http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
DIA INTERNACIONAL DE LES DONES
#8M: el moviment de dones torna al carrer en un món convulsionat
Celeste Murillo
@rompe_teclas

Com es preparen les mobilitzacions per al Dia Internacional de les Dones. Protestes, marxes i aturs en un món travessat per múltiples contradiccions.

Ver online

Enfoque Rojo

Moltes coses han canviat en el món que va veure marxar, literalment, milions de persones l’últim Dia Internacional de les Dones. Vagues, més o menys simbòliques, aturades, protestes i assemblees van reunir a les principals ciutats a les quals són majoria entre els qui treballen en condicions precàries, cobren baixos salaris, viuen per sota de la línia pobresa i, en molts llocs, són ciutadanes de segona, privades de drets elementals com decidir sobre el seu cos. És el cas de l’Argentina, mobilitzada en 2018 com mai abans pel dret a l’avortament legal, segur i gratuït (que no va ser llei quan les institucions li van donar l’esquena a aquest reclam massiu).

L’avanç de la dreta amb múltiples expressions a Amèrica i Europa, marca necessàriament l’agenda de moltes mobilitzacions perquè els sectors conservadors van posar a les dones i persones LGBT en el centre dels seus atacs. Des del president Jair Bolsonaro al Brasil (hereu del cop institucional) fins a la formació d’ultradreta VOX a Andalusia, passant pel discurs obertament misogin del president estadounidenc Donald Trump, van fer seves banderes reaccionàries com lluitar contra la “ideologia de gènere” o retrocedir en drets conquistats amb dècades de mobilització.

Alhora, els plans d’ajustaments i austeritat de diversos governs retallen o eliminen programes de salut reproductiva, de lluita contra la violència masclista, entre altres. Aquestes retallades repercuteixen directament en la vida de la majoria de les dones, per als qui es multipliquen les tasques de cures. En aquest context, es desenvoluparan les mobilitzacions del 8 de març de 2019.

Enfrontar als poderosos, defensar els nostres drets

En diversos països, com a part dels preparatius del 8 de març, estan en debat les diferents estratègies que travessen al feminisme i el moviment de dones. La independència política, la negativa a transformar-se en peça de canvi dels governs, les pressions per a “baixar la veu” dels nostres reclams en temps electorals, estan en discussió mentre les dones estan a la primera fila dels xocs amb les dretes reaccionàries, els plans neoliberals i la ingerència dels governs imperialistes -evident en l’ofensiva dels Estats Units a Veneçuela-, com succeeix al Brasil, l’Argentina o Mèxic.

França i les seves armilles grogues són un dels símbols de la resistència contra els governs, com el d’Emmanuel Macron, que apliquen plans d’austeritat perquè la majoria de la població pagui els costos d’una maquinària que només garanteix els guanys dels empresaris. Els actes de cada dissabte, amb protestes i resposta violenta de la Policia són una inspiració (a vegades portada als carrers com a Bèlgica) per als qui no es resignen. Les dones són, malgrat la imatge que es reprodueix en els mitjans de comunicació, protagonistes i la seva presència en la mobilització del 8M és part dels debats i preparatius a París.

Al Brasil, l’atac obert de Bolsonaro contres les dones i les persones LGBT, la violència estatal, encarregant l’assassinat (encara impune) de Marielle Franco marquen a foc les banderes del 8M, així com el rebuig a les reformes laboral i previsional. Si els resultats són catastròfics per a tota la població, més ho és per a les dones que estant sobre respresentades entre els sectors més precaris i amb salaris més baix, especialment les dones negres i joves. Pao e Roses participa a Sao Paulo, Rio de Janeiro i les principals ciutats del país d’assemblees i coordinacions per a aquest 8 de març.

A Xile, el moviment de dones tornarà a prendre els carrers per a protestar contra els plans neoliberals d’un dels models de la dreta regional. La mobilització d’aquest any es prepara contra els plans neoliberals del president Piñera i les seves mesures repressives especialment contra la joventut, les protagonistes dels moviments socials que van fer tremolar l’escenari xilè els últims anys.

A l’Estat espanyol, una sèrie de trobades estatals van decidir els continguts i accions del 8M. El rebuig a les polítiques xenòfobes tenen un lloc destacat al costat de la convocatòria de la vaga. En 2018, diversos sindicats es van sumar a la convocatòria; aquest any, els sindicats de l’esquerra sindical reiteren la seva convocatòria a una vaga de 24 hores mentre que les dues grans centrals sindicals només convoquen vaga durant 2 hores. Pan y Rosas va defensar la necessitat d’enfortir la lluita conjunta del moviment de dones, al costat dels pensionistes, els migrants i la classe treballadora.

A Mèxic, les que es rebel·len contra l’explotació van marcar l’inici de 2019. La vaga de les treballadores i els treballadors de les maquilas a Matamoros (Tamaulipas) per salaris dignes i millors condicions laborals. Amb l’empremta d’aquestes treballadores, Pan y Rosas insisteix a fer efectiu l’atur que es discuteix en la coordinadora de sindicalistes de la Unión Nacional de Trabajadores i la Nova Central de Trabajadores. La precarització es trobarà entre els principals reclams al costat de les xarxes de tràfic i els femicidis, un flagel quotidià contra les dones i noies mexicanes. Les principals mobilitzacions que s’esperen són Ciutat Juárez, Chihuahua, Guadalajara, Jalisco i a la Ciutat de Mèxic.

El moviment de dones continua sent un actor polític ineludible

Les protestes enceses per la lluita contra la violència masclista i contra l’assetjament, per la igualtat de drets (on són negats i en defensa d’aquells que estan sota atac) van inundar els carrers de moltes ciutats del món. Així el feminisme i el moviment de dones actuen, de diverses formes, com un altaveu del descontentament que existeix amb una societat en crisi econòmica i social fa anys. Una cosa similar succeeix quan els partits de la ultradreta fan bandera de la misogínia, l’homofòbia i la transfòbia, En el masclisme, l’homofòbia, la violència contra les dones, les democràcies mostren el seu pitjor rostre, i les retallades en programes socials relacionats amb drets conquistats amb la mobilització (com a salut reproductiva, avortament legal, lluita contra la violència, entre altres) deixa en evidència la voluntat dels governs, des de la dreta fins als suposats progressismes o variants “menys dolentes”, de sacrificar tot el que sigui necessari per a mantenir els privilegis d’una classe minoritària que viu del treball de la majoria, i es beneficia sense remordiments de l’opressió de milions de persones.

Des de la sorprenent i massiva Women’s March als Estats Units en 2016, com a “benvinguda” al president Trump, en molts països potencia, el moviment de dones que durant dècades s’havia mantingut fora dels carrers, torna a manifestar-se i es barreja amb una nova generació. És el cas de França, on existeixen múltiples debats sobre les dones d’armilles grogues i com juguen les demandes de les dones en aquests moviments, expressat a vegades en la idea de “lluitar pel pa i per les roses”, com aquesta foto d’aquella armilla “intervinguda” per una Gilet Jaune, que va circular pel món.

A Alemanya, per primera vegada des de 1994 es prepara una “vaga de dones”. Com llavors, els reclams més importants són la defensa del dret a l’avortament, sota atac novament per part de la dreta alemanya i la desigualtat salarial que continua vigent. Les lluites de les treballadores de la salut contra la precarització marquen l’època on l’“agenda de les dones” és la de la majoria de la classe treballadora. Com a l’Estat espanyol i a França, el rebuig a les polítiques racistes encapçalarà les manifestacions. Què faran els sindicats? Ara com ara, es neguen a convocar qualsevol mesura, però en els llocs de treball es comencen a discutir diverses formes de protesta.

En les trobades nacionals per a la preparació de la vaga de dones, Brot und Rosen (Pan y Rosas en alemany) va insistir en diferents instàncies per l’exigència als sindicats, perquè treballadores i treballadors puguin participar de la vaga. Al mateix temps impulsa en els col·legis de secundària, com a la ciutat de Munic, on la joventut es mobilitza contra les conseqüències del canvi climàtic, formes d’unir les lluites on les dones són protagonistes de diferents formes.

Els reclams que tornen al carrer el 8M

El dret a l’avortament legal continua sent en molts països una de les principals banderes. A l’Argentina, malgrat algunes maniobres inicials per a baixar el to d’aquest reclam durant l’any electoral (que qüestiona als partits dividits per aquesta demanda i travessats per les seves relacions amb l’Església catòlica, amb excepció del Frente de Izquierda), l’avortament legal tornarà als carrers el 8M.

En països com Bolívia, l’Uruguai i Costa Rica, el 8 de març serà una oportunitat per a demostrar la vigència dels reclams del moviment de dones. A Bolívia, es preparen dues accions centrals: a la ciutat del Alto i a la ciutat de La Paz. Les reivindicacions que encapçalaran les marxes es concentren en els drets de les dones treballadores i indígenes i la lluita contra la violència masclista i patriarcal. A l’Uruguai funciona fa algunes setmanes, la Coordinadora de Feminismes de l’Uruguai així com també Assemblees de Dones Lesbianes i Trans, que es prepara per a una gran manifestació i discuteix com fer efectiu l’atur, perquè en anys anteriors encara que la central PIT-CNT va convocar a l’atur de 24 hores només va organitzar aturades parcials en alguns llocs. A Costa Rica, es prepara una mobilització creuada pels atacs dels legisladors de la dreta evangèlica i els intents de l’oficialisme “progressista” que no creixi el reclam per avortament legal, segur i gratuït. El Fòrum de l’Avortament, una instància de debat i organització de la Universitat de Costa Rica (on participa Pan y Rosas), proposa conformar un bloc independent perquè aquesta demanda torni als carrers de San José aquest 8M.

En aquests països, Pan y Rosas també va insistir, a més d’exigir a les centrals sindicals i indígenes una convocatòria unificada, a mantenir la independència política del moviment, com l’única garantia que els nostres drets no es transformin en una peça de canvi entre els partits dels capitalistes, que ja han mostrar el poc els interessa la vida de la majoria de les dones.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic