Política Estat espanyol

ESPECIAL ENTREVISTES

Verónica Landa: “Fa falta una esquerra anticapitalista amb independència dels partits del règim”

Militant del CRT i periodista d'Esquerra Diari, va ser denunciada en 2018 pel cap superior de la Policia Nacional a Catalunya. La seva visió de l'actual escenari polític, les eleccions del 10N, la candidatura de la CUP i els reptes de l'esquerra anticapitalista.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

dissabte 5 d’octubre| edició del dia

Aquest dijous vas ser part de l’acte en commemoració de la vaga del 3 d’octubre. A dos anys d’aquella gran vaga, quina és la teva visió sobre l’actual escenari polític i la lluita pel dret a decidir?

Realment va ser un plaer ser part d’un acte per a recordar la jornada més important de la tardor de 2017 al costat de l’1 d’octubre. Aquell dia crec que van quedar clares moltes coses. D’una banda, que la classe treballadora no era aliena a la lluita pel dret a decidir i contra la repressió, que amb la seva participació al centre, amb els seus mètodes de lluita, es podia posar en escac al Règim del 78. Tant és així que el mateix Rei va haver de sortir a cridar a files a tots els partits i institucions del règim per a llançar de manera unànime l’escalada repressiva que encara perdura. Per l’altre, que amb la direcció procesista era impossible fer efectiu el resultat de l’1-O i molt menys construir una república catalana dels treballadors, treballadores i sectors populars. Van tractar de transformar-la en una “aturada de país” d’acord amb la patronal per a obstaculitzar els processos d’autoorganització que s’estaven donant en barris i centres de treball. I sobretot en les setmanes següents van fer tot el possible per a desactivar la mobilització, reduir tot a una desobediència institucional impotent i evitar tota resistència a l’ofensiva de l’Estat. Si aquelles jornades van demostrar quelcom, és que amb aquests companys de viatge no aconseguirem els nostres objectius, ni exercir el dret a decidir, ni poder decidir-ho tot, inclòs com resolem els grans problemes socials, afectant els interessos i privilegis dels grans capitalistes.

Justament aquesta escalada repressiva que esmentes va ocupar un espai molt important en l’acte d’ahir. Es va realitzar a una setmana de l’enviament a presó dels 7 membres dels CDR i segurament a dies que surti la sentència del Suprem. Quin significat li dónes a tota aquesta ofensiva?

Així és, estem davant un curs autoritari brutal, que té com a punta de llança la repressió contra l’independentisme català. Però això és només la punta de l’iceberg. Portem anys veient casos en tot l’Estat que són veritables muntatges; operacions com Pandora i Aranya o el cas de l’Alfon. Tuitaires, periodistes o rapers a judici o condemnats per criticar al Rei, la repressió o fer acudits. A mi em denuncia després de l’1-O el llavors Cap Superior de la Policia Nacional a Catalunya, només per escriure un article en el qual esmentava el cas de la mort d’un detingut de la qual va ser responsable en 1974 i de la qual va sortir impune.

En aquest context, la sentència cap als presos polítics catalans, que serà dura, ve a marcar un precedent de pes per a seguir i aprofundir aquest curs.

Quina és la resposta que des del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores considereu que caldria donar?

Crec que fa falta una resposta a l’altura. A Catalunya s’estan organitzant marxes en carreteres i hi ha una vaga convocada per al dia 11 d’octubre per la IAC i la CSC. Creiem que aquesta convocatòria hauria de ser presa per tota l’esquerra sindical, com va passar el 3O, i exigir a les direccions dels sindicats majoritaris que deixin de ser els bombers del Règim. Pot ser que així sectors de base, seccions sindicals o comitès d’empresa també es podrien sumar. I per a fer-la possible, que es convoquin reunions i assemblees des d’ara mateix en els centres de treball, perquè sigui un èxit. A les universitats igual, crec que els sindicats estudiantils haurien de començar ja a preparar una resposta contundent del moviment estudiantil. Cal posar dempeus un fort moviment anti-represiu aquí, però també a la resta de l’Estat. Si això últim avui no existeix amb força, és responsabilitat d’Unidas Podemos, que haurien d’estar al capdavant i no mirant cap a un altre costat, o fins i tot acceptant el lideratge del PSOE en la qüestió catalana per a entrar al govern.

En aquest context polític es produiran les eleccions del 10N. Aquesta vegada hi ha una novetat important en el mapa català i de l’esquerra, ja que la CUP ha decidit presentar-se. Com ho valoreu?

Molt positivament. Des del CRT per al 28A la nostra posició va ser que seria molt bò que la CUP i altres sectors de l’esquerra a l’Estat, com Anticapitalistas, es proposessin començar a construir un espai a l’esquerra de Podemos, més enllà de les diferències que puguem tenir amb totes dues organitzacions. No estem encara en aquest punt, però que la CUP es presenti ja és auspiciós. D’una banda, perquè ho fa sobre tres eixos que són progressius i que compartim: la defensa del dret d’autodeterminació, l’amnistia i una defensa general dels drets socials. Però sobretot perquè ho fa amb el discurs d’impugnar els intents del PSOE de tancar per dalt la crisi de Règim. En aquest punt crec que és un qüestionament de fet al que diu i fa l’esquerra de la resta de l’Estat. Unidas Podem o els Comuns aquí han aconseguit que no quedi gairebé res del qüestionament al bipartidisme del qual va néixer el 15M. Han restaurat al PSOE amb la seva política de buscar el co-govern o donar-li el suport a les Corts per a “frenar a la dreta”, com proposen els companys d’Anticapitalistas. El PSOE ni és d’esquerres, ni progressista, i el que fa falta és una esquerra que no caigui en la lògica del mal menor, mantingui una independència política de tots els partits del règim i qixequi un programa anticapitalista. Aquest és el repte que crec que té plantejat la CUP i també l’esquerra anticapitalista de la resta de l’Estat. Des del CRT continuarem insistint que és clau avançar en construir un pol així, com el que per exemple existeix a l’Argentina amb el Frente de Izquierda y los Trabajadores.

Dius que aquesta candidatura implica un qüestionament a l’esquerra que només veu com a horitzó ser subalterna del PSOE. I en relació amb les direccions procesistes?

Respecte a la part que està més disposada a acceptar el nou marc repressiu també. Em refereixo a ERC, que està lliurada a donar-li el govern al PSOE, reprendre un nou encaix autonomista i esperar que amb el temps la repressió deixi de colpejar-los a ells, sense descartar possibles indults. Però també a JxCat o Puigdemont, que mantenen un discurs més de sostenir la tensió, però en els fets continuen administrant una autonomia retallada, usant els Mossos contra l’esquerra independentista i aprovant lleis neoliberals com la Llei Aragonés.

La idea que està plantejant la CUP, sobre que és clau desenvolupar forces als carrers, els moviments socials i altres, i vincular la lluita democràtica amb la lluita social, crec que va també a favor de no reeditar aliances com les que va haver-hi en el passat amb la direcció sobiranista. Partits com JxCat i ERC que, alhora que es preparaven perquè no hi hagués “desbordament” i reconduir tot a allò l’institucional, continuaven sent l’ariet de les polítiques d’ajustos i atacs a Catalunya. Encara que això per a nosaltres és contradictori amb mantenir l’expectativa de recrear la unitat del bloc sobiranista amb els mateixos partits que van fer el que van fer en 2017. D’altra banda, la idea que hi ha una relació harmoniosa entre la lluita per baix i la desobediència institucional va demostrar en 2017 que acaba deixant l’última paraula en aquestes institucions, la desobediència de les quals s’esvaeix quan intervenen els jutges, la policia o el Senat del 155. Contra aquestes forces materials de l’Estat burgès, només es poden oposar altres forces materials, que de part dels de baix són les vagues, mobilitzacions i l’autoorganització. I aquestes forces només poden generar-se des de la total independència política dels partits històrics de la burgesia i petita burgesia catalana, que com hem vist en altres moments de la història tenen molta més por a una revolució per baix que als seus propis botxins o carcellers de l’Estat.

MÁS ESPECIAL ENTREVISTAS

Mireia Vehí: “El PSOE vol portar endavant una segona Transició i nosaltres volem impugnar-la”

María Rovira: “Volem que sigui més evident la confrontació amb l’Estat i el conflicte a Catalunya”




temes relacionats

#Eleccions10N   /    CUP   /    Política Estat espanyol   /    Règim del ’78   /    Autodeterminació de Catalunya   /    CRT   /    Catalunya

Comentaris

Comentar