http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ELECCIONS 28A
El programa que ningú oposa a la dreta en aquesta campanya electoral
Federico Grom
Barcelona | @fedegrom

Mentre les tres dretes estan enredades en una batalla pel seu electorat, el PSOE aixeca cap després de mínims històrics com “mal menor”, i Podemos es situa com a garant dels socialistes per a superar a la dreta.

Ver online

Foto: EFE

Mentre la dreta avança parlant sense embuts i oferint les seves “solucions” pro patronals, racistes, homòfobes i misògines, el PSOE i els qui el segueixen a la seva esquerra, a penes balbotegen reformes que en el cas dels primers són meres promeses i en el cas dels segons difícils d’aconseguir amb els socis socialistes.

Un panorama electoral, on la classe treballadora, les dones i la joventut no trobaran cap formació política que expressi els seus veritables interessos.

Ningú vol posar-li atenció al problema de l’habitatge. Mentre el preu per a la compra ha tornat a pujar, també ho han fet les condicions dels bancs per a prestar diners. Els lloguers s’han posat pels núvols especialment en els grans centres urbans. De fet els desnonaments no han acabat, només que ara la primer causa d’aquests són per impagament de lloguer.

El secret de la fi de la precarietat laboral està guardat amb pany i clau per tots ells. Els que no volen aprofundir-la i perpetuar-la, com a molt prometen temperar-la.

Tots els partits parlen de Catalunya com una forma de guanyar vots, no obstant això les “solucions” o són més aviat repressives o tracten de tornar a l’estatus anterior. Des del "No és No" de Pedro Sánchez. Fins al referèndum pactat (no se sap amb qui) d’Unidas Podemos. I com no podria ser d’una altra manera, més repressió i centralització de les tres dretes. Tots parlen en nom de la defensa de la Constitució del 78 mentre en les seves campanyes electorals, les demandes del poble català del 1-O queden ofegades entre presos polítics i repressió.

Les eleccions espanyoles també són en “català”

El programa de Podemos, “d’estricta aplicació dels articles de la Constitució espanyola que protegeixen a la gent” no deixa de ser paper mullat, enfront de la seva subordinació al PSOE.

Programa de Podemos: promesas de campaña y nuevo conformismo

Aquí algunes qüestions centrals d’un programa que es proposa resoldre de fons els problemes de les majories socials i que cap dels partits que es presenten “des de l’esquerra” oposa a la dreta i la seva amenaça.

Acabar amb l’atur i la precarietat

Això no podrà fer-se sense avançar contra els interessos dels capitalistes. La derogació de les reformes laborals i prohibició dels contractes temporals, les ETTs, els contractes "basura", les externalitzacions, les contractes i subcontractes i tots els mecanismes de precarització del treball serien un primer pas important, però l’única solució eficaç i progressiva a l’atur i la precarietat passa per la reducció de la jornada laboral i el repartiment de les hores de treball entre els avui actius i els aturats, sense que això afecti el salari. Una jornada màxima de 6 hores 5 dies a la setmana, al costat d’una veritable pujada del salari mínim, poden ser la base per a eliminar la precarietat laboral i l’atur.

Expropiació dels habitatges buits en mans de la banca i els especuladors

Centenars de milers de famílies van perdre el seu habitatge durant la crisi, i aquesta qüestió continua sent un dels problemes més aguts entre les famílies treballadores. Un altre dels trets distintius de la precarietat que envolta tots els aspectes essencials de la vida. Per a combatre aquesta situació és necessària l’expropiació de tots els pisos buits en mans de la banca i els especuladors per a la creació d’un parc públic d’habitatges accessibles que representin un petit percentatge d’un salari. El que serviria per a combatre la gentrificació que expulsa cap a la perifèria als sectors amb pocs recursos i donar una solució radical a aquest problema.

El no pagament del deute i la nacionalització de la banca

Pagar el deute implica assumir un deute públic que representa més del 100% del PIB i que ha estat engreixat pel transvasament de deute privat –sobretot procedent del rescat a la banca i altres grans empreses- al deute públic. Per això l’única consigna en defensa dels interessos de les majories populars és decretar el no pagament unilateral del deute.

Cal acabar amb aquesta estafa mitjançant la nacionalització de tots els bancs i caixes d’estalvi conformant una banca estatal única, que estigui sota control de la classe treballadora i no dels capitalistes, els seus representants polítics i les burocràcies sindicals. Un sistema estatal únic de crèdit i inversió podrà garantir els dipòsits dels petits estalviadors (l’oposat a la banca comercial que els ha transformat una vegada i una altra en víctimes d’estafes com les preferents i que sempre són els primers a ser confiscats davant l’amenaça de crisi bancària) i concentrar-los per a una inversió dirigida a pal·liar les necessitats del poble treballador, afectant els interessos dels grans monopolis.

Nacionalització de les elèctriques i els serveis públics

És necessari imposar una baixada de tarifes i la planificació prenent en compte les necessitats dels sectors més pobres. Això és impensable sense nacionalitzar totes les grans empreses d’energia sota control de treballadors i usuaris així com d’altres serveis públics essencials com l’aigua i el gas. És l’única solució realista per a posar fre al lucre a costa de la salut i la vida dels treballadors. Aquests recursos elementals per a la vida no han d’estar al servei dels guanys privats, sinó al de satisfer les necessitats de les majories.

Cap ésser humà és il·legal

La immigració és un altre dels temes espinosos on la dreta es pronuncia sense embuts, i l’esquerra sense principis prefereix no replicar pensant a evitar la pèrdua de força electoral. És necessari derogar les lleis d’estrangeria i legalitzar a les persones immigrants sense papers. Pel tancament dels CIEs, veritables camps de concentració del segle XXI! Per plens drets a les persones immigrants i refugiats.

Dona: agendes polítiques insuficients, programes misògins per a liquidar conquestes

Enfront de fort un moviment de dones que es manifesta als carrers i ha protagonitzat una vaga el 8M, la dreta i extrema dreta reacciona amb noves promeses de liquidar drets conquistats amb dècades de lluites.

Prendre veritables mesures contra la violència masclista implica començar per augmentar els centres d’acolliment per a les dones i els seus fills, víctimes de violència, sota l’autogestió de les organitzacions de dones i les treballadores, amb assistència professional i sense presència policial i judicial; per al que és necessari un augment significatiu dels pressupostos.

També és urgent implementar assignatures d’educació sexual en tots els nivells, combatre la LGTBIfobia, augmentar el pressupost de salut per a brindar anticoncepció gratuïta a nadiues i immigrants, contractar a professionals especialitzats, etc. I perquè les dones no siguin les que s’ocupen majoritàriament de les cures, cal facilitar l’accés a educació d’1 a 3 anys, guarderies i residències gratuïtes, amb més personal i pressupost, a més d’establir llicències de paternitat i maternitat igualitàries.

Acabar amb la monarquia i aquesta democràcia per a rics: per assemblees constituents lliures i sobiranes

Processos democràtics d’aquest tipus en l’Estat i en totes les nacions històriques, que permetin debatre aquestes i altres mesures:

Acabar amb aquesta democràcia tutelada per la reaccionària, antidemocràtica i parasitària monarquia dels Borbons, hereva de la Prefectura de l’Estat per les Corts franquistes.

Posar fi a la històrica i estreta relació entre la reaccionària Església Catòlica amb l’Estat espanyol. Així com lliurar-se de la seva ingerència en l’educació privada i concertada en favor de l’educació pública, laica i gratuïta.

Perquè cada càrrec o representant polític no tingui un salari superior que el personal docent o una treballadora o treballador qualificat, així com la seva revocabilitat immediata i la fi dels privilegis en matèria de pensions. El que acabaria amb la casta de polítics al servei dels banquers i els empresaris que fan de les seves carreres un lucratiu negoci.

Perquè els pobles de l’Estat espanyol puguin exercir lliurement el seu dret d’autodeterminació incloent la seva separació efectiva si així ho decidissin amb la convicció que cap poble que oprimeix a un altre pot ser lliure.

Un procés i un programa d’aquest tipus, només pot ser conquistat amb l’organització i mobilització de la classe treballadora i els sectors populars i la joventut superant la passivitat còmplice de les direccions sindicals majoritàries. Tota política en el terreny electoral i parlamentari que es sigui quelcom més que paraules buides hauria de promoure aquesta mobilització i encoratjar-la.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic