|
Acompanyat del primer ministre Edouard Philippe, de l’alcalde de París Anne Hidalgo (Partit Socialista) i de l’arquebisbe de la ciutat, Michel Aupetit, Macron va voler tenir una “paraula d’esperança” malgrat el “terrible drama”. “És la nostra història, la nostra literatura, el nostre imaginari, el lloc on vivim tots els nostres grans moments, on vivim epidèmies, guerres, alliberaments”.
En el seu acostumat to marcial, va afirmar que el govern té per objectiu reconstruir la catedral íntegrament. Però amb quins recursos? Evidentment, es va anunciar una “col·lecta” nacional i internacional perquè ni el Vaticà ni l’Estat francès hagin de fer-se càrrec dels costos.
"Reconstruirem, reconstruirem Notre Dame perquè els francesos estan esperant, perquè això és el que la nostra història mereix, perquè és la nostra profunda destinació".
Macron va haver de cancel·lar el seu discurs oficial, el tancament del “gran debat”, en el qual tenia previst proposar una "sortida" a la crisi de les armilles grogues (en el marc d’una veritable militarització de la ciutat de París per a impedir les mobilitzacions). Es va traslladar directament des de la casa presidencial per a anar a l’escena de l’incendi i assistir a la intervenció dels bombers. Més de 500 efectius van ser mobilitzats per a tractar de salvar l’estructura de la catedral així com les diferents obres d’art presents en l’edifici.
En un to “commogut”, el previsible discurs de Macron va voler girar al voltant de la Unió Nacional de tots els francesos, els parisencs, i evidentment els catòlics de França i del món, en “homenatge a la nostra història nacional”.
Una reconstrucció “llarga i difícil” segons les fonts eclesiàstiques, que Macron vol veure com una oportunitat per a reafirmar el suport dels catòlics al seu govern en plena crisi política nacional.
Amb un profund cinisme, el president intentarà utilitzar el tràgic sinistre per a reafirmar la seva figura presidencial al voltant del discurs oficial de la “històrica França catòlica”.
|
