http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
FRANÇA - DECLARACIÓ
Vaga general per fer fora a Macron i establir una Assemblea Única
Comité de Redacción de Révolution Permanente

Des de la tercera jornada de protestes contra Macron, la situació ha canviat dramàticament. Al crit de guerra "Fora Macron” es va sumar a tota França el de "Tots units!”. Està plantejat tant el problema dels mitjans per aconseguir-ho així com que reemplaçarà al president dimitit.

Ver online

Els de dalt ja no poden

Mai en tan poc temps hem vist a un president tornar-se tan feble i impopular. El poder d’avui està cada vegada més aïllat. No solament socialment, al nivell de la seva base de suport, cada vegada més restringida, ja que el suport a les “Armilles grogues” no cedeix en l’opinió pública. També està molt desestabilitzat políticament, una prova d’això va estar la fallida reunió d’Edward Philippe amb els líders de les forces polítiques presents al parlament del dilluns que va acabar en fracàs. Tots intenten separar-se de l’executiu el més possible.

Finalment, l’executiu està molt afeblit, com ho va demostrar la seva dificultat per mantenir l’ordre a les carrer el dissabte, no només a París sinó també en una dotzena de ciutats petites i mitjanes de la regió.

És la combinació d’aquests tres ingredients, juntament amb l’entrada en escena del moviment estudiantil el dilluns (que van prendre 100 liceus), la qual cosa representa una conjunció de factors que permeten parlar de tendències pre-revolucionàries en la situació.

Aquests últims elements és el que preocupa prou com perquè els periodistes deixin de costat els eufemismes i comencin a parlar de "situació insurreccional". Aquest groguisme periodístic pretén espantar a la fracció de la població que encara està al centre polític i és també una forma de reconèixer l’extraordinari en aquesta situació.

Tot l’arc polític abandona a Macron

Després de sentir el gir en la situació, és difícil trobar corrents polítics -més enllà del primer cercle macronià- que encara s’atreveixin a donar suport amb entusiasme a l’Executiu.

Lluny va quedar el moment en què el govern va ser aclamat per l’hemicicle, el dia de la seva elecció, amb el suport més o menys tàcit de tot l’arc polític que va ser del partit socialdemòcrata a la dreta. No obstant això, amb prou feines han passat divuit mesos.

Des de la dreta del Front Nacional de Marine Le Pen (extrema dreta NDT) -el pitjor enemic dels treballadors (i de l’augment de Salari Mínim, per cert)- com fins i tot des de France Insoumise (de l’esquerra reformista francesa NDT), li plantegen a Macron dissoldre l’Assemblea, quan Benoît Hamon demana una "Sisena República".

Canviar alguna cosa perquè res canviï

Ara és clar que l’anunci d’una moratòria sobre l’augment de certs impostos no haurà fet resper extingir el moviment (*). El risc per als polítics de dreta i d’esquerra que han estat en el poder durant gairebé quaranta anys, és que empènyer a Philippe a la renúncia mai pot ser més que una maniobra, tornar a les urnes i canviar una mica perquè res canviï. Respecte a expulsar a Macron, ningú ho pensa seriosament. No obstant això, aquesta és la consigna ampliament aixecada pel moviment de les “armilles grogues”, a través de l’eslògan "Renuncia de Macron!".

Aquí és on el moviment actual s’enfronta a les seves principals limitacions, però també planteja una sèrie de preguntes. D’una banda, si molts sectors organitzats del moviment obrer, sindicats locals convergeixen amb el moviment i viceversa, aquesta és una tendència que encara és massa desigual a escala territorial. El lideratge nacional, començant amb la CGT, que avui crida a un dia de mobilització sense vaga el 14 de desembre, no fa rs per avançar cap a l’adhesió, l’extensió i la coordinació amb el moviment.

No obstant això, l’única manera de fer dora realment a Macron seria un bloqueig real de l’economia del país, que no es pot fer solament des de per fora de les organitzacions de masses dels treballadors, sinó que requereix l’entrada en moviment de la vaga de milions d’obrers, una veritable vaga com la de 1968. Els sindicats combatius i les armilles grogues haurien de, en aquest sentit, exigir o fins i tot imposar aquesta perspectiva als líders sindicals nacionals, començant amb la crida a un dia paro total amb el moviment de les armilles grogues el dia 14.
"Renúncia de Macron! ... però després què passa?

Una de les característiques més cridaneres del moviment de les armilles grogues és precisament que, a més del desig de la renúncia del president, obre una reflexió sobre el funcionament de les institucions de la Cinquena República. Així, hem vist sorgir demandes com l’abolició del Senat, la reducció del nombre de diputats i els seus salaris, l’organització de referèndums populars, etc. Alguns busquen respondre a aquestes aspiracions democràtiques mitjançant maniobres parlamentàries, com la sol·licitud d’una simple dissolució de l’Assemblea Nacional per part de Le Pen o Mélenchon o l’evocació d’una VI República amb contorns difusos.

Com a marxistes revolucionaris, aspirem, per contra, a enderrocar-ho tot per reemplaçar a l’Estat actual per un govern dels treballadors, recolzat per les seves pròpies organitzacions de lluita i autoorganització. És en aquest sentit que busquem crear comitès d’acció que puguin assegurar el control de la base en el moviment actual, però també convertir-se en un embrió de poder alternatiu al dels capitalistes.

No obstant això, com aquesta perspectiva no es planteja globalment en el futur immediat, estem preparats per defensar, juntament amb el moviment d’armilles grogues, una transformació democràtica radical de les institucions, inspirada en el que es va fer en la Convenció de 1793 o en la Comuna de París.

A més de la supressió d’aquestes autoritats reaccionàries que són el Senat i la figura presidencial, hem de posar fi a la separació entre els poders legislatiu i executiu que solament serveixen per atorgar poders bonapartistes, això és el que els revolucionaris van proposar a França en 1934:

"Una assemblea única que concentra el poder legislatiu i el poder executiu. Els membres serien triats per dos anys, per sufragi universal des dels divuit anys, sense distinció de sexe o nacionalitat. Els diputats seran triats sobre la base d’assemblees locals, constantment revocables pels seus electors i rebrien durant el temps del seu mandat el salari d’un treballador qualificat".

Tal perspectiva donaria una sortida real a les aspiracions democràtiques del moviment, al mateix temps que aquesta democràcia més àmplia facilitaria la lluita per un govern dels treballadors que obre el camí a una altra societat, sense cap forma d’explotació o opressió.

Avui, en qualsevol cas, les Armilles Grogues i els que estan amb ells, amb la seva filiació sindical o ideologia política, podrien tenir la força per canviar les coses de fons. Per fer això, hem de donar-nos els mitjans i assegurar-nos que nosaltres mateixos puguem imposar les regles del joc.

(*) Al moment de publicada aquest article Macron anul·lava definitivament l’augment dels combustibles. Des dels portaveus del moviment de les Armilles Grogues, de totes maneres, ja avançaven que mandrindran les mobilitzacions del dissabte i exigien que es compleixi la resta del seu programa que inclou entre altres mesures tornar la reinstauració de l’impost sobre la fortuna (ISF), que va ser suprimit recentment per Macron, com així també un augment del salari mínim.

Llegir més: La sublevación de los gilets jaunes y los aires prerrevolucionarios de la situación francesa

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic