La presència del Papa Francisco intenta apaivagar les reticències i desconfiances que han produït en els seus fidels, després de l’historial de denúncies que porta l’Església al damunt. La visita no està exempta de polèmiques, ja que el màxim capdavanter catòlic ha expressat durant les seves visites per Llatinoamèrica una sèrie de frases masclistes que expressen la cara misògina de la institució, la qual ha estat protagonista i promotora de posar límits als drets de les dones i la diversitat sexual.
Revisa aquí les set frases més masclistes de l’autoritat eclesiàstica:
Les dites que van injuriar als detractors dels abusos de Karadima:
1. “Osorno sofreix, sí, però per ximple, perquè no obre el seu cor al que Déu diu i es deixa portar pels ‘macanes’ que diu tota aquesta gent” en referència a Barros, acusat de ser encobridor dels abusos sexuals de Fernando Karadima.
2. “Pensin amb el cap. No es deixin portar dels nassos de tots els esquerrans que són els que van començar la cosa”, referint-se al cas del bisbe d’ Osorno, Juan Barros.
3. Sobre l’abús sexual infantil “és una malaltia...Avui es penedeixen, els perdonem, però al cap de dos anys recauen”. Discurs davant la Pontifícia Comissió per a la tutela dels menors a dos mesos de l’informe sobre la recerca de la catedral de Ratisbona (21/09/2017).
Sobre l’avortament:
4. "L’avortament i l’infanticidi són delictes abominables". En un discurs als integrants del Moviment italià per la Vida (11 d’abril de 2014).
5. “L’avortament no és el mal menor, és un delicte. És fer fora a un per salvar a un altre, com fa la màfia”, en declaracions a la premsa enfront de la recomanació de l’ONU d’avortar a les dones afectades pel virus del Zika (18/02/2016).
Sobre el matrimoni igualitari:
6. “La unió o el matrimoni homosexual és un estil de vida anòmal, estrany a la identitat dels pobles i irresponsable".
7. “Solament la unió exclusiva i indissoluble entre un home i una dona compleix una funció social plena, per ser un compromís estable i per fer possible la fecunditat".
Les frases destacades reflecteixen la política masclista de l’Església que es posiciona contra tot avanç en els drets de les dones i diversitat sexual.
Sobre aquest tema, les destacades mobilitzacions que van desenvolupar el moviment de dones i diversitat sexual van buscar posicionar una agenda pública per posar al centre l’exigència dels seus drets democràtics, principalment el dret a l’avortament, igualtat de salari enfront del mateix treball, matrimoni igualitari, llei d’identitat de gènere, entre altres, que van aconseguir mitjançant la força i massivitat de les mobilitzacions arribar a discussió al parlament.
