|
Aquest dijous al matí ha aparegut incendiada la placa commemorativa en record a les víctimes del franquisme que havia estat instal·lada fa només dos dies a escassos metres de la comissaria de Via Laietana de Barcelona, la Prefectura Superior de la Policia Nacional a Catalunya.
Segons fonts de l’Ajuntament de Barcelona, es desconeixen encara els responsables de l’atac, no obstant això, el tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, manifestava a través de les xarxes socials just després que es fes públic l’atac que l’autoria podria provenir d’un "grupuscle d’ultra dreta".
Dimarts passat l’Ateneu Memòria Popular al costat de l’Ajuntament de Barcelona en Comú inauguraven la placa commemorativa en homenatge a les víctimes de la repressió per part de les forces de seguretat durant el franquisme.
Així mateix, des del col·lectiu impulsor manifestaven durant la inauguració de la placa commemorativa que l’espai on se situa la Prefectura Superior sigui cedida a l’Ajuntament o a la Generalitat amb l’objectiu d’establir en el seu interior un espai de memòria cap als represaliats pel franquisme. Una lluita del Ateneu Memòria Popular que es va iniciar fa anys i que exigeix també que les dotacions policials que es troben en l’actualitat destinades a la comissaria passin a altres centres.
Per part seva, tant el Partit Popular com Ciutadans van criticar la iniciativa i des del partit taronja denunciaven de forma cínica que la instal·lació de la placa era una ofensa "als policies que es juguen la vida cada dia per a protegir la nostra seguretat i defensar la llibertat".
El sindicat policial SUP també va demanar immediatament després de la seva col·locació la retirada de l’homenatge històric en considerar que s’estava incorrent en una estigmatització del col·lectiu de la Policia Nacional.
Cal recordar que la Prefectura Superior de Policia era el principal centre d’operacions de la Sisena Brigada de Investigació Social, millor coneguda com la Brigada Político-Social. Un autèntic espai del terror des d’on reprimir als sectors d’oposició al règim franquista. Un dels casos més coneguts és, sens dubte el de Salvador Puig Antich, jove militant del MIL, sentenciat després a pena de mort. Però en realitat van ser centenars de joves, estudiants, militants i intel·lectuals els que eren torturats durant hores i incomunicats durant dies.
No obstant això, amb l’arribada de la Transició, les pràctiques policials de repressió i tortura no van cessar, i són molts també els que van ser brutalment reprimits en la Prefectura de Via Laietana durant els primers anys de democràcia. I és que les forces de seguretat han mantingut fins a l’actualitat els seus fils de continuïtat amb la policia franquista. Amb el final de la dictadura no va haver-hi cap depuració i la majoria dels membres de la Político-Social van mantenir els seus càrrecs en la democràcia, promocionats o traspassats a altres dependències com la lluita antiterrorista en la qual han continuat practicant la repressió policial fins a dia d’avui.
|
