http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
188 ANIVERSARI DEL SEU NAIXEMENT
Louise Michel, la combatent de la Comuna de París
Josefina L. Martínez

Mestra, poeta i llibertària, aquesta menuda dona representa l’esperit d’una revolució en la qual les dones no solament conquisten el dret a l’educació, al divorci i al treball, sinó també a combatre colze a colze amb els homes.

Ver online

“Quan la multitud avui muda
Rugeixi com l’oceà
I a morir estigui disposada
La Comuna ressorgirà
Tornarem multitud sense nombre
Vindrem per tots els camins
Espectres venjadors sorgint de les ombres
Vindrem estrenyent-nos les mans
La mort portarà l’estendard
La bandera negra vel de sang
I porpra florirà sota el cel flamejant .”

Louise Michel. Cançó de les presons, maig de 1871

Durant la setmana del 20 de maig de 1871, l’exèrcit de Versalles (la burgesia francesa aliada als prussians) avança contra la Comuna de París. En el cementiri de Montmartre, en el cor de la Comuna obrera, una dona calçada amb botes de soldat dispara el seu fusell. La metralla sostinguda que retrunyeix sobre el seu cap li fa pensar en un oceà descarregant la seva fúria des del cel. Els obusos fan tremolar la terra i les flors de les tombes volen per l’aire. Louise Michel s’escapoleix per un forat de la tàpia, solament per tornar de seguida amb reforços. Dels 50 homes que l’acompanyen, aviat queda la meitat; poc després, quinze; finalment, solament tres segueixen defensant la barricada sobre el carrer Clignancourt.

París crema en flames la nit del 24 de maig. Els focs poden veure’s des de lluny: el carrer Royale, Rivoli, les Tullerías, l’ Hôtel-de-*Ville, el teatre líric, la riba esquerra, es destaquen pel vermell crepitar sobre el cel negre. Si la Comuna va a sobreviure, no es lliurarà a Versalles sense lluitar.

En aquells dies, Louise Michel sent que el temps és flexible. “Tot l’ocorregut s’acumula, com si en aquests dies haguéssim viscut mil anys.” Aquesta dona menuda, de 40 anys, representa l’esperit de la Comuna de París, on les dones no solament conquisten el dret a l’educació, al divorci i al treball, sinó també el dret a combatre colze a colze amb els homes.

Les dones de la Comuna

Després de la caiguda del Segon Imperi de Luis Napoleó Bonaparte, amb la derrota en la guerra franc-prussiana al setembre de 1870, París proclama la República. Amb la ciutat assetjada per l’exèrcit de Bismarck, el govern francès d’ Adolphe Thiers acaba signant la capitulació de França, acceptant l’ocupació de la capital pels prussians. Però la Guàrdia Nacional parisenca, formada en la seva majoria per obrers i artesans, es nega a rendir-se a l’enemic. Thiers es retira a Versalles i el poble de París pren el control de la ciutat.

El 18 de març, l’exèrcit de Versalles intenta aixafar la rebel•lió i arrabassar els canons en mans dels parisencs. Aquest dia, van ser les dones les primeres a sortir als carrers, en una insurrecció que dóna començament a la Comuna de París. Així ho explica Louise Michel: “Totes les dones es trobaven aquí. Interposant-se entre nosaltres i l’exèrcit, les dones es llançaven sobre els canons i les metralladores, els soldats romanien immòbils. La revolució estava feta”. Poc després es convoquen a eleccions per triar els representants de la Comuna de París, el primer govern obrer de la història.
Com ja havia ocorregut durant la Revolució francesa de 1789, les dones van participar activament a la Comuna, formant associacions com el Comitè de Vigilància de les Ciutadanes i la Unió de Dones per a la Defensa de París. Segons Michel, més de 10.000 dones “disseminades o juntes, van combatre per la llibertat en els dies de maig”.

“Amb la bandera roja al capdavant havien passat les dones; tenien la seva barricada a la plaça Blanche. Estaven allí Elisabeth Dmitrieff, la senyora Lemel, Malvina Poulain, Blanche Lefebvre, Excoffons. André Leo estava a les de Batignolles.” A la plaça Blanche es manté una barricada defensada per un batalló de 120 dones.Al bulevard Sebastopol diverses dones treballen omplint sacs de terra i cistelles de vímet. Les petroleuses, les incendiàries. Així anomenen els seus enemics a les dones de la Comuna. Cada dona que travessa els carrers amb roba humil i amb un atuell entre les mans és sospitosa.

A França regia en aquells anys el Codi napoleònic, que imposava a les dones la condició de menors d’edat, sotmeses al pare o al marit, sense dret a cap activitat independent, sense dret al vot, ni al divorci. Les dones obreres es veuen sotmeses a una doble explotació i opressió. Per això la Comuna de Paris porta l’esperança d’un món nou per a les dones del poble.

Louise Michel, mestra abnegada, escriptora i poeta, ocupa el seu lloc de combat a les barricades. Defensa la París obrera que des del 18 de març ha pres a les seves mans el seu propi destí. La Comuna ha creat una nova forma de govern, amb delegats electes i revocables que cobraven un salari obrer. Ha condonat els deutes als inquilins, expropiat els tallers abandonats per cedir-los a cooperatives obreres. La Comuna ha establert la igualtat de les dones davant la llei, separant l’Església de l’Estat i expropiant al clergat; un conjunt de mesures que no havia pres cap república liberal. La Comuna havia defensat París, lliurada per Thiers als prussians. L’heroica Comuna havia desafiat a l’Europa de l’ordre i el capital, eliminant “l’exèrcit permanent, la policia, la burocràcia, el clergat i la magistratura”, dit per Marx al Manifest del Consell General de l’Associació Internacional dels Treballadors, escrit entre abril i maig de 1871.

La repressió i l’exili

Segons les fonts històriques, més de 30.000 persones van ser assassinades a la setmana sagnant de maig, quan la repressió es va acarnissar als carrers de París. Al mur del cementiri del Père-*Lachaise, que avui es coneix com el mur dels comuners, centenars de lluitadors van ser afusellats. Altres milers, deportats i exiliats.

Louise Michel va aconseguir escapar, però la seva mare va ser detinguda per la policia en el seu lloc, per la qual cosa Louise es va lliurar per salvar la seva vida. Juntament amb desenes de preses va ser amuntegada a la presó, on escoltaven per la finestra els afusellaments d’altres comuners. El judici, al desembre de 1871, es transforma en una tribuna per reafirmar el seu compromís amb la Comuna i amb la lluita. “No vull defensar-me, no vull ser defensada”, exclama Louise Michel, “pertanyo completament a la revolució social i declaro acceptar la responsabilitat de tots els meus actes; l’accepto sense restricció”, relata Lissagaray en la seva història de la Comuna.

L’heroïna de Montmartre és deportada a l’ illa de Nova Caledònia, colònia francesa al Pacífic. El viatge a bord del Virginie és també un descobriment; Michel assenyala que en aquesta travessia, reflexionant sobre l’experiència de la Comuna, es va fer anarquista. A la llunyana illa del Pacífic, Louise Michel conviu amb els canacos, tribus originàries sotmeses a l’opressió francesa. La mestra ensenya als nens canacos i es converteix en defensora de la seva causa.

“Una nit de tempesta durant la insurrecció canaca, vaig sentir cridar a la porta del meu compartiment a la barraca. Qui és? vaig preguntar. Taïau, van respondre. Vaig reconèixer la veu dels nostres canacos, els que ens portaven els queviures (taïau significa amic). En efecte es tractava d’ells, venien a acomiadar-se de mi abans d’allunyar-se nadant sota la tempestat per unir-se als seus i combatre a ‘blancs malvats’, deien ells. Llavors, vaig dividir la banda vermella de la Comuna, que havia conservat a través de mil dificultats, i la hi vaig donar com a record”.

Després de diversos anys a Caledònia, Louise Michel pot tornar a França al 1880. Allí reprèn la seva activitat política — pel que aviat torna a ser empresonada— participant en mobilitzacions contra la desocupació i en mítings i conferències. Mor al gener de 1905, als 74 anys. El seu esperit indomable segueix sent la imatge viva de la Comuna.

Aquest article va ser publicat originalment en CTXT.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic