|
Poc o res difonen els grans mitjans de comunicació, sobre les vagues i conflictes de les dones treballadores. Aquesta vegada a Euskadi, on si bé l’atur registrat a l’abril ha descendit, persisteix la precarietat laboral molt especialment en els sectors laborals més feminitzats.
El sindicat Langile Abertzaleen Batzordeak (LAB) denúncia que entre les dones que tenen ocupació, “les jornades parcials tenen molta major presència que entre els homes, amb totes les conseqüències que això comporta. L’anàlisi de la contractació també revela la mala qualitat de l’ocupació que obre les portes a la precarietat. De fet, entre els contractes realitzats al març, un 48,5% van ser eventuals per circumstàncies de la producció (48,5%) o d’obra o servei (26,3%). Els contractes indefinits, per part seva, només van suposar el 5,2% del total de contractes”. Vegem alguns dels conflictes més significatius.
Treballadores de la neteja en vaga contra la “bretxa salarial”
Ja porten nou mesos de vaga les treballadores de la neteja contractades per l’empresa biscaïna de serveis Garbialdi que té contracte amb el Govern en les comissaries i jutjats de tot el territori de Guipúscoa, exigint millores salarials. I especialment contra la “bretxa salarial” que els separa dels seus companys sent que la plantilla és en un 90% femenina. Una caixa de resistència fa possible aguantar un conflicte amb jornades d’atur, que en principi s’anava a desenvolupar del 16 de setembre fins al 3 d’octubre del 2018. Però els aturs s’han estès fins ara.
El conflicte de 5.000 treballadores de residències per a majors a Gipuzcoa arriba als 60 dies
El conflicte de les residències de Guipúscoa està motoritzat per la renovació del conveni i contra la precarietat que sofreix un altre dels sectors més feminitzats. Es va iniciar després de les jornades de vagues que van començar el passat 28 de setembre de 2018 i des de llavors fins a final d’any, es va desenvolupar un total de 62 dies d’aturs fins al 10 de maig de 2019; encara que sense perspectiva que patronal i sindicats aconseguissin un acord immediatament.
El secretari general, Mitxel Lakuntza del sindicat ELA, ha explicat que les treballadores suporten una bretxa salarial del 30%, és a dir, que cobren 6.000 euros menys a l’any. Alhora, ha reivindicat el dret de les persones majors a rebre una cura de qualitat, però denunciant que no serà possible sota les condicions laborals precàries de les treballadores ja que “per contra, 15 minuts no basten per a aixecar, netejar i vestir a una persona”, criticant les fortes càrregues de treball que suporten.
Per part seva, el sindicat LAB també va convocar jornades de vaga a les residències de Guipúscoa per als dies 29 i 30 d’abril i 2, 3, 4 i 5 de maig en demanda d’un conveni provincial sectorial digne per a les 5.000 treballadores del sector, els qui protagonitzaran diverses manifestacions. En una roda de premsa, LAB va explicar que el serveis de residències "ha de ser un servei públic, i també que no prenguin decisions en funció dels interessos de les empreses privades”.
D’altra banda, els sindicats ELA, STEILAS, CCOO, LAB i UGT continuen en vaga a 26 dies en els dos últims cursos i 23 en l’actual amb un ampli acatament massiu de les manifestacions a Bilbao. En les seves reivindicacions lluiten contra la deterioració cada vegada major de les condicions de treball i un canvi del seu conveni que porta 10 anys sense millores.
Les dones treballadores estan al capdavant de molts conflictes a tot l’Estat, contra la precarietat laboral producte de les externalitzacions, sent un exemple la lluita de Las Kellys, les cambreres de neteja dels hotels organitzades a tot l’Estat. Contra les retallades en sectors laborals feminitzats com l’educació, la sanitat i els serveis socials. O les treballadores del SAD (Servei d’Atenció Domiciliària) els qui per cert, també aquest dissabte es mobilitzaran contra la precarietat laboral a Bilbao, on alhora s’espera una altra massiva manifestació de pensionistes.
|
