http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
FUTBOL
Reflexions sobre el futbol a l’URSS, el poder i l’esport i el futur del futbol-negoci
Darío Brenman

Reproduïm alguns interessants conceptes de Carles Viñas, doctor en Història i autor de “Fútbol en el País dels Soviets” i “Sankt Pauli”, que planteja una mirada amb memòria sobre el futbol.

Ver online

El Doctor en Història Carles Viñas ha dedicat gran part de la seva vida a estudiar la relació entre futbol i política entenent que aquest binomi és inseparable en qualsevol part del món. Ha escrit diversos llibres sobre el tema, entre els quals destaquen Fútbol en el País dels Soviets, de pròxima publicació, i Sankt Pauli, un altre futbol és possible (Capità Swing, Madrid, 2017), dedicat al famós club vinculat a l’univers punk, al moviment okupa i a les idees d’esquerra.

En un debat sobre futbol i política realitzat a la web Goal a Barcelona, Viñas va remarcar que “aquest esport és política perquè de per si mateix és un acte social i que a partir d’aquí qualsevol moviment futbolístic, un fitxatge, un partit o el que sigui, té una transcendència política”.

En plena presentació del seu últim llibre, Fútbol en el país dels Soviets, Viñas va analitzar l’arribada d’aquest esport a la Rússia dels Tsars i com va ser el seu creixement en la Unió Soviètica. Ell entén el futbol com una reacció burgesa al rugbi que era practicat per l’aristocràcia. La pregunta inicial que es fa en la recerca és com arriba aquest joc a la classe treballadora.

“Cal matisar, abans de res. El futbol arriba a la Rússia imperial de la mà de britànics i alemanys, bàsicament, i té dues rebudes. D’una banda estan els que l’acullen amb cert recel, la classe aristocràtica més pròxima al Tsar, que el veu com un esport estranger, i Rússia buscava preservar la seva tradició eslava; en canvi, els sectors burgesos, més joves, ho veuen com un sinònim de modernitat i com a símbol d’homologació i obertura a Occident”, expressa l’autor.

“En aquest moment històric la rutina dels treballadors era treballar per a després anar a descansar i continuar treballant. Eren jornades esgotadores de sis dies a la setmana amb torns de fins a catorze hores diàries i no poden pensar en una altra cosa”, explica Viñas. “Però a mesura que es conquisten drets el futbol s’estén. Al principi es va localitzar a Moscou i Sant Petersburg i des d’allí es va vincular a les classes populars. Per a moltes empreses aquest creixement incipient el veien en forma positiva per a evitar l’absentisme dels treballadors els dilluns. Era comú que els diumenges, únic dia lliure dels treballadors el seu passatemps era consumir vodka. La magnitud del que es bevia era tan gran que en molts d’ells provocava ressaca i els dilluns molts faltaven al treball. Per això el futbol no va ser combatut pels factors de poder perquè contrarestava el l’absentisme laboral i que la producció no sigués interrompuda”.

Consultat sobre la massivitat que aconsegueix el futbol ja en la primera dècada del segle XX, l’autor sosté que “El futbol, no solament a Rússia, es va convertir en un fenomen de masses on comencen aparèixer els primers ídols futbolístics així com també cert seguiment del públic femení que coincideix amb la irrupció de la ràdio. Són elements que es van ajudar a difondre aquest esport i convertir-lo en una cosa massiva reemplaçant a altres esports llavors molt populars com la boxa, el ciclisme o l’atletisme. A partir de llavors el futbol passa a ser el passatemps favorit de la classe treballadora”.

Una de les preguntes que li van fer a l’autor d’aquesta recerca és perquè tant a la Rússia tsarista com més tard a l’URSS es limitava la presència d’obrers en el futbol.

“En el cas de l’URSS va ser una qüestió de conveniència. Parlem del període en el qual triomfa la Revolució de 1917 en plena Primera Guerra Mundial amb una part molt important de la població mobilitzada en el front. El Tractat de Brest-Litovsk va posar fi a la participació de Rússia i immediatament després es va produir la Guerra Civil russa, en la qual les forces contrarevolucionaries intenten impedir la consolidació de la Revolució amb el suport de les potències occidentals que temen l’efecte contagi que pugui provocar la constitució del primer Estat obrer i la repercussió que pugui tenir en altres llocs. Curiosament la guerra va afavorir la consolidació del futbol. Les autoritats revolucionàries fins llavors havien estat receloses del futbol però no triguen a assumir la importància que l’Exèrcit Roig tingui una bona condició física i s’introdueix la pràctica de l’esport en l’exèrcit per aquest motiu”, sosté.

Aquests exemples permeten posar el focus en el binomi que constitueix la relació entre futbol i poder. Una altra cosa és, segons l’historiador, que l’intent sigui efectiu o produeixi l’efecte contrari: “També poden ocórrer efectes no desitjats pel poder de torn. Quan França tenia colònies a Algèria i va voler popularitzar el cosmopolitismea la colònia, acaba passant el contrari, doncs els jugadors algerians que jugaven a la lliga francesa es van escapolir de França per a muntar un equip i beneficiar la causa independentista del Front d’Alliberament Nacional. Per tant, parlem d’un binomi inseparable per la transcendència que té el futbol. Si el tennis tingués la repercussió del futbol seria el tennis el que es relacionaria amb el poder”.

El tema de l’Argentina de la Copa del Món de l’any 78 també va estar present: “l’Argentina és un cas singular perquè és un encreuament de camins. Hi ha un intent per part del règim d’utilitzar el futbol en el seu benefici però alhora exerceix d’efecte cohesionador. Hi ha episodis hilarants amb gent empresonada que quan marca la selecció s’abraça amb els seus carcellers. És l’efecte de cohesionar a persones diferents que conviuen en una dictadura. Hi ha també protestes a les graderies i intents de boicot, més o menys efectius, per part de diverses seleccions i això provoca múltiples conseqüències. És l’últim intent de traslladar una imatge positiva del règim a l’Argentina que després es contraresta amb el que va passar a les Malvines”, opina Carles Viñas.

L’autor també posa l’exemple de la rivalitat entre les dues Alemanies en el context de la guerra freda i relativitza sobre les presumptes desercions de jugadors de la RDA quan sortien a jugar a l’estranger. En forma similar es parla sobre Corea del Nord o amb el propi règim cubà on sempre s’han comentat casos de deserció. “Sempre dic que si tot fos veritat, no quedaria ningú competint. Hi ha casos verídics però molts formen part de la propaganda de cada època”, conclou.

Un tema que també es va abordar va ser com l’adveniment del capitalisme va reforçar el tema de l’anomenat futbol-negoci, pervertint la història i el rerefons social de molts clubs. “Moltíssims tenen la seva memòria col·lectiva, la seva història i el seu imaginari, que es veuen arraconats perquè són elements que no donen beneficis i hi ha clubs que estan veient relegada la seva identitat darrere del benefici econòmic. És un procés que comença en els noranta a Anglaterra i que actualment arriba al seu zenit amb la proposta de creació d’una lliga europea tancada a molts clubs perquè un Barcelona-Albacete no és tan atractiu com un partit del club barcelonista contra el Chelsea o el PSG”, assegura.

“El capitalisme i aquesta transformació que va produir el futbol-negoci, ha retallat drets dels aficionats, molts dels quals no saben ni quin dia ni a quina hora juga el seu equip, això sumat al preu desorbitat de les entrades. Aquesta situació és una voràgine que a la llarga pot provocar estadis buits i la gent veient el partit des de la seva casa, potser aquest és el futbol del futur. Aquest model té la crueltat de fragmentar aquest esport i aprofundir l’individualisme, no cal oblidar-se que molts aficionats si el seu equip va bé i guanya el sistema funciona i no hi ha qüestionaments”, reflexiona.

“Malgrat això existeixen moltes pancartes que recorden com el futbol sense seguidors no és res i crec que resumeixen la mateixa essència d’aquest esport. El futbol són els seus aficionats i l’estan matant, atempten contra l’essència. El futbol d’avui va contra l’aficionat perquè l’impedeix seguir als seus jugadors, impedeix accedir a l’estadi amb preus abusius de les entrades, i això crec que matarà d’arrel l’essència del futbol”, afirma Viñas.

 
Izquierda Diario
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
info@izquierdadiario.es
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic