Victor Sánchez, un jove treballador de Deliveroo, repartiment de menjar a domicili i tot un símbol de la precarització de la joventut i la classe treballadora sota la crisi, ha guanyat el judici contra aquesta empresa.

La sentència, que pot qualificar-se d’excepcional, reconeix que el treball que ell exercia era el d’un “fals autònom”. Això significa, que encara que en el seu contracte figurés com a treballador autònom, tant els torns, com la facturació o els clients estaven determinats per l’empresa, amb la qual cosa, era aquesta la que s’havia de fer càrrec de la Seguretat Social.

L’advocat del jove ha afirmat que la sentència que justament es basa en les conclusions de l’Inspecció de Treball de València, considera que els riders haurien de ser considerats treballadors per compte de l’empresa i no autònoms. En la sentència es recullen diferents elements per justificar per què es tracta d’un clar cas de “fals autònom”, i aquests han estat resumits per Adrián Todolí en el seu blog.

En primer lloc, perquè és l’empresa qui a través d’un geolocalitzador GPS localitza al treballador i controla el seu temps de repartiment; en segon lloc, perquè és l’empresa la que marca el preu del producte que ofereix; un altre element important és que el treballador no compta amb cap tipus d’estructura empresarial; i finalment, perquè aquest, malgrat ser la imatge de la marca no té cap tipus de responsabilitat sobre aquesta.

Aquest no és solament el cas de Víctor, sinó el de la plantilla de conjunt, ja sigui a València o en qualsevol altre lloc. Aquesta no és la primera vegada que aquest tipus de pràctiques surten a la llum, de fet els riders vénen organitzant-se per denunciar la seva situació -que es replica en altres sectors- des de fa temps.

De moment, Deliveroo haurà d’indemnitzar al treballador, que va posar originalment una denúncia per acomiadament improcedent, ho haurà de fer pagant 705 euros al jove, o tornant-lo a contractar. Evidentment, es tracta d’una quantitat ridícula per a una empresa multinacional com aquesta, encara que el més important és que el triomf de Víctor ha posat en evidència a l’empresa i pot servir de precedent i motivar futures denúncies d’altres repartidors i repartidores.

De fet, solament a Barcelona, hi ha més de 16 casos de denúncies de treballadors a l’empresa. La sentència marca un abans i un després, i confirma el que des de fa temps vénen denunciant els treballadors, l’enorme frau que suposa l’anomenada “economia col·laborativa”. Deliveroo, és un clar exemple de l’explotació i la precarietat laboral que s’amaga darrere del discurs amable i suposadament innovador de l’“intercanvi” de béns i serveis en l’era neoliberal.