http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ESCOLA PÚBLICA CATALANA
“Vetllador@s en Lluita”: les i els precaris de l’educació en lluita per una escola inclusiva
Sergi Llop

La Generalitat aprova el decret de l’escola inclusiva alhora que retalla hores i manté en la precarietat a les i els professionals que treballen per ella. Les i els auxiliars d’educació especial diuen prou.

Ver online

Foto: Betevé

Fa uns dies el programa de Tv3 “sense ficció” tornava a obrir un debat social amb l’emissió del documental “Peixos d’aigua dolça”. Un retrat de la vida de diverses persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) que, entre altres coses, treia a la llum les dificultats que els menors en aquesta situació i les seves famílies troben a l’hora de poder accedir a una escolarització que atengui les seves necessitats.

En els últims anys, des de nombroses associacions de familiars i persones amb necessitats especials, en aquest cas educatives, es ve apostant per evitar l’escolarització segregada. Les i els nens amb TEA, TDAH, diversitat funcional, neuronal o psíquica tenen dret a poder assistir a les mateixes escoles i instituts que la resta, alguna cosa que, si és correctament atès, s’ha demostrat molt beneficiós per a la seva socialització i integració social.

La concepció de la discapacitat se substitueix per la de la diversitat. La discapacitat no està en les persones fins ara considerades així, sinó que ve imposada per una societat que es nega a disposar els mitjans i recursos perquè cadascú pugui desenvolupar-se al màxim segons la seva pròpia funcionalitat en un sentit ampli de la paraula: motriu, intel·lectual, psíquic o neuronal.

L’any passat, el govern de la Generalitat va aprovar un decret per regular l’escola inclusiva que, per primera vegada, reconeixia el dret de tots els alumnes i alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) a accedir a una escolarització ordinària. D’aquesta manera solament si hi ha acord entre els equips d’assessorament psicopedagògic i la família, es podria derivar a escoles d’educació especial als estudiants amb NEE.

No obstant això, en el primer curs d’aplicació, aquest text que sobre el paper recollia aquesta demanda històrica d’entitats com les agrupades en la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva, es queda novament en paper mullat. O el que és pitjor, obre la porta a una nova vulneració de drets d’aquells nens i nenes pels quals no es disposin els recursos necessaris per a una satisfactòria adaptació a les escoles ordinàries.

El govern de JxCat-ERC, seguint l’historial marcat pels governs de CiU i JxSí en els anys anteriors, manté una infrafinanciación brutal de l’educació pública. Segons la Llei d’Educació Catalana (LEC) s’hauria de destinar un 6% del PIB a aquesta partida, però en l’actualitat es queda en un miserable 2,04%, és a dir un terç del necessari.

Això explica molts dels problemes que més ressonància tenen de l’educació pública catalana, com les taxes universitàries més altes de l’Estat o els nivells de precarietat laboral més brutals. Però també uns altres, fins ara, menys coneguts. Entre ells el fet que l’anomenada escola inclusiva segueixi estant molt lluny de poder ser una realitat.

Mentre la matricula d’alumnes amb NEE ve augmentant, com constaten tots els docents i equips directius que hem consultat, els recursos destinats a la seva atenció no ho fan en la mateixa proporció, quan no directament disminueixen. Ens referim als psicòlegs, logopedes, fisioterapeutes i altres professionals, que, en el millor dels casos, poden passar unes hores a la setmana per cada centre. I sobretot a les i els anomenats vetlladores, auxiliars d’educació especial que acompanyen a aquests menors i que en la immensa majoria dels casos solament poden fer-ho durant unes poques classes a la setmana.

Aquest curs, mentre es “estrenava” el decret de l’escola inclusiva, s’aplicava una retallada generalitzada d’hores de vetllador en gairebé tots els col·legis i instituts públics catalans. Una situació que ha generat que aquest col·lectiu, disseminat individualment o per parelles en centenars de centres, estigui donant els primers passos a organitzar-se.

Ens trobem amb centres amb fins a 20 nens amb dictamen, en els quals solament es concedeixen hores per un vetllador o vetlladora o una mitja jornada. A més, les condicions laborals d’aquestes treballadores i treballadors són pèssimes: sota el “Conveni del Lleure”, un dels pitjors del sector, amb jornades d’entre 5 i 24 hores setmanals, de vegades en diferents centres i sempre pendents, cada mes de setembre, de si aquest any mantindran el treball, la mateixa jornada...

Totes i tots ells treballen per a fundacions i empreses de l’anomenat “tercer sector”, sobre les quals cada vegada es coneixen més les seves pràctiques anti-sindicals i el model de precarietat que imposen, la qual cosa els converteix -juntament amb el servei de menjador, extraescolars i neteja i manteniment- en un dels sectors més precaris de l’educació.

No es disposen de totes les dades estadístiques sobre l’augment de l’alumnat amb NEE, encara que alguns estudis donen llum sobre el tema en la mateixa adreça que els testimoniatges que es poden recollir “a peu d’aula”. Segons l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya el diagnòstic de TDAH en menors va augmentar en un 192% per als nens i un 111% per a les nenes entre 2008 i 2015. La tendència ascendent s’observa també en el diagnòstic de TEA (Trastorn de l’Espectre Autista). No obstant això l’augment d’hores de vetllador en aquest mateix mateix període va ser tan sol del 34%.

Contra aquesta situació, a l’escola pública catalana augmenten les veus de protesta. Les Associacions de Famílies d’Alumnes (antigues AMPAS) i sindicats de professors estan impulsant una campanya per “menjadors inclusius” que exigeix, entre altres coses, que aquesta figura sigui també tinguda en compte en l’hora del menjar i el temps lliure del mig dia.

A més el 17 de novembre diferents sindicats d’ensenyament i altres organitzacions de la comunitat educativa convoquen una manifestació a Barcelona per exigir que es compleixi el 6% del PIB de finançament per a l’educació pública catalana per atendre, entre altres coses, totes les necessitats no cobertes en aquesta matèria.

No obstant això, com a principal novetat, cal destacar que més d’un centenar de vetlladores i vetlladoras han creat la plataforma “Vetllador@s en Lluita”. Moltes i molts d’ells treballen solos al seu centre i no coneixen als seus companys d’empresa (avui són tres les que es reparteixen el pastís per licitació pública: Pere Tarrés, Bàsic i Fundiesplai). Malgrat aquestes dificultats, tirant de trobades, reunions i un grup de whatsapp van aconseguir realitzar una una primera assemblea a finals de setembre.

En ella van plantejar algunes de les seves principals reivindicacions encaminades a aconseguir una estabilització de la seva situació laboral, una millora de les seves condicions i un mínim d’un o una vetlladora a jornada completa a cada centre. Però les seves demandes no són solament laborals, sinó que estan lligades a una millora general dels mitjans que podrien facilitar fer bé el seu treball: que les i els nens amb NEE puguin realment accedir satisfactòriament al dret a una escolarització en un centre ordinari en plena igualtat de drets. El proper 10 de novembre tenen previst realitzar una segona assemblea en la qual debatran, entre altres qüestions, que mesurades de lluita emprenen per aconseguir les seves reivindicacions.

No són l’únic focus de “precaris” que s’encén en educació. Aquest mateix dijous, els docents de la UB, on el 45% són professors “associats” amb salaris d’entre 300 i 600 euros, han convocat la primera vaga i assemblea general del curs contra la precarietat extrema que pateixen. Que els sectors més precaris de l’ensenyament públic comencin a organitzar-se és sens dubte una gran notícia i mereixen el suport i la solidaritat de tota la comunitat educativa.

Totes aquestes lluites, al costat de les reivindicacions generals pel 6% del pressupost, la reivindicació estudiantil de la gratuïtat de la universitat i altres demandes més locals, haurien de coordinar-se per poder aconseguir torçar el braç a un govern que manté el mateix rumb neoliberal i d’ajust que els anteriors.

Una oportunitat serà la pròpia manifestació del 17 de novembre, on les organitzacions sindicals convocants haurien de reservar un lloc destacat a aquests col·lectius en la marxa i el tancament de la mateixa, incorporar les seves reivindicacions i obrir un procés d’assemblees als centres -on també participin vetlladores, monitors i altre personal externalitzat- de cara a preparar un pla de lluita seriós pel 6% i totes les demandes de la comunitat educativa que parteixi d’una jornada de vaga en tot l’ensenyament.

És necessari construir una lluita comuna de tota la comunitat educativa, que aixequi una plataforma amb les reivindicacions de tots els sectors, que assumeixi la baralla contra totes les formes de precarietat a l’educació, per la fi de la externalización de professionals com els vetlladores -que haurien de passar a una borsa d’ocupació pública- o el servei de menjador, per la gratuïtat de tots els trams educatius, per la fi dels concerts i per un finançament que garanteixi la reducció dels ràtios, l’obertura de nous centres i aules i totes les mesures de suport necessàries per tenir un ensenyament realment inclusiu.

Solament des de la unitat en la lluita de tota la comunitat educativa podrem realment conquistar una educació totalment pública, laica, de qualitat, per tots i totes i al servei del poble, i posar-li el fre a un model d’escola pública que, més enllà dels decrets per a la galeria, avança cap a una escola amb cada vegada menys mitjans, més presència de l’empresa privada, segregadora (amb centres “de primera” i “de segona”) i una precarietat laboral sense límit.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic