http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ENTREVISTA VIDAL ARAGONÉS 2/2
“El mal menor contra Vox és un “engañabobos”
Santiago Lupe
Barcelona | @SantiagoLupeBCN

Segona part de l’entrevista al diputat de la CUP-CC al Parlament de Catalunya, Vidal Aragonés. En ella abordem la decisió de no presentar-se a les eleccions del 28A, l’auge de Vox i la seva visió sobre la política del mal menor.

Ver online

Et pregunto ara sobre les eleccions generals del 28A i la decisió de la CUP de no concórrer a elles. No considereu que heu deixat passar l’oportunitat que la CUP, que té un cert reconeixement com a força anticapitalista a Catalunya i la resta de l’Estat, hagués pogut nuclear una alternativa política a l’esquerra de Podemos i el vell i nou reformisme?

Aquesta reflexió que fas em sembla adequada i l’entenem, però creiem que la situació té una major complexitat, amb moltes contradiccions.

En primer lloc, la CUP i l’esquerra independentista té un àmbit d’actuació que són els Països Catalans, i per tant per a les eleccions espanyoles, en el cas d’haver decidit presentar-nos no sortiríem d’aquest marc territorial. Això no significa que en un futur no puguem plantejar-nos anar a unes eleccions en l’àmbit europeu o estatal amb llaços amb altres forces de la resta de l’Estat.

Nosaltres sí que considerem que cal establir aquests llaços polítics amb organitzacions rupturistes de l’Estat espanyol, és una qüestió central encara que és una de les que menys hem desenvolupat en l’última etapa. Però considerem que l’expressió electoral no és la forma més interessant en l’actual etapa.

Venim de la manifestació a Madrid del 16M, on també ens hem reunit amb organitzacions estatals, és part de la nostra política internacionalista. Aquests llaços han d’anar acompanyats de lluites, tant pel dret d’autodeterminació i contra el Règim del 78, i també socials per la conquesta de drets per a la classe treballadora.

Com ha sigut el debat per a decidir finalment no concórrer a les generals?

Vèiem que dins del moviment independentista, i entre nosaltres mateixos, el que hi ha és desorientació. Acabem d’aprovar un document polític, que surt de quatre assemblees locals, en el qual critiquem l’actuació equivocada i de zig zag del grup parlamentari, i considerem que una presentació a les eleccions podia augmentar aquesta confusió.

Per què? perquè si estem en un marc de possibilitat de ruptura amb l’Estat espanyol, presentar-nos en una eleccions generals no fixava on està la centralitat per a construir la ruptura i avançar en la república catalana. Reforçava una hipòtesi que facilita una posició còmoda per a JxCat i ERC i el seu paper a les Corts espanyoles, generant la il·lusió possibilista que el camí per a aconseguir aquesta ruptura passa per generar inestabilitat en el Parlament espanyol. Això ens sembla un error, perquè encara que hi ha ingobernabilitat, no vol dir que això generi inestabilitat a l’Estat. Ja en 2015 i 2016 vam veure com es repetien les eleccions. Això va afeblir a l’aparell de l’Estat? Absolutament res. I això és el màxim que podrien aconseguir 1 o 5 diputats de la CUP. Això hauria aclarit quines són les necessitats del moment? Hauria generat major ruptura? Creiem que no.

També hi ha una realitat concreta més complexa. Què hauria passat si dels nostres diputats hagués depès el govern del PSOE amb Podemos per a frenar un govern del PP, amb Cs i VOX? Hem deixat molt clar el que anàvem a votar, no anàvem a investir al PSOE. Això ens connecta amb les classes populars de la resta de l’Estat? O ens situa com els que faciliten el govern de les dretes? La visió que de anem a cortocircuitar a l’Estat espanyol, al final et pot allunyar d’una visió internacionalista i de classe.

Això no implica per a res que tinguem una visió sectària de la participació institucional. De fet ho hem discutit com una possibilitat, tant a les generals com les europees. A més ens presentarem a les municipals com a quarta o cinquena força en presentació de candidatures. Podem usar les institucions per a fer agitació, però cal llegir tot el context.

També ens preocupa que hi hagi companys que optin per construir un front de l’esquerra sobiranista. Creiem que no és el moment. És el moment de la unitat popular amb un programa de transformació socialista i d’efectiu exercici a l’autodeterminació.

Et refereixes a la candidatura “Ahora repúblicas” que impulsa Anova, EH-Bildu i ERC?

Correcte. Nosaltres no estem per un front d’esquerra sobiranista. Ens sembla que són etapes basades en l’eix nacional que ja estan superades. La nostra consigna és clara, autodeterminació, socialisme, feminisme i Països Catalans. I això no és soberanisme d’esquerra.

I en relació a això quina visió teniu del Front Republicà que impulsa Poble Lliure, Som Alternativa i el Partit Pirata?

Hauran d’acabar d’explicar. Nosaltres hem decidit que políticament no confrontarem amb ells. Però el nostre projecte no és un front sobiranista d’esquerra, sinó una candidatura d’unitat popular on la centralitat sigui també la lluita pel socialisme. Són construccions des de dalt en allò polític, quan hi ha molt de recorregut per a baix per recórrer per a construir unitat popular.

Finalment, què et sembla tota la campanya en marxa impulsada per tot un front que abasta des del PSOE i bona part dels mitjans “progres” fins a Podemos i IU en contra de l’abstenció i a favor d’acceptar el “mal menor”, és a dir un nou govern de Pedro Sánchez?

Primer caldria fer una caracterització de Vox. Si el que expressa és el vot de la dreta clàssic amb altres sigles, ens preocupa però no és el gran problema. Diferent seria si comença a calar electoralment en sectors de la classe treballadora. A Andalusia no va ser així, va ser el vot del petit propietari, el funcionari mig, la petita burgesia radicalitzada en clau espanyolista… Si arribés a obtenir el 10% seria un salt, estaria tocant sectors de la classe treballadora o fins i tot del lumpen, els sectors més maltractats. Quelcom semblant al que va ser el Front Nacional de Le Pen.

Ara bé, si algú pensa que la solució la trobarà votant creiem que s’equivoca. L’única solució és donar una alternativa política perquè aquests sectors de la classe treballadora no la vegin en VOX i no cali la divisió de jo busco aconseguir drets per sobre dels de les dones, les migrants i contra els independentistes. Això només ho pot fer un programa de ruptura. No arribarem a la classe obrera amb programes que ni connecten ni resolen les seves necessitats materials, sinó amb una lluita per que la classe es reconegui com a tal i amb polítiques transformadores, que tenen moltes dificultats per a imposar-se però que poden aconseguir-se lluitant al carrer.

El discurs del mal menor és un “engañabobos” que proposa la via electoral contra VOX sense oferir cap alternativa contra les bases materials que li puguin portar a penetrar en la classe treballadora. És part del circ electoral i idealista de la política del segle XXI, que fins i tot arriba a criminalitzar a aquells i aquelles que no posem allò electoral en el centre, fins i tot encara que s’estiguin trencant la cara tots els dies en les lluites socials. Dit això, entenem també que la gent vagi a votar el 28A des de la perspectiva de voler frenar a l’extrema dreta. És un sentiment molt sa, però una cosa són els sentiments i una altra les necessitats polítiques que van d’altra banda.

Pots tornar a llegir aquí la primera part de l’entrevista:"El nostre gran error va ser no haver presentat una alternativa política a l’independentisme majoritari”

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic