sota la direcció del Ministeri de l’Interior i més de 7.000 policies nacionals i guàrdies civils.
El govern autonòmic que volen imposar amb aquest cop necessitarà d’aquests mètodes bonapartistes per poder governar i fer passar el seu programa recentralizador. Alhora, aquest “model” serà exportable per a la resta de l’Estat. El bloc monàrquic vol començar a Catalunya una restauració en clau recentralizadora i autoritària del Règim del ‘78. Tancar la seva crisi encoratjant un espanyolisme reaccionari que serveixi de fonament d’“una altra forma de governar”, amb drets i llibertats democràtiques retallades i cada vegada més recolzat en la Judicatura i la repressió policial. Aquest és l’horitzó que dibuixen per a Catalunya i la resta de l’Estat des de la Zarzuela, Moncloa i Ferraz.
Per parar aquest cop és urgent posar en peus un vast moviment contra el cop del 155, per la llibertat de tots els presos polítics i la defensa de la república catalana. Si d’ara endavant el full de ruta és presentar-se a les eleccions del 21D i alguna mobilització ciutadana puntual, la derrota del moviment independentista estarà més a prop.
És imprescindible una gran mobilització que, reprenent l’experiència prèvia a l’1-O i sobretot del 3-O, ha de basar-se en l’extensió de l’autoorganització a tots els barris, centres d’estudi i treball, en l’organització d’aturades i assemblees, vagues sectorials en l’administració, educació o mitjans de comunicació públics en rebuig al 155 i preparar una nova vaga general, com ja demanden milers en les concentracions i algunes entitats.
Com ha vingut passant en tot el procés, i especialment en les últimes setmanes, la disposició de la gent a mobilitzar-se i fins i tot a posar el cos, està molt per davant de la direcció, que des del 3-O ha treballat per una “tornada a la calma”. Avui hem tornat a veure a desenes de milers sortir al carrer en repudi als nous empresonaments i sonores cassolades en barris i pobles. Per això és clau el rol que puguin jugar en els propers dies els diversos actors del moviment independentista i l’esquerra.
La direcció del procés, que avui sofreix de forma més directa el cop repressiu de l’Estat, es va negar a rebutjar les eleccions del 21D, cridar al seu boicot i organitzar la defensa i resistència després de la proclamació de la República catalana i l’aprovació del 155 en el Senat. Una inacció que ha estat aprofitada per l’Estat per fer-se amb el control de l’administració catalana, mobilitzar a l’espanyolisme i grups feixistes i assestar el cop brutal aquest dijous.
El rebuig de Junts pel Sí, ANC i Òmnium a posar en peus una gran mobilització social en els passats dies és part d’una estratègia que segueix apostant a la il·lusió de mediació de la mateixa UE que va enfonsar al poble grec. Una estratègia que és impotent tant per aconseguir la república com per parar el cop en curs. Perquè, en definitiva, el que més teme és al fet que pugui desenvolupar-se un moviment independent basat en els sectors populars i la classe treballadora que puguin voler avançar a conquistar demandes socials que enfrontin als propis partits de la burgesia catalana.
La CUP, que fins ara venia acceptant el pla del Govern i les entitats sobiranistes, ha cridat a la mobilització i a preparar una nova vaga general. L’esquerra sindical, que el 3-O va jugar un rol molt important perquè la classe treballadora participés en aquest moviment amb els seus propis mètodes de lluita i part de les seves demandes, té ara l’oportunitat de tornar a jugar-ho. Aquestes forces haurien de posar-se al capdavant de la massificació, extensió i coordinació dels Comitès de Defensa de la República en barris, centres de treball i estudi, promoure assemblees als centres de treball i preparar un pla de lluita obrer i popular.
Podemos, Esquerra Unida i els “comuns” han criticat el 155, però al mateix temps que es negaven a reconèixer el resultat de l’1-O i la república catalana, a convocar mobilització alguna contra la repressió o a trencar els pactes amb els socialistes. Una política que solament ha comptat amb l’oposició de Podem, encara que al preu que Pablo Iglesias l’intervingués amb el seu propi 155. La burocràcia sindical de CCOO i UGT s’ha situat de la mateixa manera, fins i tot arribant a animar als treballadors públics que acceptessin les noves autoritats del 155. Les paraules de les seves principals figures per la llibertat dels presos polítics, per ser creïbles, haurien d’anar seguides de la convocatòria a mobilitzacions en tot l’Estat i aturades i mesures de força en tots els centres de treball.
Per poder derrotar el cop totes les forces que el rebutgen i exigeixen la llibertat dels presos polítics han d’impulsar sense demora una gran mobilització contra el Règim del 78 i la Corona que porti a una vaga general a Catalunya i la resta de l’Estat.
Al mateix temps, des de la CRT, com a part d’aquesta lluita, considerem que la situació actual ha posat sobre la taula el debat sobre quina direcció necessita el moviment. Per a nosaltres és necessari construir una direcció des de la classe treballadora i els sectors populars que sigui alternativa a el “processisme”. Que es proposi la conquesta de la república catalana per mitjà de la més àmplia mobilització social, incorporant als sectors de la classe treballadora que avui no són part per desconfiança en la seva direcció burgesa i petitburgesa, per a això és clau incorporar a la lluita les principals demandes socials contra l’atur, la precarietat o la defensa dels serveis públics. Que lluiti per tant per conquistar un procés constituent veritablement lliure i sobirà i lluitar per una república que sigui dels treballadors i socialista, no dels capitalistes catalans.
Una lluita que no concebem separats dels sectors obrers i populars de la resta de l’Estat. A Catalunya avui es dirimeix també si el Règim del 78 podrà imposar una restauració reaccionària sobre la qual poder passar els ajustos i contrareformes pendents. Per això és fonamental estendre la lluita contra la Corona i el Règim del 78 a la resta de l’Estat, perquè els i les treballadores de la resta de territoris recolzin la lluita del poble català i imposin un procés constituent que acabi amb la Monarquia i obri el camí a una lliure federació de repúbliques socialistes ibèriques.
Suma’t a la CRT per lluitar per aquesta perspectiva!
