Aquest 1r de maig està tenyit pel resultat de les eleccions generals del 28A i a un mes de les eleccions municipals, autonòmiques i europees. La important participació electoral que li va donar el triomf al PSOE va expressar el massiu rebuig de milions de treballadors i treballadores a les idees racistes de Vox, al seu discurs anti-feminista i a l’espanyolisme repressiu que encarna aquest partit, que va marcar l’agenda de tota la dreta. Ha estat molt més un vot contra el “trifachito” i el temor a l’extrema dreta, que un suport entusiasta al projecte de govern neoliberal “progre” que representa el PSOE de Pedro Sánchez.

Podem, que fa cinc anys es va presentar com el fuet de “la casta” i va sembrar il·lusions en milions de persones, va perdre al costat d’IU gairebé la meitat dels seus diputats. La moderació del seu discurs, la seva burocratització i crisi interna, la seva ambigüitat davant la qüestió catalana i la seva tebiesa enfront del poder dels capitalistes en els anomenats “ajuntaments del canvi”, va ajudar des de la “esquerra” a l’enfortiment del PSOE, al qual ara li prega formar un govern de coalició.

Amb l’arribada de Vox al Congrés, l’Estat espanyol s’ha posat a “to” amb les tendències d’altres països europeus on creix l’extrema dreta: Le Pen a França, AfD a Alemanya o La Llega de Salvini a Itàlia. El parany del sistema és que el creixement d’aquestes formacions, que defensen un programa xenòfob i conservador, permet als partits socialdemòcrates esdevinguts en neoliberals presentar-se com una alternativa “progressista” enfront del que es percep com el perill d’una “gran reculada” en drets. No obstant això, són aquests mateixos partits els que han aplicat les retallades des dels governs dels països imperialistes de la UE en els últims anys, alternant-se amb conservadors i liberals.

Amb el govern del PSOE continuaran governant els grans empresaris i l’IBEX35, continuaran les reformes laborals, la precarietat, l’especulació immobiliària i els alts preus dels lloguers, continuarà la política de negar el dret d’autodeterminació dels pobles, els CIEs i les “concertines” contra els nostres germans i germanes immigrants. Per això, la política de Podemos de donar suport a el “mal menor” del PSOE és contrària als interessos de la majoria obrera i popular. Una política que no només portarà noves i majors frustracions, sinó que desarma a la classe treballadora enfront del creixement de l’extrema dreta. A l’extrema dreta no la hi per a governant amb un dels principals partits d’Estat del Règim del 78, sinó amb la lluita de classes.

Aquest 1r de Maig, quan es compleix el centenari de la Vaga de la Canadenca, un combat de classe històric que va conquistar la jornada laboral diària de 8 hores, un de les fites més importants del moviment obrer de l’Estat espanyol, el CRT marxarà en tot l’Estat per a defensar un programa de lluita contra el conjunt del Règim, els capitalistes i les burocràcies sindicals que els sostenen.

· Augment del salari mínim i repartiment d’hores de treball sense reducció salarial.

· Derogació de totes les Reformes Laborals. N’hi ha prou de precarietat laboral.

· A baix tots els EREs i ERTEs. Per la unitat de la classe obrera, n’hi ha prou de divisions imposades per la burocràcia sindical.

· No pagament del deute i nacionalització de la banca.

· Pensions dignes a càrrec dels Pressupostos Generals.

· Expropiació dels pisos en mans dels grans bancs i especuladors.

· Nacionalització sota control obrer de les empreses estratègiques i els serveis públics.

· A baix l’aliança criminal del patriarcat i el capital

· Tancament dels CIEs i fronteres obertes a les i els immigrants.

· Que els càrrecs polítics, diputats i jutges siguin revocables i cobrin el salari d’un treballador qualificat.

· Per la defensa del dret d’autodeterminació dels pobles.

· Per la llibertat dels presos polítics catalans i tots els presos i processaments per lluitar.

· A baix la Llei Mordassa i totes les lleis repressives.

· Referèndum sobre la monarquia i l’obertura de processos constituents per a decidir-ho tot.

· Per un govern de les treballadores i els treballadors.

Cridem a la classe treballadora, les dones i la joventut combativa a “prendre partit” i sumar-se al CRT per a lluitar per la construcció d’una alternativa política revolucionària i anticapitalista. Marxa amb nosaltres en les manifestacions unitàries del sindicalisme combatiu!

Visca el 1r de Maig!
Visca la lluita internacional anticapitalista de la classe treballadora!
Suma’t al CRT!