De les estampes, la primera és la que més s’ha comentat avui, que ha estat la presència de cinc presos polítics en l’hemicicle: quatre diputats i un senador. És una estampa que exemplifica clarament l’ofensiva repressiva que es viu en l’Estat espanyol contra els drets i llibertats més bàsics i fonamentals. Una ofensiva que té com a punta de llança la persecució contra el moviment independentista català i el judici farsa que estem veient en el Tribunal Suprem.

La segona estampa és la presència d’un grup nodrit de diputats i diputades de l’extrema dreta. Una extrema dreta que ve marcant agenda en la campanya i abans, i que continuarà marcant agenda en la pròxima legislatura. I ull! Marcant agenda no solament al PP i Cs, sinó també al PSOE i al previsible nou govern de Pedro Sánchez que surti de les pròximes setmanes. El PSOE no està molt a la saga, no està molt enrere en la carrera per veure qui és més reaccionari en temes com la qüestió territorial o en aquesta guerra contra els drets i llibertats democràtics que estem vivint.

La tercera estampa és que en aquesta inauguració teníem una novetat diferent. La novetat era l’existència i la presència de presos polítics. Si ho comparem amb la inauguració de les dues últimes legislatures, les del 2015 i 2016, és molt diferent. Llavors l’estampa nova era la presència d’un grup nodrit de 70 diputats i diputades d’Unidos Podemos que, segons Iñigo Errejón, representaven la irrupció plebea en les institucions. Com que les grans demandes democràtiques i socials que es venien expressant al carrer des del 15M arribaven per fi a les institucions. Bé, d’aquelles il·lusions o promeses queda més aviat poc. El grup de diputats i diputades d’Unidas Podemos que estava avui en la cambra, era més aviat un grup, i es presenta així, com un grup d’ordre, que aspiren a governar amb el PSOE, és a dir a participar en un nou govern del torn, en aquest cas el bipartidisme ja no va de partits sinó de blocs. I que en comptes de qüestionar la Constitució o venir a assaltar els cels com prometien fa quatre o cinc anys, el que vénen és a defensar aquesta Constitució, amb la qual han fet campanya, i a intentar fer un salt més en la integració en el Règim del 78 participant d’un govern amb els neoliberals “progres” o els social-liberals de tota la vida del PSOE.

Finalment quin advertiment o quin pronòstic voldria fer per als pròxims dies? Bé, és que estem a les portes segurament d’un nou “cop institucional”. Un cop institucional que s’assembla molt al que es va viure a Catalunya entre l’any 2017 i el 2018. El cop del 155 i la posterior ingerència permanent del Poder Judicial en els resultats electorals de les eleccions del 21 de desembre. Si recordeu el 21 de desembre van guanyar a Catalunya, malgrat el cop del 155, les candidatures independentistes, el bloc independentista va treure majoria absoluta. No obstant això, el Poder Judicial va estar ingerint permanentment en la labor del Parlament de Catalunya per a vetar, primer a Carles Puigdemont, que era el candidat més votat del bloc independentista, i posteriorment a Jordi Turull, que el dia previ a la segona ronda del debat d’investidura va ser enviat a presó provisional i encara, avui dia, aquí segueix. Una ingerència claríssima del Poder Judicial sobre els resultats del 21 de desembre intentant forçar una nova convocatòria electoral que finalment no es va produir.

Bé, en aquesta ocasió la ingerència és diferent, però d’una naturalesa molt semblant. El PSOE suma 175 diputats si li afegim al seu grup parlamentari els diputats i diputades d’Unidas Podemos, del PNB, Compromís, CC i PRC. 175 és un diputat menys dels 176 de la majoria absoluta. Per tant, per al projecte de Sánchez que és tenir un govern estable i no haver de comptar ni amb el vot a favor ni l’abstenció dels independentistes catalans, li falta un, no li ho van donar les urnes del 28 d’abril. Així que si el resultat ni agrada sempre pot buscar un as sota la màniga, o un jutge sota la màniga, per a intentar modificar-lo com van intentar a Catalunya després de les eleccions del 21D. En aquesta ocasió el previsible és que la mesa del Congreso en els pròxims dies suspendrà als diputats presos, als quatre diputats i previsiblement també ocorrerà el mateix amb el senador. Això rebaixaria la majoria absoluta a 174. Aquí sí que suma el PSOE. És un nou “cop institucional” per a modificar la voluntat popular expressada en aquest cas en les urnes el passat 28 d’abril i construir una majoria fraudulenta, però que donaria possibilitat d’una investidura del PSOE i a un govern amb una relativa estabilitat parlamentària.

La novetat d’aquest cop institucional no radica tant en el que es farà, sinó en quins suports o qui serà part d’aquesta majoria fraudulenta. El cop institucional de 2017 i posteriorment les ingerències del poder judicial en 2018 comptava amb el suport de la Zarzuela, de la Judicatura, el PSOE, el PP, Cs... En aquesta ocasió, a aquesta coalició o a aquesta majoria fraudulenta se sumarien també els diputats i diputades d’Unidas Podemos que serien part d’aquests 174 fidels suports al govern del PSOE, obtinguda aquesta majoria amb aquests mètodes tan fraudulents i tan antidemocràtics.

Em sembla que el que estem és a les portes, en els pròxims dies o les pròximes setmanes, no solament d’un salt en la degeneració autoritària del Règim del 78, sinó també d’un salt qualitatiu de la integració en aquest règim d’aquesta nova esquerra o aquesta esquerra del canvi que es prepara per a ser part d’aquesta coalició de “vencedors” que intentaran aconseguir aquesta majoria i aquesta estabilitat per a la pròxima legislatura d’un nou govern del PSOE.